La Carrera Espacial de la Guerra Freda no només va ser una competició tecnològica i militar entre els Estats Units i la Unió Soviètica; també va ser una aferrissada batalla de propaganda on els símbols ho eren tot. I el 16 de juny de 1963, fa exactament seixanta-tres anys, l’URSS va guanyar una de les partides més icòniques de la història de la humanitat en enlairar la nau Vostok 6. A l’interior no hi viatjava un militar experimentat, sinó una jove de vint-i-sis anys d’origen humil: Valentina Tereixkova. Es convertia, així, en la primera dona a viatjar a l’espai.

De la fàbrica de teixits a les estrelles

La història de Tereshkova és el reflex perfecte del relat oficial de l’obrerisme soviètic. Nascuda en una família camperola i filla d’un tancat mort a la Segona Guerra Mundial, Valentina va haver de deixar l’escola de ben jove per treballar en una fàbrica de teixits. El seu destí semblava lligat als telers, però tenia una passió secreta que li canviaria la vida: el paracaigudisme.

Aquesta afició, que practicava en un club local, va cridar l’atenció del programa espacial soviètic dirigit per Serguei Koroliov. Després de l’èxit de Iuri Gagarin l’any 1961, l’URSS volia apuntar-se un nou tan històric abans que els nord-americans. Buscaven dones paracaigudistes de menys de trenta anys, de menys d’1,70 metres d’alçada i ideològicament afins al Partit Comunista. Valentina complia tots els requisits. D’entre més de quatre-centes candidates, ella va ser la triada.

Tres dies que van canviar la història

El viatge no va ser precisament un passeig agradable. Sota el nom en clau de Txaika (Gavina), Tereshkova va passar 70 hores i 50 minuts a l’espai, fent un total de 48 òrbites al voltant de la Terra. Per posar-ho en perspectiva: en aquell únic vol, la jove cosmonauta va acumular més hores a l’espai que tots els astronautes nord-americans del programa Mercury junts fins a la data.

Durant la missió, Valentina va haver de fer front a forts marejos, dolors físics provocats pel rígid vestit espacial i, el que és pitjor, a un greu error en el sistema de navegació de la nau que la desviava de la trajectòria de retorn. Amb una sang freda admirable, va aconseguir introduir les noves dades manuals enviades des de la Terra per corregir el rumb. Finalment, seguint el procediment de les naus Vostok, es va catapultar a uns 7.000 metres d’alçada i va aterrar en paracaigudes a la regió de l’Altai, a Sibèria.

Un llegat global per a l’aula de Ciències Socials

Més enllà de la gesta tècnica, el vol de la Vostok 6 té una importància cabdal per a l’anàlisi històrica a secundària. Ens permet treballar tres eixos fonamentals:

• La propaganda de la Guerra Freda: Com la Unió Soviètica va utilitzar la figura de Tereixkova per defensar que el sistema socialista garantia la igualtat de gènere de manera més eficaç que el capitalisme occidental.
• La història de les dones i el gènere: Malgrat l’èxit de la missió, van haver de passar 19 anys més perquè una altra dona (Svetlana Savítskaia) tornés a l’espai. El vol de Valentina va ser una excepció propagandística més que no pas una obertura real del sector a les dones en aquell moment.
• La iconografia soviètica: La transformació d’una obrera tèxtil en una heroïna global, idealitzada en segells, cartells i monuments per tot el bloc de l’Est.

Avui, recordar el 16 de juny és clau per entendre que la cursa cap a l’espai no només es va escriure amb fórmules matemàtiques, sinó també amb els anhels d’emancipació de la meitat de la població mundial. Valentina Tereixkova va demostrar que el cel ja no era el límit per a les dones.