Ens situem en el 29 de juny de 1913. Aquell dia va començar oficialment la Segona Guerra Balcànica. Prepareu-vos, perquè anem a desgranar com una disputa entre antics aliats va canviar el mapa d’Europa per sempre.

El polvorí dels Balcans: El context

Per entendre què va passar el 29 de juny de 1913, primer hem de fer una petita passa enrere. El fragment final del segle XIX i l’inici del XX van veure com l’Imperi Otomà (que havia dominat el sud-est d’Europa durant segles) es trobava en una decadència absoluta. El que es coneixia com “el malalt d’Europa” s’estava retirant dels Balcans, i els joves estats que havien sorgit a la regió (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) volien la seva part del pastís.

L’any 1912, aquests quatre països van formar la Lliga Balcànica i, en la Primera Guerra Balcànica, van aconseguir derrotar els otomans de forma contundent, expulsant-los de gairebé tot el territori europeu.

El problema? El repartiment del botí. Quan va arribar l’hora de dividir-se els territoris conquerits (especialment la rica regió de Macedònia), els aliats no es van posar d’acord.

29 de juny de 1913: La traïció de Bulgària

Bulgària es sentia profundament estafada. Considerava que havia assumit el pes militar més gran de la guerra contra els otomans i que Sèrbia i Grècia s’estaven quedant amb territoris que, per història i població, li corresponien.

La nit del 28 al 29 de juny de 1913, sense cap declaració formal de guerra prèvia, l’alt comandament búlgar va ordenar un atac sorpresa contra les posicions sèrbies i gregues a Macedònia. L’objectiu era clar: fer un cop de força, expulsar els seus antics aliats i imposar els seus propis termes en el mapa.

Aquesta decisió va ser un error estratègic monumental. Bulgària no només va subestimar la capacitat de resposta de serbis i grecs, sinó que es va quedar completament aïllada. En qüestió de dies, el Regne de Romania i, de retruc, el mateix Imperi Otomà (que va veure l’oportunitat de recuperar terreny perdu), van entrar en la guerra contra Bulgària.

Unes conseqüències sagnants que porten a 1914

La guerra va ser curta (va durar amb prou feines un mes i mig) però d’una violència extrema. El 10 d’agost de 1913 es va signar el Tractat de Bucarest, on Bulgària va ser completament humiliada, perdent gairebé tots els territoris que havia guanyat l’any anterior.

Per què aquesta efemèride és tan important per a nosaltres, estudiants i amants de la història?

• Sèrbia esdevé una potència regional: Sèrbia va gairebé duplicar el seu territori i la seva població. Això va fer augmentar el seu nacionalisme i va alarmar profundament l’Imperi Austrohongarès, que veia Sèrbia com una amenaça directa.
• El camí cap a la Gran Guerra: El ressentiment búlgar i la tensió entre Sèrbia i Àustria-Hongria van convertir els Balcans en el “polvorí d’Europa”. Només un any després d’aquest 29 de juny, l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo faria saltar la xispa definitiva de la Primera Guerra Mundial. Bulgària, buscant venjança, s’aliaria amb Alemanya i Àustria en aquell conflicte.

La història ens demostra, un cop més, que les pau mal resoltes i les ambicions territorials desmesurades només són el preludi de tragèdies pitjors.