Si haguéssim de triar quin ha estat el descobriment que més vides ha salvat al llarg de la història de la humanitat, molts historiadors i científics no tindrien cap dubte: els antibiòtics. I tot va començar amb un petit «error» de laboratori a Londres la tardor de 1928. El 25 de setembre de 1928, el metge i bacteriòleg escocès Alexander Fleming va observar per primera vegada com un fong microscòpic anomenat Penicillium notatum destruïa un cultiu de bacteris. Sense saber-ho en aquell moment precís, acabava d’obrir la porta a la medicina moderna i a un canvi demogràfic sense precedents a escala planetària.

Un descobriment fortuït en un laboratori desordenat

A finals de la dècada de 1920, les infeccions bacterianes eren una de les principals causes de mortalitat al món. Una simple ferida infectada, una pneumònia, la febre tifoide o una Infecció de Transmissió Sexual (ITS) podien ser una condemna a mort gairebé segura. Metges i científics d’arreu del món buscaven desesperadament substàncies que poguessin matar els bacteris dins del cos humà sense destruir les cèl·lules sanes.

Fleming, que treballava a l’Hospital St. Mary de Londres, no era especialment famós pel seu ordre meticulós. Abans de marxar d’estiueig el mes d’agost, va deixar abandonades en un racó del seu laboratori diverses plaques de Petri on conreava el bacteri Staphylococcus aureus. En tornar al seu lloc de treball, el 25 de setembre, va començar a revisar les plaques contaminades per llençar-les.

Va ser aleshores quan es va fixar en un detall extraordinari: al voltant d’una taca de motlle verda que havia crescut de manera accidental en una de les plaques, els bacteris havien desaparegut completament. El fong havia generat una substància natural defensiva que impedia el creixement dels microorganismes nocius. Fleming va anomenar aquella substància «penicil·lina».

De la troballa a la producció massiva en la Segona Guerra Mundial

Tot i la importància de la troballa, l’aïllament i la producció de la penicil·lina en quantitats suficients van ser un dolor de cap immens. Durant la dècada de 1930, el descobriment de Fleming va quedar pràcticament en un calaix per la manca de recursos tècnics per purificar el compost.

No va ser fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) quan un equip d’investigadors de la Universitat d’Oxford, liderat per Howard Florey i Ernst Boris Chain, va aconseguir industrialitzar el procés. La necessitat urgent de salvar milers de soldats ferits en el front de combat va accelerar finançaments massius i la col·laboració entre la indústria farmacèutica nord-americana i la britànica.

Quan les tropes aliades van desembarcar a Normandia el juny de 1944, ja disposaven de milers de dosis de penicil·lina. Per primera vegada en la història de les grans guerres humanes, van morir més soldats a causa de les ferides directes de combat que no pas per les infeccions posteriors a les amputacions o cirurgies de campanya. L’any 1945, Fleming, Florey i Chain van rebre conjuntament el Premi Nobel de Medicina.

L’impacte social i demogràfic del segle XX

Per a l’estudi de les Ciències Socials, el descobriment del 25 de setembre de 1928 no és només un fet mèdic; és un motor de canvi social. La introducció dels antibiòtics a mitjan segle XX, juntament amb la millora de la potabilització de l’aigua i les vacunes, va provocar:

• L’augment de l’esperança de vida: En poques dècades, l’esperança mitjana de vida a la major part del món occidental es va incrementar en més de 20 anys.
• El descens dràstic de la mortalitat infantil: Malalties que delmaven la infància van passar a ser fàcilment curables amb un tractament de pocs dies.
• L’explosió demogràfica global: La reducció de les taxes de mortalitat en els països en desenvolupament durant la segona meitat del segle XX va accelerar el creixement de la població mundial.

Rememorar la troballa de Fleming ens recorda fins a quin punt la investigació científica i la salut pública són pilars fonamentals per al benestar i el progrés de les nostres societats.