Imagineu que sou una de les persones més riques, influents i respectades de tot el vostre país. Sou l’equivalent al primer ministre, un intel·lectual d’èxit internacional que ha escrit llibres que encara es llegeixen segles després, i el millor amic del rei. Ara imagineu que, d’un dia per l’altre, tot això s’esvaeix i us trobeu tancats en una cel·la fosca i freda, esperant ser executats. Per què? Simplement per dir “no” quan tothom deia “sí”.

Això és exactament el que li va passar a Tomàs Moro (Thomas More). El 30 de juny de 1535, a Londres, es va escenificar l’últim acte de la seva caiguda en desgràcia: es van ultimar els detalls legals i formals per al seu judici definitiu, que tindria lloc l’endemà mateix a Westminster, i que el condemnaria a mort per alta traïció. Aquell darrer dia de juny va cloure un procés d’interrogatoris asfixiants a la Torre de Londres on l’humanista es va negar en rodó a signar l’Acta de Supremacia d’Enric VIII.

El xoc entre el Rei i la Llei

Per entendre com es va arribar a aquesta data clau, hem de retrocedir una mica en el temari de l’aula. Ens trobem en plena Edat Moderna. El rei d’Anglaterra, Enric VIII de la dinastia Tudor, està obsessionat a tenir un fill baró per assegurar la successió al tron. Com que la seva dona, Caterina d’Aragó, no li dona l’hereu masculí i el Papa de Roma es nega a concedir-li el divorci, Enric VIII decideix pel seu compte tallar els llaços amb l’Església Catòlica.

Mitjançant l’Acta de Supremacia, el rei es autoproclama Cap Suprem de la nova Església d’Anglaterra (l’anglicanisme). A partir d’aquell moment, oposar-se al divorci del rei o no reconèixer la seva autoritat religiosa no és només un pecat: és un crim d’alta traïció castigat amb la mort.

Tomàs Moro era llavors el Lord Canceller d’Anglaterra (el càrrec polític més important després del monarca). Com a jurista brillant i catòlic devot, Moro es va trobar en una cruïlla impossible. El seu silenci era eixordador. No va criticar el rei en públic, però es va negar a signar el jurament. Sabia que fer-ho significava trair les seves profundes creences morals i religioses.

Un judici fet a mida

Durant les setmanes prèvies al 30 de juny, la pressió sobre Moro va ser brutal. Li van treure els llibres, el van aïllar de la seva família i el van sotmetre a constants sessions de manipulació psicològica. Els consellers reials necessitaven la seva firma perquè la seva reputació intel·lectual a Europa era tan alta que el seu rebuig feia quedar Enric VIII com un tirà davant de les altres potències europees.

La documentació històrica ens mostra que el 30 de juny, les autoritats reials van tancar l’expedició dels càrrecs definitius de traïció, basats en falsos testimonis que asseguraven que Moro havia parlat malament de l’autoritat del rei a la presó. La maquinària de l’estat absolutista ja no tenia marxa enrere. Sis dies després, el 6 de juliol, Moro seria decapitat.

Per què estudiar Tomàs Moro avui dia?

A les nostres classes de Ciències Socials sovint expliquem la transició a l’estat modern com un mapa de guerres, tractats i canvis econòmics. Però la història també es fa de dilemes humans. El cas de Tomàs Moro és un exemple perfecte per debatre a l’aula conceptes vitals com:

• L’Absolutisme versus la llibertat de consciència: Fins a quin punt un govern o un estat pot obligar els seus ciutadans a pensar d’una determinada manera o a signar ideologies en les quals no creuen?
• L’ètica política: Moro va preferir perdre el cap abans que perdre la seva integritat. En un món actual on sovint es critica la falta de valors dels líders, el seu sacrifici obre un debat profund.
• L’Humanisme: Moro va ser l’autor d’Utopia (1516), una obra on descrivia una illa ideal on no existia la propietat privada, hi havia tolerància religiosa i l’educació era universal. És colpidor veure com l’home que va dissenyar una societat pacífica ideal va acabar sent víctima de la violència de la política real (realpolitik).

El 30 de juny no és només una data en el calendari de la Dinastia Tudor; és el recordatori del moment en què la llibertat de pensament es va tancar sota clau a la Torre de Londres, deixant-nos una lliçó universal sobre el valor de mantenir-se ferm davant les injustícies del poder.