Avui 6 de juny volem fugir del típic desembarcament de Normandia, i per això viatjarem una mica més enrere en el temps, fins al 6 de juny de 1644. Un dia clau que va canviar la història de l’imperi més poblat del món: la caiguda de Pequín i l’inici de la dinastia Qing a la Xina.

Quan pensem en grans fets històrics que es commemoren el 6 de juny, la ment ens va de seguida al Dia D de la Segona Guerra Mundial. Però si girem la vista cap a l’Orient Llunyà i retrocedim fins a l’any 1644, trobarem una efemèride que va sacsejar els ciments d’un imperi mil·lenari. El 6 de juny de 1644, les tropes manxús creuaven les portes de la Ciutat Prohibida de Pequín, marcant la fi de la dinastia Ming i l’inici de la dinastia Qing, l’última dinastia imperial de la Xina.

Per a entendre la magnitud d’aquest fet, cal que ens imaginem la Xina de mitjans del segle XVII. L’imperi Ming, que havia governat durant gairebé tres segles i que ens va deixar meravelles com la gran reconstrucció de la Gran Muralla o els famosos vasos de porcellana blanca i blava, es trobava en una crisi absoluta. Les males collites, la inflació i la corrupció interna havien provocat grans revoltes jueves i pageses. Una d’aquestes rebel·lions, liderada per Li Zicheng, va aconseguir entrar a Pequín l’abril de 1644, provocant el suïcidi de l’últim emperador Ming, Chongzhen.

Una traïció i una aliança inesperada

És aquí on la història fa un gir de guió digne d’una sèrie de televisió. Davant el caos de la capital, un general fidel als Ming, Wu Sangui, es trobava custodiant el pas de Shanhaiguan, el punt on la Gran Muralla es troba amb el mar. A l’altre costat de la muralla esperaven els manxús, un poble nòmada i guerrer del nord (de la regió de Manxúria) que feia anys que intentava envair la Xina.

Aclaparat pels rebels que controlaven Pequín, el general Wu va prendre una decisió desesperada: va obrir les portes de la Gran Muralla als seus antics enemics, els manxús, per aliar-se contra els rebels comuns. L’exèrcit combinat va marxar cap a la capital i, finalment, el 6 de juny de 1644, van ocupar Pequín.

Però els manxús no havien vingut com a simples i simples aliats d’ajuda. Un cop a la Ciutat Prohibida, van proclamar el jove Shunzhi com a nou Emperador de la Xina, instaurant la dinastia Qing (que significa “clara” o “pura”).

Per què és important aquesta data a les nostres classes de Ciències Socials?

Aquest esdeveniment no és només una crònica de batalles; és un exemple perfecte per a treballar a l’aula conceptes clau com el “Mandat del Cel” (la legitimitat divina dels emperadors xinesos) i com les crisis climàtiques i econòmiques poden fer caure un imperi aparentment invencible.

La dinastia Qing va governar la Xina des d’aquell 6 de juny de 1644 fins a la proclamació de la República el 1912. Sota el seu domini, el territori xinès es va expandir fins a assolir pràcticament les fronteres actuals, integrant regions com el Tibet, Xinjiang i Mongòlia Interior. No obstant això, també va ser la dinastia que va haver de patir el xoc cultural i la decadència davant de les potències occidentals durant el segle XIX.

Així doncs, el 6 de juny recordem que la història global es construeix des de molts focus diferents. Un canvi de guàrdia a Pequín l’any 1644 va dissenyar la Xina moderna que avui té un pes cabdal en la geopolítica mundial.