Quan analitzem a classe la Segona Revolució Industrial, solem parlar de l’electricitat, el petroli i les noves potències econòmiques. Però si hi ha un objecte iconogràfic que sintetitza la transformació del món contemporani, aquest és l’automòbil. I, més concretament, un model específic: el Ford Model T, la primera unitat del qual va veure la llum el 1 d’octubre de 1908.

Fins a quella data, tenir un cotxe era un luxe exclusiu reservat a les elits més riques de la societat. Els vehicles es fabricaven un a un, de manera gairebé artesanal, per mecànics altament qualificats, cosa que en feia disparar el preu i en limitava la producció a poques unitats al dia. L’empresari Henry Ford, però, tenia una visió radicalment diferent: «Construiré un cotxe per a la gran majoria.»

Del taller a la cadena de muntatge: El naixement del fordisme

El 1 d’octubre de 1908 no només va néixer un vehicle resistent i senzill de conduir, sinó que es va posar en marxa un experiment empresarial que canviaria la història de l’economia. Per reduir costos i augmentar la producció, Ford va introduir progressivament la cadena de muntatge移动 (cadena d’empostissat contínua) a la seva fàbrica de Highland Park.

En lloc que els treballadors se movessequen al voltant del vehicle, era el xassís del cotxe el que avançava mitjançant una cinta transportadora. Cada obrer realitzava una sola tasca repetitiva i ultraespecialitzada. Els resultats van ser espectaculars:

• El temps de fabricació d’un Ford T va passar de 12 hores a només 93 minuts.
• El preu del vehicle va caure en picat: dels 850 dòlars inicials el 1908 a menys de 300 dòlars als anys vint.
• El 1914, Ford va implementar la famosa jornada dels 5 dòlars diaris, duplicant el sou mitjà de l’època. La raó era tan simple com revolucionària: volia que els seus propis treballadors guanyessin prou diners per poder comprar el cotxe que fabricaven.

Impacte social i territorial: La societat de consum de masses

L’aparició del Ford T l’1 d’octubre de 1908 va desencadenar una reacció en cadena que va modelar el món modern tal com el coneixem:

1. Transformació del territori: La proliferació de vehicles va obligar els governs a pavimentar milers de quilòmetres de carreteres, donant lloc a l’expansió de les به suburbs (suburbis residencials) i canviant la geografia urbana.
2. L’era del petroli i el cauxú: La producció massiva de cotxes va disparar la demanda mundial d’hidrocarburs, acer i cauxú, consolidant la geopolítica del petroli durant tot el segle XX.
3. L’alienació laboral: Tot i els sous més alts, la repetició mecànica de la cadena de muntatge va generar noves formes de fatiga i alienació en el treballador, un fenomen que la sociologia i la filosofia analitzarien profundament (i que la pel·lícula Temps moderns de Charlie Chaplin retrataria de manera brillant).