Avui, 4 de maig, ens aturem en un any clau: 1979. Tal dia com avui, Margaret Thatcher es convertia en la primera dona a ocupar el càrrec de primera ministra del Regne Unit. Més enllà del fet simbòlic d’aquest sostre de vidre trencat, la seva arribada al poder va significar el tret de sortida per a una revolució econòmica i social que encara avui condiciona el nostre món globalitzat.

La fi del consens de la postguerra

Per entendre la importància d’aquesta efemèride, hem de situar els estudiants en el context de finals dels anys 70. Europa vivia sota el conegut “consens de la postguerra”, un model d’Estat del Benestar on l’Estat intervenia activament en l’economia, protegia els serveis públics i mantenia una col·laboració estreta amb els sindicats.

Tanmateix, el Regne Unit estava sumit en una crisi profunda: inflació descontrolada, vagues constants i un sentiment de declivi industrial. Thatcher, coneguda com la “Dama de Ferro”, va arribar al número 10 de Downing Street amb una recepta radicalment oposada al que s’havia fet fins aleshores: el neoliberalisme.

El “Thatcherisme“: Privatitzacions i lliure mercat

L’entrada de Thatcher al govern aquell 4 de maig no va ser un canvi de cara més. Va iniciar un procés de transformació estructural basat en quatre pilars que val la pena analitzar a l’aula:

1. Privatitzacions: Empreses estatals de gas, electricitat, telefonia i transport van passar a mans privades sota la premissa que el mercat és més eficient que l’Estat.
2. Desregulació financera: Es van reduir les traves als bancs, convertint la City de Londres en el centre financer global que és avui.
3. Lluita contra els sindicats: El tancament de mines de carbó i el pols amb els miners (1984-1985) va marcar la fi del poder sindical britànic.
4. Reducció de la despesa pública: Una visió de l’economia on l’individu i la responsabilitat personal passaven per davant de la col·lectivitat. Com ella mateixa deia: “La societat no existeix, només hi ha individus, homes i dones, i famílies”.

Un llegat que genera debat

Per als estudiants de Ciències Socials, la figura de Margaret Thatcher és un cas d’estudi fascinant perquè no deixa ningú indiferent. Per a alguns, va ser la salvadora de l’economia britànica, injectant dinamisme i modernitat en un país estancat. Per a daltres, va ser l’arquitecta d’una societat més desigual, que va desmantellar la protecció social i va castigar les classes treballadores de les zones industrials del nord.

Estudiar el 4 de maig de 1979 ens serveix per entendre conceptes actuals com la globalització, el capitalisme financer o els debats sobre la gestió dels serveis públics. La seva política, en paral·lel a la de Ronald Reagan als Estats Units, va definir l’ortodòxia econòmica que va dominar Occident durant les dècades següents.

Per què ho recordem avui?

En la història contemporània, hi ha dies que funcionen com una frontissa: tanquen una etapa i n’obren una de nova. El 4 de maig de 1979 va ser un d’aquests moments. La victòria conservadora a Gran Bretanya no va ser només un canvi de partit, sinó el naixement d’una nova era ideològica. Conèixer la trajectòria d’aquella primera ministra ens ajuda a ser ciutadans crítics davant les polítiques econòmiques actuals i a comprendre que les decisions preses fa més de quaranta anys continuen bategant en les notícies que llegim cada dia.