Torna a començar les nostres efemèrides amb l’inici del nou curs, que enguany arriba carregat de novetats.

La matinada de l’1 de setembre de 1939, avui fa exactament vuitanta-set anys, el destí de la humanitat es va capgirar en qüestió de minuts. A les 4:45 hores, el cuirassat alemany Schleswig-Holstein va obrir foc contra la base militar polonesa de Westerplatte, a prop de Danzig. Gairebé simultàniament, la Luftwaffe (l’aviació nazi) començava a bombardejar ciutats poloneses sense cap declaració prèvia de guerra. Adolf Hitler iniciava la invasió de Polònia i, amb ella, esclatava el conflicte més devastador de la història de la humanitat: la Segona Guerra Mundial.

Per a l’alumnat de secundària que estudia aquest període, sovint els fets es resumeixen en dates i mapes que canvien de color. Però, què va passar realment aquell 1 de setembre? Com es va arribar a aquest punt de no retorn?

La crònica d’una invasió anunciada

La invasió de Polònia no va ser un fet aïllat, sinó el resultat de la política expansionista del Tercer Reich i del fracàs de la diplomàcia internacional. Durant els anys anteriors, les potències democràtiques (com Gran Bretanya i França) havien adoptat la coneguda «política d’apaivagament», cedint davant les demandes de Hitler (l’annexió d’Àustria, els Sudets i Txecoslovàquia) amb l’esperança d’evitar una nova gran guerra.

Tanmateix, l’ambició del règim nazi no tenia fons. Pocs dies abans, el 23 d’agost de 1939, el món s’havia quedat estupefacte davant la signatura del Pacte Ribbentrop-Molotov: un acord de no-agressió entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica de Stalin. El que pocs sabien aleshores era que aquest pacte incloïa una clàusula secreta per a repartir-se Polònia i el control de l’Europa de l’Est. Hitler tenia el camí lliure.

La «Guerra Llamp» (Blitzkrieg)

L’1 de setembre, el món va conèixer una nova i terrorífica estratègia militar: la Blitzkrieg o guerra llamp. No es tractava d’una guerra de trinxeres estàtica com la Primera Guerra Mundial. L’estratègia alemanya es basava en la mobilitat, la sorpresa i la coordinació absoluta entre els tancs (Panzers) i l’aviació. Els avions atacaven les línies de comunicació i terroritzaven la població civil, mentre els blindats trencaven les defenses enemigues a gran velocitat. El govern polonès, malgrat la valentia dels seus soldats, es va veure ràpidament desbordat.

Dos dies més tard, el 3 de setembre, el Regne Unit i França, complint els seus tractats d’aliança amb Polònia, van declarar la guerra a Alemanya. La maquinària bèl·lica global ja no es podia aturar.

Per què hem de recordar l’1 de setembre a l’aula?

Recordar aquesta efemèrie a les nostres classes de Ciències Socials i a les xarxes no és només fer memòria històrica; és una lliçó de present. El setembre de 1939 ens ensenya els perills de tancar els ulls davant l’autoritarisme, la importància dels drets humans i com la propaganda pot manipular la veritat (Hitler va utilitzar un atac de falsa bandera a una emissora de ràdio alemanya per justificar la invasió).

La Segona Guerra Mundial va deixar un balanç d’entre 50 i 70 milions de morts i va canviar el mapa polític i moral del planeta. Tot va començar una matinada de l’1 de setembre.