Per a aquest dia, hi ha un fet històric absolutament transcendental de la segona meitat del segle XX que capgira la geopolítica mundial i que s’estudia tant a 4t d’ESO com a la Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat: l’inici de la Guerra dels Sis Dies el 5 de juny de 1967.

Hi ha moments a la història en què el destí d’una regió sencera es decideix en qüestió d’hores. Cronòmetres en mà, el matí del 5 de juny de 1967, l’aviació israeliana va enlairar els seus caces en una operació llampec que agafaria per sorpresa les forces aèries d’Egipte, Síria i Jordània. Començava així la Guerra dels Sis Dies, un dels conflictes més ràpids, foudroyants i amb més conseqüències geopolítiques del segle XX.

Per a qualsevol estudiant de secundària que vulgui entendre per què el Pròxim Orient és avui dia un dels punts més calents i complexos del planeta, aquesta data és, sens dubte, la casella de sortida obligatòria. Aquells sis dies de juny no només van redibuixar les fronteres de la regió, sinó que van transformar les dinàmiques internacionals en plena Guerra Freda.

El context: Un polvorí a punt d’esclatar

La tensió entre el jove Estat d’Israel (fundat el 1948) i els seus veïns àrabs havia anat creixent de forma alarmant durant la primavera de 1967. El president egipci, Gamal Abdel Nasser, un líder carismàtic del nacionalisme àrab, havia bloquejat l’estret de Tiran (tallant l’accés marítim d’Israel cap al mar Roig) i havia desplegat tropes a la península del Sinaí.

Davant el que consideraven una amenaça imminent de supervivència, la matinada del 5 de juny Israel va llançar un atac preventiu devastador (l’Operació Focus). En poques hores, la major part de l’aviació egípcia va ser destruïda a terra, abans i tot de poder enlairar-se. Sense cobertura aèria, el destí de la guerra estava pràcticament segellat des del primer dia, tot i que els combats a terra es van allargar fins al 10 de juny.

Un nou mapa i ferides obertes

Quan es va signar l’alt el foc, la victòria militar israeliana era incontestable. En menys d’una setmana, Israel havia multiplicat per tres el territori sota el seu control, ocupant espais que des d’aleshores ocupen els titulars dels telenotícies:

• La península del Sinaí i la Franja de Gaza (a Egipte).
• Cisjordània i Jerusalem Est (a Jordània).
• Els Alts del Golan (a Síria).

Més enllà del canvi territorial, el 5 de juny de 1967 va provocar un terratrèmol polític. Per al món àrab, allò va ser viscut com la Naksah (la desfeta), un cop duríssim a l’orgull panaràbista que va provocar el desplaçament de milers de refugiats palestins. Per a Israel, va suposar una consolidació militar definitiva, però també l’inici d’una llarga i complexa administració dels territoris ocupats que dura fins als nostres dies.

Portar aquest tema a la web i plantejar-lo als alumnes ens permet anar més enllà dels fets bèl·lics i activar les competències històriques i crítiques:

• Entendre el present a través del passat: Els alumnes sovint veuen les notícies actuals del Pròxim Orient com un conflicte confús i sense fi. Mostrar-los el mapa del 4 de juny i comparar-lo amb el de l’11 de juny els fa veure, en un cop d’ull geogràfic, d’on sorgeixen els principals punts de fricció actuals.
• El concepte d’”atac preventiu”: És un debat jurídic i moral apassionant per fer a l’aula. És legítim atacar primer si estàs convençut que l’altre t’atacarà? On comença la defensa i on comença l’agressió?
• L’impacte de la geopolítica de blocs: La guerra es va lliurar a la sorra del desert, primers plans d’armes de la Unió Soviètica (que recolzava els estats àrabs) i tecnologia occidental (que s’alinearia cada cop més amb Israel), mostrant el tauler d’escacs que era la Guerra Freda.

Recordar el 5 de juny de 1967 ens demostra, una vegada més, que la Història no és un assumpte del passat: les línies traçades sobre els mapes en aquells sis dies de juny continuen marcant les vides de milions de persones avui en dia.