El 4 de juliol de 1187, sota un sol de justícia i en un paisatge àrid a prop del llac de Tiberíades, va tenir lloc la batalla de Hattin. Aquell dia, les forces del soldà Saladí van esclafar l’exèrcit del Regne de Jerusalem, un fet que canviaria per sempre el control de Terra Santa.

El context: Un regne cristià en fals equilibri

Des de la Primera Croada (1099), els fets d’armes i la diplomàcia havien permès la creació de diversos estats llatins a l’Orient Pròxim. El més important era el Regne de Jerusalem. Tanmateix, la convivència entre cristians i musulmans era un polvorí. La fragmentació del món islàmic havia estat l’avantatge dels croats, però a finals del segle XII, un líder excepcional va aconseguir el que semblava impossible: unir Egipte, Síria i el Hejaz sota una mateixa bandera. Aquest home era Saladí (Salah ad-Din).

La tensió va esclatar a causa de les provocacions de Reinald de Châtillon, un cavaller croat conegut per la seva crueltat, que va trencar les treves atacant caravanes comercials musulmanes. Saladí, veient l’oportunitat daurada per unificar la seva causa sota el concepte de gihad (guerra santa defensiva), va reunir un exèrcit imponent i va assetjar la ciutat de Tiberíades.

El parany dels Corns de Hattin

Davant la provocació, el rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan, va prendre una decisió militar catastròfica. En lloc de protegir-se darrere les muralles i esperar que l’estiu desgastés les tropes de Saladí, va decidir marxar amb tot el seu exèrcit a través del desert de Galilea per aturar el setge.

El 3 de juliol, les tropes croades, fortament armades i carregades amb armadures de ferro, patien una calor sufocant i, el que és pitjor, es van quedar sense aigua. Saladí, un estrateg brillant, va bloquejar l’accés a les fonts d’aigua del riu Jordà i del llac. Per tancar el parany, els musulmans van calar foc als matolls i herbes seques del voltant de l’campament croat. El fum i la calor extrema van convertir la nit dels cristians en un autèntic infern.

L’endemà, el 4 de juliol, completament deshidratats, encerclats i superats en nombre, els croats van intentar una càrrega desesperada als peus d’un volcà extint conegut com els Corns de Hattin. L’exèrcit cristià va ser literalment aniquilat. El rei Guiu de Lusignan i els cavallers més importants van ser capturats, i la relíquia de la Vera Creu, el símbol religiós més sagrat dels croats, va caure en mans de Saladí.

Les conseqüències: La caiguda de Jerusalem

La derrota de Hattin va deixar el Regne de Jerusalem pràcticament sense defensors. En pocs mesos, l’octubre del mateix any, Saladí entrava triomfant a la ciutat de Jerusalem, posant fi a 88 anys de domini cristià. A diferència de la sagnant conquesta croada de 1099, Saladí va actuar amb una notable clemència, permetent als habitants comprar la seva llibertat i evitant una massacre.

Aquest fet va colpir tant Europa que va provocar la immediata convocatòria de la Tercera Croada, la qual protagonitzarien personatges tan cèlebres com Ricard Cor de Lleó.

Recordar el 4 de juliol de 1187 a les nostres aules ens ajuda a entendre que la història és una xarxa interconnectada de cultures, on les decisions estratègiques, el clima i el fanatisme van dibuixar les fronteres del món que avui coneixem. Una efemèride clau per reflexionar sobre el passat medieval des de la complexitat.