Hi ha pocs espectacles que hagin generat tanta por, tanta reverència i tant d’esglai al llarg de la història de la humanitat com veure com el Sol, la font de tota vida i de tot ordre, comença a obscurir-se en plena llum del dia fins a convertir-se en un disc negre envoltat d’una corona de llum fantasmal. Durant mil·lennis, els pobles de tot el món van interpretar aquest fenomen com un senyal funest, com la manifestació de la ira dels déus o com el presagi imminent d’una catàstrofe.

Avui, 12 d’agost de 2026, les Illes Balears tornen a ser escenari d’un eclipsi solar total, el primer en més d’un segle, i l’últim que podrem veure des d’aquí en moltes dècades. Però per entendre la dimensió d’aquest moment, cal fer un viatge llarg: per les cultures antigues que tremolaven davant el fenomen, per la ciència que l’ha après a predir i explicar, i per la memòria local d’aquella jornada extraordinària del 30 d’agost de 1905, quan Mallorca es va convertir per unes hores en l’observatori astronòmic més important d’Europa.

Primer de tot: què és un eclipsi solar?

Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcialment el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra. Com a mínim ocorren dos eclipsis solars anualment, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Tanmateix, d’aquests només dos, com a màxim, poden ser totals. Els eclipsis solars totals són estranys en un punt particular perquè l’ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície.

Hi ha tres tipus d’eclipsi:

• Parcial: la Lluna no cobreix per complet el disc solar, que apareix com un creixent.
• Total: des d’una franja (banda de totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobreix totalment el Sol. Fora de la banda de totalitat l’eclipsi és parcial.
• Anul·lar: es dona quan la Lluna es troba prop de l’apogeu i el seu diàmetre és menor que el solar, de manera que, en la fase màxima, roman visible un anell del disc del Sol. Açò ocorre en la banda d’anul·laritat; fora d’ella l’eclipsi és parcial. L’últim eclipsi anular que va afectar l’estat espanyol ocorregué el 3 d’octubre de 2005.

Mites i creences. El Sol devorat: les llegendes de tots els pobles

La por universal davant l’eclipsi s’expressa, arreu del món i al llarg dels segles, gairebé sempre amb la mateixa metàfora: alguna criatura poderosa —un drac, un llop, un déu de la foscor, un ratpenat gegant— intenta engolir el Sol. I la resposta humana és la mateixa en totes les cultures: fer renou, cridar, tocar tambors, per espantar la bèstia i obligar-la a escupir l’astre.

La majoria de les llegendes i mites creats per explicar els eclipsis relacionen el fenomen amb pugnes entre déus, animals fantàstics o dimonis que devoren el cercle solar. A l’Antic Egipte, era el déu serp Apofis; a l’antiga Xina és un drac; al Vietnam, un gripau; a Java i Bali, el déu Batakala de l’obscuritat; a l’Índia, el dimoni Rahu vol robar el nèctar dels déus; a Corea són gossos de foc que el volen robar. En la mitologia nòrdica, els llops Sköll i Hati persegueixen el Sol i la Lluna.

Una llegenda maia explica que en l’eclipsi, la Lluna diu mentides a l’orella al Sol per prendre-li el lloc al cel. Ix Chel és la deessa maia de la Lluna, que s’associa a la curació, la fertilitat i el teixit de la creació. Els maies, com els xinesos, veien la forma d’un conill a les taques de la Lluna, i la gestació dels conills és de 28 dies, com el cicle lunar i el de la menstruació de les dones.

El gran salt el va donar Grècia antiga. L’historiador Heròdot narra com durant la batalla del riu Halis entre lidis i medes, el cel es va enfosquir de sobte. Interpretant el fenomen com un senyal de desaprovació divina, els dos exèrcits van aturar la guerra immediatament i van signar la pau. Aquell eclipsi del 28 de maig del 585 a.n.e., havia estat predit per Tales de Milet, un dels primers fets científics documentats de la història. L’eclipsi va interrompre una batalla entre medes i lidis. Del segle VI a.C. data la predicció més famosa de l’antiguitat, tot i que els historiadors actuals són prudents, ja que no disposem de proves independents que confirmin que Tales pogués predir amb aquella precisió un eclipsi solar.

Però poc a poc la raó guanyava terreny. Els astrònoms babilonis observaren que els eclipsis es repetien en un periode de 223 llunes —6.585,3 dies, o 18 anys, 11 dies i 8 hores—, el que posteriorment es va denominar cicle de saros. La por anava cedint lloc a la comprensió.

Mallorca l’any 1905, observatori del món

El 30 d’agost de 1905, a partir de les 12.02 hores del migdia, les Illes Balears varen viure un dels moments més singulars de la seva història científica i cultural. Les Illes Balears varen presenciar un eclipsi total de Sol, convertint-se en un dels punts neuràlgics arreu d’Europa, epicentre de diverses expedicions astronòmiques i científiques. Mallorca, aquell dia, no era una illa tranquil·la de la Mediterrània occidental: era, literalment, el centre del món científic.

Alguns dels noms més importants d’aquella expedició massiva van ser l’astrònom britànic Sir Norman Lockyer, fundador de la revista Nature i descobridor de l’heli en l’espectre solar, i Andrew Claude, membre de l’Observatori de Greenwich i cèlebre pels seus càlculs orbitals de cometes. Des d’Itàlia va acudir Giorgio Abetti, pioner de l’astrofísica italiana i futur director de l’Observatori Astrofísic d’Arcetri, que dedicaria bona part de la seva carrera a l’estudi del Sol.

Dins d’aquest grup va arribar també a Mallorca Robert Baden-Powell, militar i aficionat a l’astronomia. Probablement no degué cridar molt l’atenció, aleshores, un cavaller britànic més. Però ell es faria mundialment famós: pocs anys més tard, creà el moviment escolta, els boy scouts. Un tercer col·lectiu britànic, conegut com «els escocesos», el formaven astrònoms aficionats, amb material prestat per l’Observatori Reial d’Edimburg. Triaren un lloc d’observació excepcional: les torres del Castell de Bellver, que pogueren usar gràcies als bons oficis de l’exbatle de Palma Enric Sureda.

Què cercaven tots aquells científics? Els astrònoms es varen centrar en l’estudi de la corona solar gràcies a la introducció de la fotografia. El 1860 Angelo Secchi l’havia fotografiat per primera vegada i el 1905 els aparells només permetien veure-la a la fase total dels eclipsis. D’altra banda, va ser l’inici de l’astrofísica. El batle liberal de Palma Jaume Font i Monteros va recomanar que no s’emetessin fums per poder observar clarament un eclipsi solar total.

La gent comuna de Mallorca, mentrestant, mirava el cel amb vidres fumats, la tecnologia més avançada de protecció visual de l’època. Els astrònoms eren els únics que disposaven de filtres de vidre especialitzat. Entre la por ancestral i la curiositat, entre la superstició i la ciència que avançava a passos gegants, els mallorquins del 1905 visqueren un moment que no tornarien a veure mai més en vida. Fins avui.

Cal destacar l’interès que posà la premsa de l’època en explicar el fenomen, incloent-hi gràfics explicatius, i la fascinació pel fet que científics de l’estranger s’haguessin desplaçat fins a les Illes per a l’observació del fenomen. En aquell moment, Mallorca tenia molt poca concentració de gent i quasi cap vehicle motoritzat. Era una illa diferent. Però la ciència que s’hi va fer aquell dia va contribuir al coneixement de l’univers.

Aquí teniu dos exemples d’allò que deien els diaris de l’època.

L’eclipsi d’avui que inicia un nou cicle

Cent vint-i-un anys desprès d’aquella jornada memorable, les Illes Balears tornen a ser punt neuràlgic d’un eclipsi solar total. I no és una coincidència menor: l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026 és el primer eclipsi europeu des del de l’11 d’agost de 1999. L’eclipsi total serà visible a Europa només a Islàndia, la Península Ibèrica i les Illes Balears.

La franja de la totalitat s’estendrà des d’Astúries i Galícia fins a les Illes Balears, passant per Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i el País Valencià. La línia de la centralitat, i per tant els millors llocs per a l’observació, seran: Avilés, Oviedo, Aranda de Duero, Sòria, Peníscola i les Illes Balears. Sí: les nostres illes es troben exactament a la línia de màxima centralitat.

La totalitat de l’eclipsi començarà primer a Menorca, a les 20:30:01, i progressarà cap al sud fins arribar a Formentera a les 20:33:23. La durada serà màxima a Mallorca, al voltant d’un minut i mig, i mínima a Formentera, on no arribarà als 30 segons.

Un detall a tenir molt en compte: convé cercar un lloc amb l’horitzó oest ben obert, sense muntanyes, edificis ni arbres que tapin la posta de sol. La totalitat es produirà amb el Sol molt baix a l’horitzó, a tan sols uns 4 graus d’alçada. Una carena, un edifici o una línia d’arbres a ponent poden fer que es perdi el moment més espectacular.

I els pròxims? Després de l’eclipsi d’agost de 2026, el següent eclipsi solar visible com a total a Espanya tindrà lloc el 2 d’agost de 2027, seguit d’un d’anular el 26 de gener de l’any següent. No serà possible observar un altre eclipsi solar total des d’Espanya fins a 2053.

Data	Tipus	Visibilitat des de Balears	Característiques
12 agost 2026	Total	Sí — Totalitat a totes les illes	El Sol estarà molt baix sobre l’horitzó oest (capvespre espectular sobre la mar). Primer eclipsi total a les illes des de 1905.
2 agost 2027	Total	Sí — Andalusia i sud d’Espanya	Sol molt alt en el cel, ideal per a l’observació escolar i divulgativa.
26 gener 2028	Anular	Parcial des de Balears	La Lluna no cobreix tot el Sol i deixa un «anell de foc» visible a l’horitzó sud-oest.
2053	Total	Proper eclipsi total visible des d’Espanya

Com veure l’eclipsi sense posar en risc la vista

En 1905, la gent de Mallorca s’apanyava amb vidres fumats. Avui sabem molt millor el que el Sol pot fer a una retina desprotegida, i els oftalmòlegs no s’estan de ser directes al respecte: mirar el Sol directament durant les fases parcials pot causar lesions permanents, fins i tot en breus instants.

Normes bàsiques de seguretat ocular

• Ulleres homologades ISO 12312-2: és l’única protecció vàlida durant les fases parcials. Han de comptar amb el marcatge CE i el certificat ISO 12312-2. Si quan te les poses no veus absolutament res, és que les ulleres son òptimes: el filtre bloqueja el 99,9% de la radiació visible, el 100% de la ultraviolada i, almenys, el 97% de la infraroja.
• Les ulleres de sol convencionals no serveixen: les ulleres de sol convencionals, encara que siguin molt fosques, no són segures per mirar directament el Sol. Deixen passar milers de vegades més llum de la que és segura.
• Durant la totalitat, i només aleshores: durant la fase de totalitat, i només en aquells instants, hem d’observar l’eclipsi a ull nu, ja que l’ús d’ulleres de protecció ens impediria veure la corona solar o les estrelles i els planetes. Tan bon punt veiem la primera llum del Sol reapareixent darrere la Lluna, hem de tornar a fer servir les ulleres.
• Amb binoculars o càmeres: si fas servir prismàtics, telescopi o càmera per captar l’eclipsi, assegura’t sempre que portin filtres solars homologats i ben col·locats. Posar-se les ulleres d’eclipsi i després mirar per un instrument sense filtre és un error freqüent i molt perillós.
• Amb infants, molta atenció: els infants son impulsius. Un error comú és donar-los les ulleres i assumir que les faran servir correctament tot el temps. Sovint se les treuen per veure-hi «millor» perquè amb les ulleres posades tot es veu negre. Cal supervisar-los en tot moment.
• Alternativa segura — el mètode pinhole: el mètode pinhole consisteix en un petit forat en una caixa de cartró o cartolina, que projecta la imatge del Sol sobre una superfície, permetent seguir l’eclipsi sense cap mena de risc per a la vista. Ideal per als més petits.
• Compra en llocs de confiança: per a una compra segura. El Govern de les Illes Balears recomana fer-la en òptiques o establiments especialitzats, museus i centres científics, o associacions astronòmiques. Evita compres on l’origen del producte no sigui clar.

Un moment que no es repetirà

Hi ha fenòmens que transcendeixen la pura dada científica per convertir-se en experiències col·lectives de primer ordre. L’eclipsi solar total és un d’ells. Des dels dracs xinesos que devoraven el Sol fins als astrònoms de l’Observatori de Greenwich instal·lats al Castell de Bellver, la humanitat ha mirat sempre el cel amb una barreja de por i meravella que és, en el fons, el motor de tot coneixement.

El 30 d’agost de 1905, els mallorquins visqueren aquell moment en un món sense electricitat garantida, sense televisió, sense internet. La notícia de l’eclipsi havia corregut de boca en boca, pels diaris, pels cafès. I malgrat totes les supersticions que circulaven —la mar eixugada, els dracs, els presagis de mort—, la gent va sortir al carrer i va mirar el cel. La curiositat va poder sobre la por.

Avui tenim la sort de tenir un context molt diferent: sabem exactament quan passarà, per quant de temps i des d’on cal veure’l millor. No cal por: cal preparació, i unes bones ulleres homologades. El Sol no el devora cap drac. Però sí que la nostra retina és delicada.

Avui, 12 d’agost de 2026, les Balears tornarem a viure aquells 96 segons en què el dia es convertirà en nit. Els cans lladraran. Els ocells emmudiran. I nosaltres, com els mallorquins d’aquell llunà 30 d’agost de fa cent vint-i-un anys, mirarem amunt. Amb ulleres homologades, però amb la mateixa meravella de sempre.