A la història de la ciència hi ha moments que semblen extrets d’una novel·la de ficció. Imagineu-vos descobrir un planeta gegant a milers de milions de quilòmetres de la Terra sense haver de mirar primer per un telescopi, sinó simplement fent càlculs matemàtics en un paper sobre la taula de treball. Això és exactament el que va culminar la nit del 23 al 24 de setembre de 1846, quan l’astrònom alemany Johann Gottfried Galle, des de l’Observatori de Berlín, va observar per primer cop el planeta Neptú, exactament a la posició que el matemàtic francès Urbain Le Verrier havia predit.

L’enigma d’Uran: Quan les matemàtiques no quadraven

Per entendre la magnitud d’aquesta fita, ens hem de remuntar a finals del segle XVIII. L’any 1781, William Herschel havia descobert Uran, ampliant els límits coneguts del Sistema Solar. Tanmateix, a mesura que els astrònoms en feien el seguiment durant les dècades següents, es van adonar d’un problema desconcertant: Uran no seguia l’òrbita exacta que dictaven les lleis de la gravetat d’Isaac Newton.

L’òrbita d’Uran feia petits «estralls» o desviacions. Hi havia dues explicacions possibles: o bé les lleis de Newton fallaven a grans distàncies, o bé hi havia un cos massiu no descobert més enllà d’Uran que, amb la seva força gravitatòria, l’estava «estirant».

La cursa dels càlculs: Le Verrier i Adams

A la dècada de 1840, dos joves matemàtics, de manera independent i sense saber l’un de l’altre, es van proposar resoldre el trencaclosques: el britànic John Couch Adams i el francès Urbain Le Verrier. El repte era colossal: aplicar el mètode de la «gravitació inversa», és a dir, calcular la massa, la velocitat i la posició exacta d’un objecte invisible a partir, únicament, de les petites llistes d’errors en l’òrbita d’Uran.

Le Verrier va finalitzar els seus càlculs l’estiu de 1846 i va enviar una carta urgent a l’Observatori de Berlín demanant-los que apuntessin els seus telescopis a una coordenada molt concreta de la constel·lació d’Aquari. La carta va arribar a Berlín el 23 de setembre de 1846. Aquella mateixa nit, Galle i el seu assistent Heinrich d’Arrest van encarar el telescopi cap al punt indicat. En menys d’una hora de cerca, i poc abans de la matinada del 24 de setembre, van trobar un punt lluminós d’vuitena magnitud que no figurava als mapes estel·lars. En fer-ne el seguiment les hores posteriors, van confirmar que es movia: havien trobat Neptú.

Un triomf de la ciència il·lustrada i la cartografia del cosmos

El descobriment de Neptú va provocar una veritable commoció científica i política a l’Europa del segle XIX. Va ser batejat pel món acadèmic com «el planeta descobert amb la punta d’un llapis». Més enllà de la rivalitat nacionalista entre França i Gran Bretanya per l’autoria dels càlculs, l’esdeveniment va consolidar la validesa universal de la física newtoniana i va demostrar el poder de la raó humanista i del mètode científic.

Per a les nostres aules de Ciències Socials i Geografia, aquest fet és un recurs magnífic per analitzar com la visió del món i de l’univers ha anat canviant al llarg de l’Edat Contemporània, així com l’impacte que la Revolució Industrial i la tecnologia òptica van tenir en la cartografia del cosmos.