Avui, 15 de juny, viatgem en el temps fins a l’any 1215. Ens n’anem a Runnymede, un prat verd a la vora del riu Tàmesi, a prop de Londres. Allà, fa més de vuit segles, es va signar un document que canviaria per sempre la relació entre el poder i els ciutadans: la Carta Magna.

Si mai us heu preguntat d’on ve la idea que els governs no poden fer el que els doni la gana o que tothom té dret a un judici just, la resposta es troba en aquest esdeveniment.

Un rei tirà contra els seus nobles

Per entendre què va passar aquell 15 de juny, hem de conèixer el “dolent” de la pel·lícula: el rei Joan I d’Anglaterra, més conegut com a Joan sense Terra (sí, el mateix de les històries de Robin Hood). Joan no era precisament el rei més popular. Va perdre gairebé totes les terres que Anglaterra tenia a França, i per finançar les seves guerres ruïnoses, va apujar els impostos de manera desmesurada i va abusar del seu poder de forma tirànica.

Farts d’aquesta situació, els barons (els nobles anglesos) es van rebel·lar. No volien destronar el rei, sinó obligar-lo a respectar els seus drets i els costums del regne. Davant l’amenaça d’una guerra civil i amb la ciutat de Londres donant suport als rebels, el rei Joan no va tenir més remei que cedir i reunir-se amb ells per acceptar les seves condicions.

Què deia exactament la Carta Magna?

La Magna Carta Libertatum (en llatí) era, en essència, un tractat de pau. Encara que al principi només defensava els privilegis dels nobles i de l’Església, va assentar les bases de conceptes universals que avui dia considerem sagrats:

• El rei està sotmès a la llei: Per primera vegada, s’establia de forma clara que el monarca no tenia un poder absolut. Si el rei volia saltar-se la llei, els seus súbdits tenien dret a resistir-se.
• L’Habeas Corpus (L’origen del judici just): Al famós article 39 es deia que cap home lliure podia ser arrestat, empresonat o desposseït dels seus béns sense un judici previ basat en la llei del país. Adeu a les detencions arbitràries per caprici del rei!
• No hi ha impostos sense consens: El rei ja no podia inventar-se nous impostos sense consultar primer un «consell del regne», el que seria l’embrió de l’actual Parlament.

Per què és tan important per a nosaltres avui?

És veritat que el rei Joan va trencar el pacte poques setmanes després i el papa la va anul·lar, provocant una guerra. Però el precedent ja estava fixat. La Carta Magna va ser reeditada i confirmada per posteriors reis d’Anglaterra al llarg dels segles.

Amb el temps, aquells drets que inicialment eren només per als nobles es van anar estenent a tota la població. Aquest document va inspirar la Declaració d’Independència dels Estats Units, la Revolució Francesa i, molt més tard, la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU l’any 1948. Eleanor Roosevelt, de fet, es va referir a aquesta última com «la Carta Magna de tota la humanitat».

Així doncs, quan a classe de Ciències Socials parlem de democràcia, de l’estat de dret o de la separació de poders, recordeu que tot va començar un 15 de juny en un prat d’Anglaterra, quan un grup de persones va dir: «On hem anat a parar, la llei està per sobre del rei».