Si mirem el calendari cap al 28 de maig, hi ha una efemèride fascinant que ens transporta a la segona meitat del segle XX. No es tracta d’una batalla medieval ni de la signatura d’un tractat de pau, sinó d’un dels desafiaments més audaços, increïbles (i gairebé absurds) de la Guerra Freda.

Parlem del 28 de maig de 1987: El dia que un adolescent va aterrar a la Plaça Roja de Moscou. Un fet ideal per explicar a secundària com funcionava el món dels blocs i com, de vegades, la història canvia per l’acció de la persona més inesperada.

Imagineu-vos la situació: estem a l’any 1987, en plena Guerra Freda. L’URSS (la Unió Soviètica) posseeix el sistema de defensa aèria més gran, sofisticat i temut del planeta. Radars d’última tecnologia, bateries de míssils antiaeris i caces de combat vigilen cada mil·límetre de les seves fronteres per evitar qualsevol incursió de l’OTAN o dels Estats Units. Ningú, absolutament ningú, pot creuar aquest mur invisible sense ser detectat i abatut. O potser sí?

El 28 de maig de 1987, un jove alemany de només 19 anys anomenat Mathias Rust va demostrar al món que el gegant soviètic tenia peus de fang. Sense armes, sense el suport de cap govern i pilotant una petita avioneta de lloguer (una Cessna 172), Rust va enlairar-se des d’Hèlsinki (Finlàndia), va creuar la frontera de l’URSS i, després de volar gairebé mil quilòmetres a baixa altitud, va aterrar tranquil·lament a la Plaça Roja de Moscou, a pocs metres del Kremlin.

Quan el motor de la petita avioneta es va aturar, els ciutadans de Moscou que passejaven per la zona no es podien creure el que veien. Pensaven que era un rodatge d’una pel·lícula o un vol autoritzat. El mateix Mathias Rust va baixar de la cabina, somrient, i es va posar a signar autògrafs als vianants bocabadats abans que la policia secreta (el KGB) arribés, completament en estat de xoc, per detenir-lo.

Un pont de pau o una imprudència temerària?

Què pretenia un noi de 19 anys fent una bogeria semblant? En aquell moment, les relacions entre els Estats Units i l’URSS estaven estancades, i les converses sobre el desarmament nuclear no avançaven. Rust, un idealista, va declarar que volia fer un “gest de pau de caràcter humà” per connectar els dos blocs i demostrar que la gent corrent volia la fi de la tensió militar.

Tot i les seves intencions pacífiques, va ser condemnat a quatre anys de treballs forçats en una presó russa per violació de l’espai aeri i vandalisme (tot i que només en va complir poc més d’un any abans de ser expulsat del país).

L’efecte papallona: com l’avioneta va canviar la història

Aquest és un bon exemple de com un petit fet individual pot capgirar la gran geopolítica. El cas de Mathias Rust és l’exemple perfecte de l’efecte papallona en la història contemporània:

• L’evidència del col·lapse: El vol de Rust va demostrar que la tecnologia militar soviètica estava antiquada o mal gestionada per la burocràcia. L’avioneta va ser detectada diverses vegades pels radars, però la confusió interna, els canvis de torn i la falta de coordinació van fer que ningú donés l’ordre d’interceptar-la.
• La purga de Gorbatxov: El líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov va aprofitar aquest ridícul internacional incommensurable per fer una neteja massiva a l’exèrcit. Va destituir el ministre de Defensa i centenars de generals i oficials de l’ala més dura i conservadora de l’exèrcit, que es posaven a les seves reformes polítiques (la Perestroika i la Glàsnost).
• L’acceleració de la fi de la Guerra Freda: Amb un exèrcit debilitat políticament i uns líders militars més moderats arran de l’incident, Gorbatxov va tenir el camí lliure per signar importants tractats d’eliminació de míssils nuclears amb el president nord-americà Ronald Reagan a finals d’aquell mateix any.

Avui dia, recordem el 28 de maig com el dia que la Guerra Freda es va començar a esquerdar, no pas per la pressió dels grans exèrcits, sinó per la increïble odissea d’un adolescent i la seva petita avioneta.