Avui viatgem en el temps fins a un 3 de juliol que va canviar per complet la història d’Europa i el destí d’una de les dinasties més cèlebres de tots els temps.

Parlem del 3 de juliol de 987, el dia en què Hug Capet va ser coronat rei dels francs. Un fet que pot semblar llunyà, però que marca el naixement de la França moderna i l’inici de la dinastia dels Capets.

El context: Un regne fragmentat

Per a entendre la importància d’aquest dia, ens hem d’imaginar l’Europa de finals del segle X. L’Imperi Carolingi, aquell gran llegat de Carlemany, s’havia anat disgregant. El poder dels reis era feble i es trobava fragmentat en mans de grans senyors feudals (ducs i comtes) que sovint tenien més terres i guerrers que el propi monarca.

Quan l’últim rei de la dinastia carolíngia, Lluís V “el Gandul”, va morir l’any 987 sense descendència, el tron va quedar vacant. Qui havia de governar?

L’elecció d’un nou rei: El triomf d’Hug Capet

El 3 de juliol de 987, a la catedral de Noyon, una assemblea de nobles i bisbes (encapçalada pel poderós arquebisbe Adalberó de Reims) va triar Hug Capet, que fins llavors era el Duc dels Francs, com a nou monarca.

Per què ell? Paradoxalment, els grans nobles el van triar perquè pensaven que seria un rei feble i fàcil de manipular. Les seves terres patrimonials (l’Illa de França, al voltant de París) eren relativament petites comparades amb els dominis d’altres senyors.

Però Hug Capet va ser astut. Sabia que la seva posició era fràgil, així que pocs mesos després de la seva coronació, va fer associar al tron el seu fill Robert (el futur Robert II). Amb aquest moviment va esquivar el sistema electiu i va fixar el principi hereditari. Havia nascut la dinastia dels Capets, una nissaga que governaria França, directament o a través de branques col·laterals (com els Valois o els Borbons), durant més de vuit segles!

Per què aquest fet és clau a les ciències socials?

• El naixement d’un Estat: Aquest 3 de juliol marca el punt de partida de la centralització de l’estat francès. París va començar a consolidar-se com el cor polític i econòmic del regne.
• El triomf del feudalisme: Hug Capet no era un emperador absolut; era el primus inter pares (el primer entre iguals). El seu regnat exemplifica a la perfecció com funcionaven els pactes de fidelitat medievals.
• La unió Església-Estat: La coronació va rebre la benedicció de l’Església catòlica a través de la unció sagrada, cosa que atorgava al rei una legitimitat divina que cap altre noble podia qüestionar.

En definitiva, el 3 de juliol de 987 és una d’aquelles dates clau de la història medieval. Ens demostra com una decisió presa en una petita assemblea de nobles va posar la primera pedra de la mapa polític de l’Europa que coneixem avui dia.