Un grup d’economistes ha posat xifres al que molts ja intuïen: el model de turisme de masses, combinat amb l’explosió demogràfica per immigració, no enriqueix la població local sinó que dilueix la seva riquesa per càpita. Les Illes Balears, amb la dependència turística més aguda de tot l’arc mediterrani, en són el cas extrem.

El mes de maig de 2026 un grup de set economistes catalans va publicar l’Informe Fènix, un document de diagnosi crua sobre el model econòmic de Catalunya que, de manera involuntàriament reveladora, retrata amb igual o major exactitud la situació de les Illes Balears. El document, coordinat per Xavier Roig i redactat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig —amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura— conclou que el creixement del PIB no equival a prosperitat, i que el model basat en turisme de masses i immigració poc qualificada empobreix, en termes relatius, la població local.

La paradoxa que formula l’informe és senzilla i devastadora: l’economia creix en termes agregats, però el benestar material del ciutadà mitjà retrocedeix. El PIB per càpita —la mesura que compta de debò, la que indica quant producte genera de mitjana cada persona que viu a un territori— ha evolucionat molt per sota del que correspondria a una economia dinàmica. La raó és clara: el denominador, la població, ha crescut molt més de pressa que el numerador, la riquesa generada.

El grup de les economies disfuncionals

L’informe classifica les economies del seu entorn i identifica un conjunt amb un comportament especialment problemàtic: aquelles que des de principis del segle XXI han combinat un creixement demogràfic excepcional —protagonitzat per la immigració— amb un pobríssim comportament de la renda per càpita. En aquest grup hi figura Catalunya, però l’informe explicita que al seu voltant hi ha economies “amb un comportament encara més disfuncional”: les Canàries, les Balears, el País Valencià i Andorra.

La menció balear no és casual ni marginal. L’Informe Fènix assenyala que les Canàries han viscut “una explosió demogràfica” que les ha portat d’1,7 milions d’habitants a 2,2 milions, “alimentada per una enorme expansió del sector turístic”, però que “no ha servit per millorar en absolut el nivell de vida dels ciutadans”. El paral·lelisme amb les Balears és evident per a qualsevol que conegui les illes: més turistes, més residents, més PIB total… i menys benestar per habitant.

La subvenció encoberta del turisme de masses

Un dels eixos conceptuals de l’Informe Fènix és el que anomena “sectors altament subvencionats”: aquells en què el salari mitjà és tan baix que, al llarg de la vida laboral del treballador, no genera prou recursos fiscals ni contribucions socials per finançar els serveis públics dels quals gaudeix. L’informe estableix el llindar en 29.000 euros bruts anuals (dades 2025) i calcula que el turisme de sol i platja és un dels sectors més beneficiats d’aquesta subvenció implícita. Concretament, estima que cada pernoctació en un hotel de tres estrelles de la costa rep una subvenció encoberta de 6 euros, el 80% del qual va a beneficiar turistes estrangers.

Aplicat a les Balears, el mecanisme és d’una envergadura difícilment exagerada. Les illes no tan sols depenen del turisme en la mateixa mesura que Catalunya o les Canàries: la seva concentració en el sector és “extraordinària”, en paraules de l’analista Bernat Joan, que, en una tribuna al Periódico de Ibiza publicada poc després de l’informe, reclamava “un Informe Fènix sobre les Illes Balears”. “La gran majoria dels llocs de treball, a les Balears, també són de baix valor afegit”, escrivia Joan, subratllant que, fins i tot “sense dades a la mà, a partir de la mera observació, ens podem permetre de dubtar-ho” que el creixement econòmic hagi millorat la vida del “comú de la població”.

La trampa demogràfica: quan créixer és empobriment

Les Balears han passat, en poc més de dues dècades, d’un perfil demogràfic relativament estable a convertir-se en un dels territoris amb creixement de població més accelerat de l’Estat. Només en el trienni 2022-2024, les illes van incorporar gairebé 57.500 nous residents, el 88% dels quals per efecte de la immigració. El 2024, el 18,3% dels naixements a les illes foren de mares estrangeres. Avui, només el 54% dels residents són nadius de les illes, enfront del 65% de fa vint anys.

Aquesta realitat no és, en si mateixa, ni bona ni dolenta. L’Informe Fènix, en la seva anàlisi del cas català, reconeix que la immigració ha aportat “un dividend demogràfic que ha compensat els efectes de l’envelliment de la població”. El problema és la composició de la immigració que atrau el model turístic: mà d’obra majoritàriament poc qualificada, que ocupa sectors de baixa productivitat, que generen poc valor afegit i que, per tant, no contribueixen a millorar el PIB per càpita sinó que el dilueixen. A les Balears, l’efecte d’atracció del turisme sobre la immigració poc qualificada és, probablement, el més intens de tot l’Estat.

Territori	Creixement demogràfic	Motor	Efecte sobre benestar
Illes Balears	+4,8% en tres anys	Turisme de masses · immigració laboral	PIB per càpita estancat, habitatge inaccessible
Canàries	d’1,7M a 2,2M hab.	Expansió turística · immigració	Nivel de vida no millora
Catalunya	+1% anual	Immigració laboral múltiple	PIB per càpita: 13% per sota UE
País Basc	Estable	Indústria d’alt valor afegit	Productivitat creixent

L’habitatge: la conseqüència més visible

Si hi ha una expressió tangible, quotidiana i incontestable del fracàs del model, és el mercat de l’habitatge. Segons les dades del Centre Econòmic i Social de les Balears, el preu de l’obra nova s’encarí un 11,5% el 2024 respecte a l’any anterior i s’ha duplicat des de 2015. El 30% dels residents de les illes viu de lloguer —la xifra més alta de tot l’Estat, molt per sobre de la mitjana del 20,4%—, i per adquirir un habitatge, una família d’ingressos mitjans hauria de dedicar el 30% de la seva renda durant 60,8 anys, el doble de l’esforç mitjà estatal (29,7 anys).

El 26% de les compravendes immobiliàries el 2024 van ser efectuades per estrangers, més del triple de la mitjana estatal (7,8%). Mentre el treballador local veu com el sou del sector hoteler o de la restauració no li permet accedir a un habitatge digne, els compradors internacionals —sovint proveïdors de les rendes generades precisament pel turisme que ells mateixos alimenten— s’empoderen en el mercat immobiliari. La simbiosi entre turisme de masses, immigració laboral i especulació immobiliària dibuixa un cercle que l’Informe Fènix qualifica, en el cas general, com de potencialment detonador d’una “perillosa fractura social”.

L’alerta de l’informe
«La persistència d’aquest patró planteja gravíssims problemes en forma d’accés a l’habitatge, disponibilitat de recursos (aigua, energia…), suficiència i qualitat dels serveis públics i viabilitat de la descarbonització […] Les opcions són, doncs, redreçar el patró de creixement o enfrontar-se a una perillosa fractura social.»

Informe Fènix, Resum executiu

Riquesa estadística, pobresa real

Darrere els indicadors macroeconòmics que celebren les institucions i les patronals hi ha una realitat molt diferent. La presidenta del Govern balear Marga Prohens podia vanagloriar-se, a la tardor del 2025, de les “xifres que confirmen la fortalesa del mercat laboral i la resiliència de l’economia balear”. Però el sociòleg Andreu Grimalt, director a les Balears de la Xarxa per la Inclusió Social, advertia que les estadístiques oficials de pobresa “no recullen informació de persones sense llar o vivint en assentaments o altres espais, de les que viuen en habitacions, de les que no estan empadronades”, és a dir, de les “persones en situació de major vulnerabilitat”.

Les cues per rebre menjar a Caputxins, a Palma, no apareixen al PIB per càpita. Tampoc els treballadors de temporada que, amb contractes fixos-discontinus, no accedeixen a un lloguer estable. Ni els residents de tota la vida —mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs— que s’han vist expulsats dels seus municipis cap a la perifèria o cap a la península. L’Informe Fènix, en el seu diagnòstic per a Catalunya, crida l’atenció sobre la figura dels “contractes fixos-discontinus” com a instrument que distorsiona les estadístiques laborals i amaga precarietat estructural. A les Balears, aquest fenomen és especialment pronunciat per la marcada estacionalitat de l’economia turística.

Propostes: el que diria un Informe Fènix balear

L’Informe Fènix conclou amb un seguit de mesures per reorientar el model. Adaptades a la realitat específica de les Balears —amb una dependència turística que ultrapassa de llarg la catalana—, les propostes serien d’un abast encara més radical. L’informe apunta, entre d’altres:

• Reduir la capacitat turística significativament per sota de la punta de demanda. A les Balears, on el sostre de places s’ha convertit en una de les principals batalles polítiques, aquesta mesura és d’una urgència singular.
• Eliminar l’IVA turístic reduït i compensar-lo amb una taxa sobre estades en establiments turístics molt més elevada. L’actual ecotaxa balear, tot i ser pionera, es considera insuficient per als autors de l’informe.
• Augmentar el Salari Mínim Interprofessional fins que s’aturi el creixement de llocs de treball de baixa qualificació. Sense atraure mà d’obra poc qualificada, el model de turisme de masses perd el seu principal combustible.
• Gestionar la immigració per qualificació, no per volum. L’informe defensa que l’exigència del coneixement del català en llocs d’atenció al públic hauria de ser “un criteri innegociable”, mesura que tindria, a més, efectes lingüístics positius en un territori on la llengua pròpia retrocedeix a marxes forçades.
• Revisar la fiscalitat per elevar l’IBI sobre les segones residències i estendre la fiscalitat turística, compensant la càrrega fiscal sobre les rendes del treball.
• Publicar la balança fiscal real de cada sector productiu, per conèixer quant aporta i quant consumeix el turisme en serveis públics, infraestructures i recursos naturals.

L’Informe Fènix és, en puritat, un document sobre la situació econòmica de Catalunya. Però les seves conclusions s’apliquen amb força augmentada a les Illes Balears, on el monocultiu turístic és encara més acusat, la pressió demogràfica sobre el territori (especiament limitat per la seva naturalesa insular) és més intensa, i les conseqüències sobre els preus, els serveis i la cohesió social es manifesten amb una immediatesa encara més brutal.

Com apunta Bernat Joan, “necessitaríem un Informe Fènix sobre l’evolució econòmica a les Illes Balears”. Mentre aquest informe no existeixi, els governs illencs podran continuar vanaglori-se de xifres de PIB que no diuen res de la vida real de la gent que hi viu i hi treballa. I el Fènix del títol, aquell ocell mitològic que reneix de les seves cendres, continuarà essent una metàfora pendent: la transformació d’un model econòmic que s’autodestrueix mentre sembla triomfar.

Article elaborat a partir de l’Informe Fènix (Xavier Roig, coord.; Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan, Miquel Puig; assessors: Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas, Jaume Ventura), publicat el maig de 2026.
Dades complementàries: IBESTAT, Centre Econòmic i Social de les Illes Balears, El Temps, Periódico de Ibiza.