Sovint pensem en els grans desastres de la història com a batalles o tractats diplomàtics, però hi ha fets aparentment “petits” que funcionen com el canari a la mina de carbó: ens avisen de la foscor que s’acosta. Un d’aquests moments va tenir lloc el 6 de maig de 1933. Aquell dia, a Berlín, es va produir un dels primers i més brutals atacs del règim nazi contra el coneixement, la diversitat i la ciència: l’espoli i el tancament de l’Institut per a la Ciència Sexual (Institut für Sexualwissenschaft).

Un oasi de llibertat en la República de Weimar

Per entendre la gravetat d’aquest fet, hem de situar-nos en el Berlín dels anys 20. Després de la Primera Guerra Mundial, la República de Weimar va esdevenir un centre d’avantguarda cultural i científica. L’any 1919, el metge Magnus Hirschfeld va fundar aquest institut, una institució pionera al món que no només estudiava la sexualitat humana des d’una òptica científica i mèdica, sinó que defensava els drets de les persones LGTBI, el dret a l’avortament i l’educació sexual.

Hirschfeld, conegut com l’”Einstein del sexe”, creia que “la justícia a través del coneixement” era el camí per a la convivència. L’institut albergava una biblioteca amb més de 20.000 volums i un arxiu fotogràfic i documental únic al món sobre la diversitat de gènere i l’orientació sexual.

L’assalt de les camises pures i la crema de llibres

Tot va canviar quan el Partit Nazi va arribar al poder el gener de 1933. El 6 de maig, un grup d’estudiants afins al nazisme, acompanyats per tropes d’assalt (SA), van assaltar l’edifici. Amb una violència desmesurada, van destrossar el mobiliari, van confiscar milers de llibres, llistats de pacients i documents de recerca.

Pocs dies després, el 10 de maig, molts d’aquells llibres espoliats de l’institut de Hirschfeld van cremar a l’Opernplatz de Berlín en la famosa crema de llibres nazi. Va ser llavors quan es va fer realitat la profètica frase del poeta Heinrich Heine escrita un segle abans: “Allà on cremen llibres, acaben cremant persones”.

Per què hem de recordar aquesta efemèride?

Aquesta data és fonamental per a qualsevol estudiant de Ciències Socials per tres motius:

1. La destrucció del coneixement com a arma política: El nazisme no només volia controlar el territori, sinó també el pensament. Eliminar una institució científica que parlava de diversitat era el primer pas per imposar una visió única i totalitària de la biologia i la societat.
2. La pèrdua d’un patrimoni científic irrecuperable: La ciència sexològica va retrocedir dècades a causa d’aquest atac. Molts dels descobriments i tractaments que avui ens semblen moderns ja s’estaven estudiant a Berlín fa cent anys.
3. L’advertència contra la intolerància: Recordar el 6 de maig ens ajuda a identificar com els discursos d’odi comencen assenyalant la diferència i acaben per destruir físicament tot allò que no s’ajusta a la “norma” imposada pel poder.

L’espoli de l’Institut de Magnus Hirschfeld va ser el preludi del que vindria després: la persecució sistemàtica de minories i l’Holocaust. Avui reivindiquem la memòria d’aquells llibres cremats i d’aquells científics que van creure que el coneixement ens faria lliures.