Imagina’t viure al teu propi país, a la terra on els teus avantpassats han viscut durant més de 60.000 anys, i que de cop i volta es redacti una Constitució que diu que no se’t pot incloure en el cens de població i que el govern central no pot fer lleis per protegir-te perquè, formalment, “no existeixes” com a ciutadà. Sembla una distopia, oi? Doncs aquesta va ser la realitat dels pobles aborígens d’Austràlia fins a finals de la dècada de 1960.

El 27 de maig de 1967 es va produir un fet històric i un dels exercicis de democràcia directa més aclaparadors del segle XX: el Referèndum Constitucional d’Austràlia. Aquell dia, més del 90% de la població australiana (de majoria blanca i d’origen europeu) va votar “SÍ” a canviar la Constitució per reconèixer, per fi, els drets dels indígenes.

El context: Un racisme legalitzat

Fins a aquella data, la Constitució australiana de 1901 contenia dues clàusules profundament discriminatòries:

1. Excloïa els aborígens del cens nacional: Oficialment, a efectes d’estadística, comptaven menys que la flora o la fauna del país en els registres estatals.
2. Impedia que el govern federal fes lleis per a ells: La competència quedava en mans de cada estat regional, el que permetia l’aplicació de polítiques ferotges d’assimilació forçosa (com el robatori de nens indígenes per ser educats en famílies blanques, coneguts com “La generació robada”).

Influenciats pel moviment dels Drets Civils de Martin Luther King als Estats Units i per la pressió internacional contra l’Apartheid, els activistes aborígens van lluitar durant una dècada per forçar aquest referèndum.

Per què aquest fet ens interessa?

Aquest esdeveniment és una eina didàctica perfecta per treballar amb els estudiants de secundària conceptes complexos de manera molt visual:

• El poder de la democràcia i el vot: Mostra com una societat pot fer autocrítica i utilitzar les urnes per reparar una injustícia històrica. El 90,77% de vots a favor segueix sent el resultat més alt de la història de les votacions a Austràlia.
• La diferència entre igualtat legal i igualtat real: El referèndum no va donar automàticament el dret a vot (això s’havia aprovat parcialment uns anys abans) ni va acabar amb el racisme, però va obrir la porta a lleis de restitució de terres i drets laborals.

El 1967 es va guanyar una batalla legal, però avui dia la comunitat aborígens australiana segueix tenint l’esperança de vida més baixa del país i taxes de pobresa alarmants. El canvi de la llei és suficient per canviar la realitat?