El 8 d’octubre de 1814 s’iniciaven formalment a Àustria les converses diplomàtiques del Congrés de Viena, una de les cimeres internacionals més mefistofèliques i decisives de la Història Contemporània. Després de més de dues dècades de guerres d’una violència inaudita derivades de la Revolució Francesa i de l’expansió de l’Imperi Napoleònic, les potències absolutistes i conservadores d’Europa es van reunir per esborrar del mapa el llegat liberal i dibuixar unes noves fronteres estatals.

El Congrés de Viena no va ser una simple negociació de pau; va ser la gestació de l’anomenat Sistema de la Restauració. Figures diplomàtiques tan rellevants com el canceller austríac Klemens von Metternich o el ministre francès Talleyrand van liderar uns mesos d’estratègies darrere la rebotiga, balls de gala i pactes de passadís. L’objectiu fonamental era restablir el principi de legitimitat dinàstica —retornant els trons als monarques d’Antic Règim— i establir un equilibri de poder entre la Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i la mateixa França per tal d’evitar l’hegemonia d’una sola nació.

Aquest esdeveniment va marcar profundament l’evolució del segle XIX. Per una banda, va aconseguir una estabilitat relativa en el continent europeu que va evitar conflagracions de gran escala durant dècades. Per l’altra, va intentar frenar inútilment l’avanç de dos moviments socials imparables: el liberalisme politic i el nacionalisme. L’artificiós repartiment territorial que es va aprovar a Viena va ignorar completament les identitats culturals i nacionals de pobles com l’italià, l’alemany o el polonès, convertint el continent en una olla de pressió que acabaria esclatant en les onades revolucionàries de 1820, 1830 i 1848.

Espanya, que havia pagat un preu humà, econòmic i material devastador durant la Guerra del Francès (1808-1814), va assistir a la cimera representada pel diplomàtic Pedro Gómez Labrador. Tanmateix, la manca d’habilitat negociadora i el desastrós govern absolutista de Ferran VII van condemnar el país a un paper marginal en els acords finals, confirmant la pèrdua definitiva d’Espanya com a gran potència en l’escenari internacional i el seu aïllament d’un món que començava a industrialitzar-se