77.255 piscines privades, 18,7 milions de turistes anuals i aqüífers al 43% de sobreexplotació. Quin és el futur hídric de l’arxipèlag i quines mesures podrien canviar el rumb?

Cada estiu, les Illes Balears es converteixen en un dels espais més pressionats del planeta. La bellesa del paisatge, el clima i la connectivitat aèria han fet de l’arxipèlag un destí global que no coneix sostre aparent. Però hi ha un recurs que sí que té un límit físic i mesurable: l’aigua. I aquell límit s’acosta cada temporada amb una velocitat que comença a alarmar fins i tot als qui han crescut construint turisme per damunt de tot.

La pregunta ja no és si hi ha un problema hídric a les Balears. La pregunta és si som capaços de reconèixer-lo com a emergència estructural —i no com a molèstia de temporada— abans que la crisi ens desbordi.

77.255 piscines: un país cobert de blau

Les dades del Cadastre de 2024 no deixen marge a la interpretació: les Illes Balears compten amb 77.255 piscines privades legals, la qual cosa situa l’arxipèlag com el territori de l’Estat espanyol amb la ràtio més alta de piscines per habitant: una piscina per cada 17 residents. Cap altra comunitat autònoma s’acosta a aquesta proporció.

El creixement és especialment acusat en els darrers anys. Entre 2022 i 2024 s’han construït 3.583 piscines noves, és a dir, cinc piscines per dia. Una part significativa d’aquest increment es vincula directament al lloguer vacacional: els grans xalets de luxe als quals no els pot faltar una piscina de disseny per competir en un mercat cada vegada més orientat a turistes d’alt poder adquisitiu.

Eivissa mereix un esment específic. L’illa de les Pitiüses acumula 11.435 piscines en una superfície de 571 quilòmetres quadrats, una piscina per cada catorze eivissencs. El ritme de construcció no ha minvat ni durant els tres anys consecutius —de gener de 2023 a desembre de 2025— en què l’illa va estar en situació de prealerta per escassetat de precipitació.

▸ La despesa hídrica de les piscines: ordre de magnitud

La xifra del 6% pot semblar modesta, però cal contextualitzar-la. En un arxipèlag sense rius permanents, dependent de l’extracció d’aqüífers subterranis i de la dessalinització, cada percentatge pesa molt. A més, la demanda de les piscines es concentra precisament en els mesos estius, quan la pressió sobre els recursos és màxima i les reserves mínimes.

«Ens trobam davant d’un acte de màxima irresponsabilitat dels nostres governants, que miren cap a un altre costat. Tallam aigua a pobles i, a uns metres d’allà, es fa una macropiscina per a un xalet de luxe.»

Neus Prats · GEN-GOB Eivissa

Dues Balears: consum en temporada baixa i en temporada alta

Un dels problemes més difícils de gestionar del model hídric balear és la seva profunda estacionalitat. Les Illes no consumeixen, ni de bon tros, la mateixa quantitat d’aigua al gener que a l’agost. La diferència entre les dues temporades és, en termes tècnics, la que separa un sistema hídric estressant però manejable d’un sistema al límit del col·lapse.

Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que va aprofitar el confinament de 2020 com a experiment natural sense turisme, va permetre calcular per primera vegada el pes real del turisme en el cicle de l’aigua. La conclusió és inequívoca: el turisme consumeix el 24% dels recursos hídrics anuals de l’arxipèlag, equivalent a uns 33 milions de metres cúbics d’aigua a l’any. Per fer-se una idea de la magnitud: els dos embassaments de Mallorca, plens a vessar, emmagatzemen 11 milions de metres cúbics. El turisme en consumiria tres vegades aquesta quantitat cada any.

La comparació entre temporades revela una realitat incòmoda: en els municipis amb especialització turística intensa —Alcúdia, Calvià, Muro, Sant Antoni, Formentera—, el consum d’aigua durant els mesos de turisme pot ser fins al 58% superior al consum registrat durant el confinament de 2020, quan no hi havia cap visitant. Als municipis d’activitat turística moderada, la diferència és del 40%, i als de baixa activitat, del 14%.

Estat hídric 2024–2026

Al setembre de 2024, les reserves hídriques de les Balears se situaven al 46%, sis punts per sota del mateix mes de l’any anterior. L’agost de 2024 es va registrar el màxim de pressió humana mai documentat: 2.079.541 persones alhora a l’arxipèlag. A Menorca, el consum al llarg de 2025 ha registrat el màxim dels darrers vint anys. Eivissa ha estat en situació de prealerta de manera gairebé continuada des del 2023. El 43% dels aqüífers de les Illes estan sobreexplotats.

L’estacionalitat és, en sí mateixa, el problema central. El turisme de les Balears no sols és massiu en termes absoluts: és massiu precisament en el moment de l’any en què les precipitacions són pràcticament inexistents, les temperatures fan augmentar l’evaporació dels aqüífers i la demanda de les piscines, els jardins i la refrigeració és màxima. L’arquitectura del consum hídric balear és, doncs, estructuralment contraposada a la disponibilitat dels recursos.

Cal afegir-hi un biaix estadístic que els experts denuncien de manera consistent: el consum turístic no es comptabilitza de forma desglossada. Turistes i residents consumeixen de la mateixa xarxa urbana i es factura tot sota el mateix epígraf. Això fa que les tarifes progressives —les que haurien de penalitzar els grans consums— s’apliquin igual a un turista en un hotel de luxe que a una família resident. Un estudi reclama explícitament que es trenqui el tabú de les tarifes, perquè, de mitjana, un turista en un hotel de luxe consumeix fins a cinc vegades més aigua que un resident.

Respostes institucionals: entre la inversió necessària i la regulació pendent

El Govern de les Illes Balears ha fet passos concrets per millorar les infraestructures hídriques. El «Pacte per la gestió de l’aigua en alta i garantia de recursos», dotat amb una inversió pública superior als 38 milions d’euros entre 2025 i 2027, inclou l’ampliació de la dessaladora d’Alcúdia, noves connexions a Can Picafort, el dipòsit d’Es Caragolí a Ciutadella i millores a la xarxa d’interconnexió d’aigua dessalada a Eivissa. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha aprovat una subvenció de 5 milions d’euros per a actuacions municipals en matèria d’aigua, incloent-hi la reparació de fuites, la instal·lació de comptadors digitals i la renovació de xarxes.

Són mesures d’oferta: augmentar la capacitat per produir i distribuir aigua. Però la pregunta que els experts fan cada vegada amb més insistència és si les mesures de demanda —les que regulen o limiten el consum— estan a l’altura del repte. I la resposta, per ara, és que no.

Cap dels governs autonòmics o municipals ha plantejat una moratòria sobre la construcció de noves piscines privades. La majoria s’ha limitat a recomanar l’ús responsable o a instal·lar comptadors individualitzats per monitorar el consum. La normativa permet continuar construint, i les piscines continuen creixent al ritme de cinc per dia.

«Hem arribat a una situació insostenible: no és admissible que s’estigui demanant una quarta dessaladora i es continuïn construint piscines. Cal treballar en polítiques per reduir la demanda, i això no es pot aconseguir augmentant l’oferta.»

Joan Carles Palerm Berrocal · Grup d’Estudis de la Natura de les Pitiüses (GEN-GOB)

Hi ha, però, propostes tècnicament sòlides sobre la taula. El GOB Menorca ha defensat que les grans piscines dels complexos hotelers situats prop del litoral haurien de funcionar amb aigua de mar, atesa la seva gran afluència i la consegüent necessitat de renovar l’aigua amb freqüència. Alguns municipis eivissencs han exigit la instal·lació de comptadors individuals per a totes les piscines particulars, com a pas previ a poder prendre decisions regulatòries basades en dades reals. I el Pla Hidrològic de les Illes Balears vigent estableix, per primera vegada, que qualsevol modificació normativa que suposi una expansió urbanística requerirà que el municipi garanteixi prèviament la suficiència hídrica.

És un avenç, però insuficient. Mentre no hi hagi una correlació clara entre el dret a construir i la disponibilitat demostrada d’aigua, les piscines continuaran brollant en un territori cada vegada més sec.

Deu mesures per un consum responsable de l’aigua

Les solucions existeixen. El debat no és tècnic, sinó polític: qui té la valentia d’aplicar-les i a qui es demana que assumeixi el cost del canvi.

L’aigua no és un problema tècnic. És una qüestió de justícia.

Les Illes Balears tenen tots els elements per abordar la crisi hídrica: tecnologia, recursos econòmics, institucions i una societat civil cada vegada més conscient del problema. El que falta no és capacitat, sinó voluntat política per dir en veu alta allò que les dades diuen en silenci: que el model de creixement il·limitat xoca amb la realitat física d’un territori insular sense fonts d’aigua infinites.

Restriccions d’aigua als pobles del Pla de Mallorca mentre a uns quilòmetres s’omple una piscina de luxe per a turistes d’alt poder adquisitiu; aqüífers sobreexplotats mentre la normativa autoritza cinc piscines noves cada dia. Aquestes no són paradoxes estadístiques. Són decisions polítiques que algú ha pres, o ha deixat de prendre. L’estiu de 2026 és una nova oportunitat per capgirar-les. No n’hi ha moltes més.

Dades i fonts

Cadastre Immobiliari (2024) · UIB / Unitat de Divulgació i Cultura Científica · Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears · Informe Mar Balear 2024 (Marilles Foundation) · ARA Balears · GOB Mallorca / GEN-GOB Eivissa · Obsam Menorca · Illes Sostenibles (Govern de les IB, 2025)