Un 2 d’octubre de 1187, les portes de la ciutat santa de Jerusalem s’obrien davant l’exèrcit del sultà Saladí, posant fi a vuitanta-vuit anys de domini dels regnes llatins d’Orient. Aquest esdeveniment no només va sacsejar l’Europa medieval, sinó que va redibuixar el mapa geopolític del Llevant mediterrani i va desencadenar la Tercera Croada.

El context: La crisi del Regne de Jerusalem i l’ascens de Saladí

A finals del segle XII, la situació dels estats croats fundats després de la Primera Croada (1099) era cada vegada més precària. Unificats sota el lideratge d’An-Nàsir Salah ad-Din Yusuf —conegut a Occident com Saladí—, els territoris musulmans d’Egipte i Síria van aconseguir crear un front comú per primera vegada en dècades.

El punt de inflexió militar s’havia produït pocs mesos abans, el juliol de 1187, a la Batalla de Hattin. Allà, les forces de Saladí van anihilar el principal exèrcit croat del rei Gui de Lusignan. Amb la cavalleria i la infanteria llatina delmades o capturades, la ciutat de Jerusalem va quedar pràcticament desprotegida, defensada únicament per una petita guarnició sota el comandament de Balian d’Ibelin i una població civil aterrada.

El setge i la rendició pactada del 2 d’octubre

El setge formal de Jerusalem va començar el 20 de setembre de 1187. Després de dotze dies d’intensos combats, minat de muralles i intercanvi de projectils, Balian d’Ibelin va comprendre que la resistència era impossible. Tanmateix, a diferència de la presa de Jerusalem pels croats el 1099 —marcada per una brutal massacre de la població musulmana i jueva—, el 2 d’octubre de 1187 es va aconseguir un acord de rendició negociat.

Saladí va permetre que els habitants de la ciutat paguessin un rescat moderat per sortir-ne en llibertat i conservar els seus béns personals. Milers de ciutadans que no podien pagar el rescat van ser posteriorment alliberats o absorbits gracies als fons del mateix sultà i del seu germà, Al-Adil. Aquest gest de clเมència va consolidar la figura de Saladí en la historiografia, tant oriental com occidental, com un líder cavalleresc, pràctic i respectuós amb les normes d’honor de l’època.

Impacte geopolític i llegat històric

La caiguda de Jerusalem el 2 d’octubre va tenir un efecte devastador a l’Europa feudal:

• La Tercera Croada (1189-1192): La notícia de la pèrdua de la ciutat santa va provocar una reacció immediata dels principals monarques europeus. Felip II de França, Frederic I Barba-roja del Sacre Imperi i Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra van enccapçalar una nova expedició militar.
• El canvi de model a l’Orient Llatí: Malgrat els posterior acords de pau que van permetre als pelegrins cristians visitar Jerusalem sense armes, la ciutat no tornaria a control cristià estable fins segles més tard, modificant el paper dels ordes militars com els Templers i els Hospitalers.
• Coexistència i memòria històrica: L’esdeveniment és un exemple clau per analitzar la complexitat de les relacions interreligioses i geopolítiques a la Mediterrània medieval, anant més enllà dels tòpics d’enfrontament irresoluble.