Des que l’ésser humà va inventar l’escriptura, ha tingut una obsessió constant: com conservar el coneixement per a les generacions futures. Les biblioteques no han estat només magatzems de llibres; han sigut veritables temples de la memòria col·lectiva, centres de poder, focus de revolució cultural i, en molts moments, les grans víctimes de la intolerància humana.

A continuació, fem un viatge en el temps per entendre com aquests espais han canviat la història de la humanitat.

L’Antiguitat: Del fang al papir

Les primeres biblioteques no guardaven paper, sinó tauletes d’argila amb escriptura cuneïforme. Tenien una funció essencialment administrativa i religiosa, associada als palaus i als temples de Mesopotàmia.

• La Biblioteca d’Assurbanipal (s. VII aC): Situada a Nínive (Irac actual), el rei assiri Assurbanipal va reunir milers de tauletes, incloent-hi la famosa Epopeia de Gilgamesh. Va ser una de les primeres col·leccions organitzades de manera sistemàtica.
• La Biblioteca d’Alexandria (s. III aC): Fundada pels Ptolomeus a Egipte, encarna el primer intent universal de reunir tot el saber del món conegut en papiro. Arribà a custodiar centenars de milers de rotlles. La seva lenta decadència i destrucció s’han convertit en el símbol de la pèrdua irrecuperable de la memòria històrica.
• Roma i les primeres biblioteques públiques: Els romans van perfeccionar l’organització espacial d’aquests edificis (amb sales separades per a obres en grec i en llatí) i, sota l’Imperi de Juli Cèsar i August, van obrir les primeres biblioteques d’accés públic.

L’Edat Mitjana: El silenci dels scriptoria

Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, la cultura escrita va trobar refugi als monestirs. Durant segles, la preservació de la cultura clàssica a Europa va dependre de la paciència dels monjos copistes.

Els scriptoria monàstics (Segles V – XII): El conreu del coneixement es concentra als monestirs benedictins i d’altres ordes. Els monjos copien manualment sobre pergami (pell d’animal), creant codis il·lustrats de valor incalculable.

Les biblioteques del món Iilàmic (Segles VIII – XIII): Mentre Europa limitava la producció escrita, ciutats com Bagdad (amb la Casa de la Saviesa) o Còrdova acollien biblioteques amb centenars de milers de volums, traduint i desenvolupant la filosofia, la medicina i les matemàtiques gregues i perses.

Naixement de les biblioteques universitàries (Segles XII – XIV9: Amb el sorgiment de les primeres universitats (Bolonya, París, Salamanca, Oxford), la demanda de llibres es multiplica i les biblioteques comencen a secularitzar-se.

La revolució de la impremta i la Il·lustració

La invenció de la impremta de tipus mòbils per Johannes Gutenberg (cap al 1440) ho va canviar tot per sempre. El llibre va deixar de ser un objecte d’articulació única per convertir-se en un producte en sèrie.

• La democratització de la lectura: El nombre de volums es va multiplicar exponencialment. Les biblioteques van haver de transformar la seva arquitectura: de petits armaris tancats a grans sales amb prestatgeries d’alta capacitat al llarg de les parets.
• L’esperit il·lustrat (s. XVIII): Amb la Il·lustració i la creació de les primeres Enciclopèdies, el saber es va secularitzar definitivament. Van créixer les biblioteques reals, que amb el temps es convertirien en les biblioteques nacionals modernes (com la Bibliothèque Nationale de France o la Biblioteca Nacional de España).

Els segles XIX i XX: La biblioteca com a dret ciutadà

A partir de la Revolució Industrial i la consolidació dels sistemes democràtics, la biblioteca va assolir el seu concepte modern: un servei públic, gratuït i universal.

Era	Format principal	Objectiu central
Antiguitat	Tauletes d’argila / Rotlles de papir	Registre de poder i administració estatal
Edat Mitjana	Còdexs de pergami manual	Preservació religiosa i de la tradició
Segle XIX – XX	Llibre imprès / Premsa periòdica	Alfabetització i accés lliure a la informació
Segle XXI	Fitxers digitals / Bases de dades	Gestió de la informació i espai comunitari

Als Estats Units i al Regne Unit, filàntrops com Andrew Carnegie van finançar milers de biblioteques públiques municipals. Paral·lelament, es van desenvolupar sistemes de classificació per organitzar el volum ingent d’informació, com la Classificació Decimal de Dewey (CDD) o la CDU, encara utilitzades avui.

Les biblioteques més properes.

En el cas de Mallorca, a més de les nombroses biblioteques privades que s’han anat format al llarg dels segles, sabem que en el segle XIII hi havia una gran biblioteca al Monestir de La Real on Ramon Llull va formar la seva cultura literària. Aquesta biblioteca va tenir una renaixement per obra del sacerdot Gaspar Munar a partir de l’any 1953.

La Biblioteca March fou creada el 1970 per Bartolomé March Servera, bibliòfil, col·leccionista d’art i mecenes. La Biblioteca de la Fundació March està especialitzada en temàtica balear. Els seus fons bibliogràfics i documentals abracen des del segle XIV fins als nostres dies, amb més de dos mil manuscrits (còdexs i sèries de documents autògrafs) i setanta mil volums de llibres, publicacions periòdiques, opuscles i altres impresos.

La Biblioteca Pública de l’Estat ubicada a Can Sales a la Plaça de la Porta de Santa Catalina, té el seu origen en la desamortització eclesiàstica de Mendizábal recollint els fons procedents dels convents suprimits. Va ser creada a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País per Real Ordre de 21 de desembre de 1835, i va estar a càrrec de la Diputació provincial fins a 1858, que va passar a la Direcció general de la Instrucció
Pública. La seva primera ubicació fou el convent de Monti-sion però el 1955 va ser traslladada a la Casa de Cultura de Palma on roman fins a setembre de 2004, data que és traslladada a l’edifici actual.

El segle XXI: Més enllà del paper

Avui dia, en l’era digital, molts es preguntaven si les biblioteques acabarien desapareixent. La realitat ha demostrat el contrari: s’han redefinit.

Les biblioteques actuals ja no són només llocs en silenci per anar a cercar un llibre físic. Són centres culturals dinàmics, espais de treball col·laboratiu (makerspaces), punts d’accés a eines digitals i connectors comunitaris que combinen col·leccions físiques amb l’accés remot a milions de documents digitalitzats.

La Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB va ser inaugurada al 2010, sota la direcció de Miquel Pastor i a dia d’avui aquesta font de coneixement conté més de 58.000
documents i nombroses col·leccions

«Les biblioteques no són magatzems de llibres, són connectors de persones amb idees.»