El 9 d’octubre de 1919 va marcar una de les fites més transcendents de la història social i contemporània d’Espanya: l’entrada en vigor amb caràcter general del Real Decret que establia la jornada laboral màxima de 8 hores diàries (o 48 hores setmanals). Aquest assoliment no va ser una condecoració gratuïta de l’Estat, sinó el clímax d’una de les mobilitzacions laborals més maquestoses i paralitzants de la història d’Europa: la Vaga de La Canadenca, organitzada a Barcelona durant 44 dies a principis d’aquell mateix any.

Del model industrial explotador al límit de les 8 hores

Fins a principis del segle XX, la Revolució Industrial a Espanya —especialment concentrada a Catalunya— havia obligat les masses obreres a suportar jornades extenuants de 12, 14 i fins i tot 16 hores diàries. Les condicions de salubritat eren deplorables, els salaris precaris i el temps lliure per a la formació, la cultura o la vida familiar era pràcticament inexistent.

La consigna que havia nascut dècades enrere en el moviment obrer internacional —«Vuit hores de treball, vuit hores de descans i vuit hores de lleure»— va trobar a la Barcelona de 1919 el seu camp de batalla definitiu. La protesta iniciada a l’empresa Riego y Fuerza del Ebro (coneguda com La Canadenca) per l’acomiadament d’uns treballadors va escalal fins a paralitzar el 70% de la indústria catalana, deixant la ciutat sense electricitat ni transports.

El govern d’Álvaro de Figueroa (comte de Romanones) es va veure forçat a signar el decret el 3 d’abril de 1919, establint un termini de sis mesos per a la seva aplicació efectiva. Així, el 9 d’octubre de 1919, Espanya es va convertir oficialment en el primer país del món a fixar per llei la jornada màxima de vuit hores per a tots els sectors econòmics.

Un impacte que va transformar la societat

L’entrada en vigor de la jornada de vuit hores el 9 d’octubre va tenir conseqüències directes en la vida quotidiana de milions de famílies:

• Millora de la salut pública: Reducció dràstica d’accidents laborals i de malalties derivades de l’esgotament físic.
• Accés a la cultura i a l’educació: El temps lliure va permetre el desenvolupament de les ateneus populars, les escoles nocturnes per a adults i les biblioteques obreres.
• Transformació urbanística i social: El naixement de la cultura del lleure urbà, el desenvolupament dels esports populars i l’asociacionisme veïnal.

Entendre l’efemèride del 9 d’octubre de 1919 és clau per analitzar la construcció de l’Estat del benestar i l’evolució dels drets ciutadans que avui considerem naturals.