Aprofitant que avui s’ha produït el canvi d’hora d’estiu a hivern aquest 2026, potser val la pena explicar que han decidit sobre un altre aspecte que afecta els horaris. El passat 15 d’octubre, a Versalles, els governs del món varen votar que els rellotges atòmics i la rotació del planeta puguin anar cadascun pel seu compte. I això que implica? T’ho explic sense embolics.

Però abans de res, un aclariment sobre que és el rellotge atòmic i el de la terra.

Durant mig segle, els científics han tingut un problema curiós: hi havia dues maneres de mesurar el temps i no es posaven d’acord. Una és la de la natura, el moviment de rotació, es a dir, el gir de la Terra sobre ella mateixa. L’altra és la dels rellotges atòmics, que piquen sempre al mateix ritme. Per mantenir-los junts, de tant en tant es feia una petita trampa: afegir un segon. Aquesta setmana, la conferència internacional que mana en matèria de mesures ha decidit deixar de fer-ho.

Dos rellotges que no s’avenen

Imagina un metrònom perfecte i un corredor que, per molt bé que entreni, uns dies va una mica més ràpid i uns altres una mica més lent. Si volguessis que sempre arribessin junts, hauries d’anar frenant i empenyent el corredor. Doncs això és el que passava amb el temps.

El remei: un segon de més

Des del 1972, cada vegada que el rellotge atòmic i la Terra se separaven més de 0,9 segons, s’afegia un segon de traspàs a l’hora oficial. Així, l’últim minut d’aquell dia en duia 61. Dit d’una altra manera, a final de juny o de desembre, els rellotges oficials marcaven un 23:59:60 que normalment no existeix. De llavors ençà, s’han afegit 27 segons d’aquests. L’últim va ser el 31 de desembre de 2016.

• 1972
  Neix el sistema dels segons de traspàs.

• 31 de desembre de 2016
  S’afegeix l’últim, el número 27.

• Novembre de 2022
  La conferència acorda acabar-ho abans del 2035.

• 15 d’octubre de 2026
  Es vota avançar-ho: el final arriba molt abans del previst.

• 20 de maig de 2027
  Dia Mundial de la Metrologia. El temps oficial passa a ser continu.

Per què era un problema

Per a una persona, un segon de més no és res. Per a un ordinador, pot ser un desastre. Els programes donen per fet que un minut té 60 segons, i quan en troben 61, es confonen. Hi ha hagut caigudes de serveis a internet relacionades amb aquests segons extra, i no pas pocs avisos: Reddit el 2012 i Cloudflare a l’entorn del 2017 en són dos exemples que citen els especialistes.

Per esquivar-ho, cada empresa s’ho ha apanyat a la seva manera. Google, per exemple, no afegeix el segon de cop: l’escampa durant 24 hores, allargant cada segon una miqueta. El resultat és que cada sistema acaba tenint la seva hora, i això és justament el que cal evitar quan hi ha bancs, xarxes elèctriques, telecomunicacions i satèl·lits que han d’anar perfectament sincronitzats.

Per què ara, i no el 2035

La clau és que la Terra ha començat a girar una mica més de pressa. Fins ara sempre s’havien d’afegir segons, però si el planeta continua així, caldria treure’n un: un segon de traspàs negatiu, una cosa que no s’ha fet mai i que ningú no sap del cert com reaccionarien els sistemes informàtics. Segons els informes dels experts en temps i freqüència, la probabilitat que passi en els pròxims deu anys seria d’un 30 % aproximadament. Massa risc. Per això s’ha decidit avançar la data.

Ja vivim amb un rellotge que no segueix el sol: a Mallorca, el migdia solar cau, de mitjana, cap a les 12:50 a l’hivern i cap a les 13:50 a l’estiu.

Què s’ha decidit exactament

Segons el text de la resolució que s’ha votat, l’UTC serà continu a partir del 20 de maig de 2027, i es tolerarà una diferència màxima d’una hora (3.600 segons) entre el temps atòmic i el de la rotació terrestre. Els mitjans que han cobert la votació expliquen que va guanyar per majoria, no per unanimitat.

Una hora de diferència trigarà segles a acumular-se. Com i quan es corregiria, algun dia, és una decisió que queda per a generacions futures: el text no la resol.

Així els segons deixaran d’estar «enganxats» a la Terra: seran sempre iguals, i la Terra anirà pel seu compte.

Notarem alguna cosa?

No. Al mòbil, a l’escola o a la feina no hi haurà cap canvi visible. La diferència amb el sol seguirà sent minúscula durant la nostra vida, i fins i tot més petita del que ja n’hi ha amb el canvi d’hora d’estiu i d’hivern, que ja ens allunya del sol molt més que no ho farà mai un segon.

Això sí, hi ha gent que haurà d’adaptar-se. Els astrònoms, que feien servir l’UTC com a referència per apuntar els telescopis, ara hauran de fer servir altres dades. Algun sistema de navegació per satèl·lit, com el GLONASS rus, estava dissenyat amb els segons de traspàs; ja el 2022, Rússia va votar en contra d’aquesta línia, justament per això.

Una mirada crítica

No tothom hi veu només avantatges. Alguns analistes assenyalen que la decisió respon sobretot a les necessitats de grans empreses tecnològiques, la banca i les infraestructures, i recorden que aquesta classe de decisions deixa fora altres usos del temps, com el dels qui el mesuren mirant el cel. És una discussió sana: el temps és un bé comú, i no hi ha una única manera de definir-lo.

Fonts consultades

• BIPM, Draft Resolution C, «On the technical actions needed to ensure the continuity of UTC», 28a reunió de la CGPM, 2026.
• Yahoo News, «Scientists vote to end leap seconds, redefining how the world keeps time», 15 d’octubre de 2026.
• The Conversation, «Experts have voted to stop adding extra seconds to clock time», 15 d’octubre de 2026.
• Science Media Centre España, «A vote is being held on whether to abandon the leap second», 2026.
• Scientific American, «The Leap Second’s Time Is Up», novembre de 2022.
• Data Center Dynamics, «Leap second set to be killed off before 2035», 2022.
• NTP.rdem-systems, «NTP Leap Second: Smear vs Step, Incidents & the 2026 Vote», 2026.