Si mirem el calendari un 4 de juny, viatgem fins a l’any 1989 per abordar un dels moments més colpidors, silenciats i, a la vegada, decisius per a la geopolítica actual: la repressió de la protesta de la Plaça de Tiananmen a Pequín.

Hi ha imatges que tenen el poder de resumir tota una època. Una d’elles és la d’un home sol, vestit amb una camisa blanca i portant dues bosses de la compra, plantat directament davant d’una columna de tancs blindats al bell mig d’una avinguda immensa. Aquell home va ser batejat pel món com “L’Home del Tanc” (Tank Man), i l’escenari d’aquell desafiament va ser Pequín. El 4 de juny de 1989, l’exèrcit xinès va entrar a la Plaça de Tiananmen per desallotjar per la força milers d’estudiants que feia setmanes que demanaven democràcia. El resultat va ser una tragèdia que encara avui és un dels grans tabús del segle XX.

Per entendre què va passar aquell 4 de juny, hem de posar-nos en el context d’aquell any. El 1989 va ser l’any de la caiguda del Bloc Comunista a Europa, que culminaria mesos més tard amb la caiguda del Mur de Berlín. A la Xina, des del mes d’abril, milers d’estudiants universitaris, secundaris i obrers s’havien concentrat pacíficament a la plaça més gran del món, a Pequín. Què demanaven? No volien destruir el país; demanaven coses que avui als nostres instituts ens semblen bàsiques: llibertat d’expressió, premsa lliure, menys corrupció política i una obertura democràtica en un sistema dominat per un partit únic.

La resposta del govern xinès va ser dràstica. La matinada del 4 de juny, l’Exèrcit Popular d’Alliberament va rebre l’ordre d’actuar amb foc real i tancs blindats. La repressió va acabar amb la vida de centenars —segons algunes fonts, milers— de joves manifestants.

Per què hem d’explicar Tiananmen?

Aquest esdeveniment no és només un fet del passat; és una lliçó viva de Ciències Socials per a tres grans eixos del nostre currículum:

• El control de la informació i la censura: A la Xina actual, el 4 de juny és una “data esborrada”. Està completament censurada a internet, als llibres de text i a les xarxes socials del país. Els joves xinesos de la mateixa edat que els nostres alumnes no saben què va passar aquell dia. Això ens permet debatre a classe sobre el valor de la llibertat d’informació i com el poder pot arribar a modificar la memòria històrica.
• Drets Humans vs. Interessos Econòmics: Després de la massacre, molts països occidentals van criticar el govern xinès, però pocs anys després, les relacions comercials es van reprendre amb normalitat. És una oportunitat d’or per parlar amb els estudiants de 4t d’ESO o Batxillerat sobre la realpolitik i la geopolítica global.
• La força de la joventut: Els protagonistes d’aquella revolta eren joves estudiants que creien que podien canviar el destí de la seva societat. La seva valentia ens recorda que els canvis històrics sovint comencen a les aules i a les universitats.

L’home del tanc mai va ser identificat i ningú sap del cert què li va passar. Però la seva acció pacífica va demostrar que la dignitat humana pot plantar cara, literalment, a la força militar més brutal. La llibertat no és un estat permanent; és una conquesta diària.

Nota de l’autor: no s’ha pogut incorporar a aquest article la imatge de l’home desconegut davant els tancs de Tianamen, ja que no es tracta d’una imatge lliure de drets d’autors.