Avui, 5 de maig, ens aturem en una data que ens toca molt de prop i que sovint passa desapercebuda en els grans llibres de text internacionals, malgrat la seva càrrega emocional i política: l’alliberament del camp de Mauthausen.

Mentre la Segona Guerra Mundial arribava a la seva fi a Europa, milers de presoners esperaven amb angoixa el seu destí darrere els filats espinosos. El camp de concentració de Mauthausen, situat a Àustria, era conegut com el “camp dels espanyols”. Aquell matí de maig, els tancs de l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units van travessar les portes del camp, però el que hi van trobar no va ser una resistència alemanya desesperada, sinó una organització de presoners que ja havia pres el control.

Per què “el camp dels espanyols”?

Mauthausen va ser la destinació de prop de 7.000 republicans espanyols que, després de perdre la Guerra Civil, havien creuat la frontera cap a França i havien acabat capturats pels nazis durant l’ocupació del territori francès. Considerats “apàtrides” pel règim de Franco (que es va desentendre del seu destí), van ser marcats amb el triangle blau dels emigrants polítics.

La seva història és una lliçó de resistència. Dins del camp, van crear una xarxa clandestina de solidaritat que va salvar moltes vides i, el que és més increïble, van aconseguir documentar les atrocitats nazis. Un exemple clau és el de Francesc Boix, el fotògraf de Poble-sec, que va aconseguir amagar milers de negatius fotogràfics que més tard servirien com a prova incriminatòria als Judicis de Nuremberg.

Una pancarta per a la història

La imatge més icònica d’aquell 5 de maig és la d’una gran pancarta col·locada a l’entrada del camp que deia: “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras”. Aquest gest deixava clar que, tot i els anys de tortura, gana i treballs forçats a la pedrera de Mauthausen, aquells homes no havien perdut la seva identitat ni els seus ideals.

Per als nostres estudiants, aquesta efemèride és vital. Ens ensenya que la lluita per la llibertat i la democràcia a Europa també té noms i cognoms catalans i espanyols. No eren només víctimes; eren combatents contra el feixisme que van haver d’esperar dècades per ser reconeguts al seu propi país.

Per què ho recordem avui?

Des de l’any 2019, el 5 de maig ha estat declarat oficialment com el “Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya”. És una invitació a la reflexió sobre el perill dels totalitarismes i la importància de defensar els drets humans des de les aules i les institucions.

La història ens recorda que la llibertat és fràgil. Recordar els qui van patir l’horror de Mauthausen és el millor antídot contra l’oblit i la repetició dels errors del passat.