Quan pensem en Hawaii, la ment ens transporta immediatament a platges paradisíaques, surfistes desafiant onades gegants i collarets de flors exòtiques. Tanmateix, darrere d’aquesta imatge idíl·lica i fortament comercialitzada es troba una de les històries de resistència, unificació i transformació geopolítica més fascinants de l’Edat Moderna. Cada 11 de juny, l’arxipèlag commemora el Kamehameha Day (El Dia de Kamehameha), una festa nacional instituïda l’any 1871 pel rei Kamehameha V per honorar el seu besavi: Kamehameha I el Gran, el monarca que va aconseguir el que semblava impossible: unificar les vuit illes principals sota una sola corona.

Qui va ser el “Napoleó del Pacífic”?

Nascut a mitjans del segle XVIII, Kamehameha no era un líder qualsevol. Criat com un guerrer d’elit en una cultura on els conflictes entre diferents caps tribals (aliʻi) eren sagnants i constants, va demostrar des de molt jove una ment estratègica brillant. La seva figura va guanyar rellevància històrica a partir de 1782, quan va començar una sèrie de campanyes militars per conquerir i unificar l’arxipèlag.

El context global jugava al seu favor. A finals del segle XVIII, els primers contactes amb els navegants europeus (com el cèlebre capità James Cook) van introduir elements que canviarien el Pacífic per sempre: la tecnologia militar occidental. Kamehameha, lluny de tancar les portes a l’exterior, va adoptar una postura pragmàtica. Va negociar amb comerciants britànics i nord-americans per adquirir mosquets i canons, i fins i tot va contractar assessors militars occidentals perquè ensinistressin les seves tropes.

Aquesta combinació de tàctiques de guerra tradicionals hawaianes (fetes amb llances i en canoes de guerra) i potència de foc moderna va culminar l’any 1810, quan l’últim cap de l’illa de Kauai va jurar lleialtat al nou rei. Havia nascut el Regne de Hawaii.

Més enllà de les armes: Una llei per als febles

Per als nostres estudiants de ciències socials, el vessant més ric de Kamehameha I no és la seva conquesta militar, sinó la seva obra legislativa. Com a governant, es va enfrontar al repte d’evitar que les potències colonials europees es mengessin el seu territori de la nit al dia.

Una de les seves lleis més famoses, la Kānāwai Māmalahoe (o Llei del Rem de la居家 o Llei de l’Estell), es considera avui dia un antecedent històric pioner dels drets humans i del dret humanitari. Aquesta llei declarava que qualsevol dona, infant o ancià tenia dret a caminar lliurement per les rutes de les illes i descansar al costat dels camins sense por a ser atacat o robat pels guerrers. Aquesta norma va pacificar un territori devastat per dècades de guerra civil i va protegir la població civil més vulnerable.

Per què recordem aquesta data avui dia?

El Regne de Hawaii va romandre com un estat independent reconegut internacionalment durant gairebé un segle, fins que va ser derrocat il·legalment el 1893 per un cop d’estat impulsat per terratinents i empresaris de la canya de sucre nord-americans, un procés que va acabar amb l’annexió forçosa als Estats Units.

Per això, cada 11 de juny, les desfilades florals, els balls de hula autèntics (que són narracions històriques dansades, no mer entreteniment) i les ofrenes de lei (collarets llargs de flors) a la seva estàtua de bronze no són només una atracció turística. Són un acte de reivindicació identitària. Per al poble natiu hawaià, l’11 de juny és el recordatori que abans de ser el cinquantè estat dels EUA, van ser un poble unificat, sobirà i amb una rica tradició jurídica i política pròpia.