Avui a ens aturem en una data que apareix marcada en vermell a tots els llibres d’història: el 2 de maig. Tot i que sovint s’estudia com un esdeveniment local de Madrid, la realitat és que el que va passar aquell dia de 1808 va ser el detonant d’una transformació radical que afectaria no només la península Ibèrica, sinó també tota l’Amèrica Llatina i la configuració de l’Europa contemporània.

El context: L’engany de Napoleó

Per entendre per què el poble de Madrid es va aixecar en armes contra l’exèrcit més poderós del món en aquell moment, hem de mirar enrere. Napoleó Bonaparte, sota el pretext d’envair Portugal (aliat de la Gran Bretanya) mitjançant el Tractat de Fontainebleau, havia introduït les seves tropes a Espanya. Tanmateix, les intencions de l’Emperador eren unes altres: ocupar el territori i substituir la decadent monarquia dels Borbons per la seva pròpia dinastia, encapçalada pel seu germà, Josep Bonaparte.

La tensió a Madrid era insuportable. La presència de milers de soldats francesos, sumada a la marxa forçada de la família reial cap a Baiona, va ser l’esca que va encendre la pólvora.

La jornada del 2 de maig: Heroïcitat i tragèdia

El matí del 2 de maig de 1808, una multitud es va aplegar davant el Palau Reial per impedir la sortida de l’últim membre de la família reial, l’infant Francesc de Paula. El crit de “¡Que nos lo llevan!” va ser el senyal d’inici d’una revolta popular espontània.

El que fa especialment rellevant aquesta efemèride per als estudiants de Ciències Socials és el caràcter de la lluita. No va ser un enfrontament entre dos exèrcits reglats; va ser el poble menut —artesans, dones, obrers i alguns militars com Daoíz i Velarde— lluitant amb navalles, testos i pals contra els mamelucs i la guàrdia imperial francesa. La repressió de l’endemà, el 3 de maig, immortalitzada per Goya, va segellar amb sang el compromís de la resistència.

Les conseqüències: El naixement de la nació moderna

Més enllà del conflicte militar (la Guerra del Francès o Guerra d’Independència), el 2 de maig va desencadenar tres processos fonamentals:

1. La crisi de legitimitat: En absència del rei, el poble va assumir la sobirania a través de les Juntes. Aquest és el germen del liberalisme a Espanya: si el rei no hi és, el poder torna al poble.
2. L’espurna americana: La buidor de poder a la metròpoli va ser aprofitada per les colònies americanes per crear les seves pròpies juntes, iniciant el camí irreversible cap a la independència d’Hispanoamèrica.
3. La primera Constitució: Tot aquest procés culminaria quatre anys més tard a les Corts de Cadis amb la Constitució de 1812, “la Pepa”, que intentaria enterrar l’Antic Règim per sempre.

Per què ho recordem avui?

Estudiar el 2 de maig ens serveix per reflexionar sobre el concepte de sobirania i sobre com les crisis profundes poden forçar canvis polítics que semblaven impossibles. Per als alumnes de secundària, és un exemple perfecte de com un esdeveniment local pot tenir una “ona expansiva” global. No es tracta només de batalles, sinó del trànsit d’un món de súbdits a un món de ciutadans.

Avui mirem enrere no per celebrar la guerra, sinó per entendre les arrels de la nostra modernitat política i la complexitat de les relacions internacionals en moments de canvi d’era.