El 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, ens troba amb les pitjors dades des que l’ONG Reporters Sense Fronteres (RSF) va publicar el seu primer índex el 2001. El periodisme lliure és assetjat arreu del món per lleis restrictives, violence, precarietat econòmica i una desinformació sense precedents. Un diagnòstic colpidor que hauria d’alarmar qualsevol persona que cregui en la democràcia.

Un món on la premsa lliure és l’excepció

L’informe de 2026 de Reporters Sense Fronteres és inequívoc: la llibertat de premsa al món ha tocat fons. Per primera vegada en la història de l’índex, elaborat des del 2001, més de la meitat dels 180 països i territoris analitzats es troben en una situació «difícil» o «molt greu». La puntuació mitjana global ha caigut al valor més baix de tots els temps.

Les xifres expliquen millor que res la magnitud de la crisi: l’any 2002, el 20% de la població mundial vivia en països on la llibertat de premsa era considerada «bona». L’any 2026, aquesta proporció ha caigut per sota de l’1%. Gairebé 8.000 milions de persones —la pràctica totalitat de la humanitat— viuen en llocs on informar és arriscat, difícil o directament impossible.

L’indicador que ha experimentat un deteriorament més pronunciat durant el darrer any és el marc legal: en més del 60% dels estats analitzats, les lleis han evolucionat en detriment dels periodistes. RSF adverteix d’una «criminalització creixent del periodisme» a escala planetària, sovint emparada en legislacions antiterroristes o de seguretat nacional que acaben perseguint la feina informativa legítima.

«Els atacs al dret a la informació són ara més diversos i sofisticats, però els seus responsables operen cada vegada més a plena llum del dia.»

Anne Bocandé, directora editorial de RSF, informe 2026

Les zones de màxim perill: de Gaza a Moscou

El conflicte a Gaza és la tragèdia periodística més letal d’aquest cicle. Més de 220 professionals de la informació han perdut la vida a mans de l’exèrcit israelià des de l’octubre de 2023, almenys 70 dels quals mentre exercien directament la seva feina. Israel ha caigut fins al lloc 116 de l’índex, mentre que RSF documenta retallades sistemàtiques al pluralisme i a la independència dels mitjans des de l’inici de la guerra.

A Rússia (lloc 172), el govern de Putin continua utilitzant legislació antiterrorista, contra el separatisme i contra l’extremisme per silenciar les veus dissonants. El país manté 48 periodistes empresonats a data d’abril de 2026. Xina (178), Corea del Nord (179) i Eritrea (180, darrer per tercer any consecutiu) tanquen la llista. En el cas d’Eritrea, el periodista Dawit Isaak porta 25 anys empresonat sense judici.

📍 Zones en caiguda lliure

• Sudan, Iemen i l’Iraq continuen al fons de la taula per l’impacte directe dels conflictes armats sobre el periodisme.
• El Salvador (143è) acumula una caiguda de 105 posicions des del 2014. Hong Kong (140è) ha perdut 122 posicions des que Pequín va endurir el seu control del territori. El periodista Jimmy Lai ha estat condemnat a 20 anys de presó.
• Níger (120è) registra la caiguda més brusca del 2026 (–37 llocs), símptoma del retrocés de la llibertat de premsa al Sahel.

Hi ha, però, un raig d’esperança: Síria és el país que experimenta la millora més espectacular de tot l’índex 2026, escalant 36 posicions fins al lloc 141, arran de la caiguda del règim de Baixar al-Assad el desembre de 2024.

Europa: l’illa resisteix, però s’encongeix

Els països nòrdics continuen sent el referent global de la llibertat de premsa. Noruega encapçala l’índex per desena vegada consecutiva —i per setzena vegada des del 2002—, seguida dels Països Baixos i Estònia. Dinamarca és quarta i Suècia, cinquena. Sols set països del món ostenten la qualificació de «bons» per a la llibertat de premsa, i tots ells es troben a Europa.

Posició	Estat	Puntuació	Nivell (situació)
1	Noruega	92,72	Bo
2	Països Baixos	88,92	Bo
3	Estònia	88,54	Bo
4	Dinamarca	88,47	Bo
14	Alemanya	(–4)	Satisfactori
18	Regne Unit	(–2)	Satisfactori
25	França	(–4)	Satisfactori
29	Espanya	75,42 (–6)	Satisfactori
56	Itàlia	(–7)	Satisfactori
64	Estats Units d’Amèrica	(–7)	Problemàtic
172	Rússia		Molt greu
178	Xina		Molt greu
180 (darrer de la llista)	Eritrea		Molt greu

Tot i liderar el rànquing global, Europa no és immune al retrocés. Alemanya perd quatre posicions i cau fins al lloc 14. França experimenta la mateixa caiguda i queda en el 25è. Itàlia, amb set posicions perdudes, arriba al 56è lloc. RSF alerta sobre «l’auge d’agitadors i activistes d’extrema dreta» que es fan passar per periodistes i que «interfereixen en les cobertures informatives» i «assetgen els informadors en l’exercici del seu treball».

El cas dels Estats Units és particularment preocupant per al conjunt de les democràcies occidentals: el país cau set posicions fins al lloc 64, amb una qualificació «problemàtica». RSF denuncia que el president Donald Trump fa un «ús sistemàtic» de les institucions de l’Estat com a «arma llançívola» contra els mitjans, en una tendència que alguns experts temen que pugui tenir efecte contagi a altres democràcies.

Espanya: caiguda al 29è lloc, però en la mitja taula alta

L'estat espanyol no se salva de la davallada generalitzada. Del lloc 23 del 2025, passa al 29 el 2026, amb una puntuació de 75,42 punts (enfront dels 77,93 de l'any anterior). La caiguda és atribuïda, en part, a un empitjorament del marc legal i a un augment de les demandes abusives contra periodistes —les anomenades SLAPPs—, convertides en eina d'intimidació per silenciar el periodisme crític.

Tot i la davallada, Espanya es manté en el 16% de països del món amb millors condicions per exercir el periodisme. RSF reconeix que el país «forma part del grapat de democràcies en les quals s'exerceix amb llibertat el periodisme», però adverteix d'un problema estructural: la «precarietat crònica de la professió», que fa els periodistes «més vulnerables a les pressions i a l'autocensura».

Els reptes del periodisme al segle XXI

La criminalització com a arma política

El recurs a mecanismes legals per silenciar periodistes s’ha convertit en la tendència dominant de la repressió informativa global. Els governs autoritaris —però també alguns de democràtics— fan servir lleis de seguretat nacional, antiterrorisme o de lluita contra la desinformació per perseguir les veus crítiques sense necessitat de recórrer a la violència física directa. En més del 60% dels estats analitzats per RSF, l’indicador legal s’ha deteriorat en el darrer any.

La crisi econòmica dels mitjans

La viabilitat financera dels mitjans de comunicació independents continua sota pressió. La concentració de la publicitat en les grans plataformes tecnològiques ha buidat els comptes de resultats dels diaris i emissores tradicionals, obligant molts a tancar o a cercar finançament en fonts que comprometen la seva independència editorial. RSF subratlla que «el deteriorament econòmic dels mitjans està erosionant la llibertat de premsa arreu del món».

La desinformació i la intel·ligència artificial

La proliferació de continguts falsos i la capacitat de la intel·ligència artificial per generar i difondre informació esbiaixada a escala industrial representen una amenaça nova i d’abast desconegut. Les plataformes digitals continuen sent incapaces —o poc disposades— a limitar la difusió de desinformació, mentre que els actors polítics les utilitzen per contaminar l’espai públic d’informació i desacreditar el periodisme professional.

«Un periodista precari és sempre un periodista més vulnerable a les pressions i a l’autocensura.»

Edith Rodríguez Cachera, vicepresidenta de RSF

La violència física: Gaza, símbol d’una crisi global

Gaza ha esdevingut el símbol més tràgic del risc que corren els periodistes que informen des de zones de conflicte. Més de 220 professionals han estat assassinats per l’exèrcit israelià des d’octubre de 2023. Però Gaza no és l’única zona de mort: Sudan, el Iemen, Mèxic i diversos estats llatinoamericans continuen sent països on informar pot costar la vida.

Conclusió: defensar la premsa lliure és defensar la democràcia

El Dia Internacional de la Llibertat de Premsa és, sobretot, una crida a la consciència. Les dades de l’índex RSF 2026 no han de ser llegides com una estadística abstracta, sinó com un baròmetre de la salut democràtica global. Quan els periodistes no poden fer la seva feina, els ciutadans perden el dret a saber. Quan els governs silencien les veus crítiques, la corrupció, l’abús de poder i la injustícia creixen sense control.

Europa, i Espanya en particular, estan en una posició relativament privilegiada. Però el retrocés generalitzat hauria de ser un senyal d’alarma per als nostres governs i per al conjunt de la societat civil. La llibertat de premsa no és un actiu permanent: cal conquerir-la cada dia, defensant les redaccions independents, denunciant les pressions polítiques i econòmiques, garantint condicions laborals dignes als periodistes i exigint als poders públics que respectin el dret a la informació.

Avui, 3 de maig, recordem tots aquells periodistes que paguen amb la llibertat —o amb la vida— el preu de dir la veritat.

Fonts

Reporters Sense Fronteres (RSF), Índex Mundial de la Llibertat de Premsa 2026, publicat el 30 d’abril de 2026 · 3Cat Informació · Al Jazeera · World Media Group · iMEdD Lab