Com sabeu el món està dividit en 24 fusos horaris que distribueixen les zones horàries es defineixen amb relació al temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich o 0°, que passa per sobre Londres i en el nostre cas per Castelló de la Plana.
Com que la Terra gira d’Oest a Est, en passar d’una zona horària a la següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari, passem de l’Est a l’Oest, hem de restar una hora. El meridià 180°, conegut com a línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.
Si observam el mapa, veurem que el meridià de Greenwich travessa la península i de fet ens mostra que les Illes Balears i Madrid o Galícia estam en dos fusos horaris distints. Doncs, perquè tenim la mateixa hora si no estam dins el mateix fus horari.
L’explicació cal cercar-la en temps de la dictadura franquista. El dissabte 16 de març de 1940 i per ordre del general Franco, a Espanya a les onze de la nit varen passar a ser les dotze.
Encara que en aquest moment probablement ningú ho esperava, la decisió va marcar l’inici d’un canvi en la història del país que està encara envoltat de polèmica. Quan ho va anunciar, el govern va afirmar que “oportunament” avisaria del restabliment de l’hora “normal”.
Amb això es referia al fus horari del meridià de Greenwich (GMT, a l’hivern), el qual correspon a Espanya per la seva geografia, ja que la major part de la península queda dins la zona determinada per aquesta línia imaginària adoptada com a referència per als fusos horaris de tot el món.
Però això mai va succeir i 80 anys després aquesta anomalia segueix marcant el dia a dia dels 46 milions d’espanyols.
Tot Espanya (excepte les Illes Canàries, on hi ha una hora menys) té l’Hora Europea Central (la de Berlín) en lloc de l’Occidental (la de Londres), cosa que implica una hora d’avançament respecte al sol a l’hivern (GMT + 1) i dues a l’estiu, com a mitjana (GMT + 2). A les zones occidentals, com la regió de Galícia, hi ha llocs en què el sol es posa a les 22.00 de la nit a l’estiu i a l’hivern no surt fins a les 9 del matí.
Pere Planesas, astrònom de l’Observatori Astronòmic Nacional publicà un article a l’Anuario del Observatorio Astronómico de Madrid, el 2013 amb el títol “La hora oficial en España y sus cambios” on afirma que “La discrepància entre l’hora solar i l’oficial pot arribar a ser de gairebé tres hores”
La decisió del govern de Franco es va publicar en una ordre que cita “la conveniència que l’horari nacional marxi d’acord amb els d’altres països europeus”, i que alguns historiadors han interpretat com a gest cap a Hitler.
Però Planesas creu que el canvi es va tractar d’un “típic avançament de l’hora d’estiu” però quan va arribar la tardor l’hora no es va acomodar a l’horari anterior d’hivern. I així va romandre fins a 1942, segons Planesas, quan Espanya va reprendre l’horari d’estiu, tornant a avançar el rellotge una hora en aquests mesos (GMT + 2).
Així que l’hora d’Espanya, Alemanya, França ocupada pels nazis, Regne Unit i Portugal compassaren el seu horari. En acabar la Segona Guerra Mundial, Anglaterra va tornar a l’hora GMT, mentre que França i Espanya no ho varen fer. I així, Espanya es va quedar amb l’hora de Berlín.
De manera que Vigo, a Galícia, té la mateixa hora que Varsòvia (Polònia), que està a 3.200 quilòmetres de distància, però una hora més que Porto, a només 150 quilòmetres. La situació no és única d’Espanya: també França, Holanda, Bèlgica i Luxemburg haurien d’estar en l’hora de Greenwich.
L’hora, molt més que una convenció
En realitat, l’hora no és només una convenció, sinó que s’ha modificat històricament segons diverses circumstàncies polítiques i econòmiques. En èpoques de pobresa, és normal que s’avanci l’hora per retardar l’alba i aprofitar més les hores de llum. De fet, el govern republicà espanyol ja ho havia fet el 1938.
L’hora d’estiu a Espanya, per exemple, no es va tornar a recuperar fins a l’any 1974, igual que en altres països europeus, a conseqüència de la crisi energètica iniciada per l’embargament que van començar els països exportadors de petroli. Espanya la va reinstaurar el 1974, França el 1976 i Portugal el 1977.
Conciliació laboral i familiar
Dècades després del canvi de fus horari, el debat sobre la seva conveniència està més candent que mai i acadèmics, associacions i alguns partits polítics volen retardar el rellotge una hora.
Entre ells hi ha el govern espanyol que va citar aquesta mesura com a part d’un paquet per racionalitzar els horaris dels ciutadans. L’argument és que d’aquesta forma els espanyols sortirien abans de treballar i tindrien més temps per conciliar la seva vida personal, familiar i laboral.
El nostre horari es regeix pel sol i mengem a la una de l’horabaixa (hora solar), sopant a les vuit (que són les 9 a l’hivern i les 10 a l’estiu segons l’hora oficial), de manera que ens aixequem massa prest i anem a dormir gairebé una hora menys del que recomana l’Organització Mundial de la Salut.
La idea és que canviar el fus horari ajudaria també a impulsar una racionalització dels horaris La idea és que canviar el fus horari ajudaria també a impulsar una racionalització dels horaris. El debat està en si cal una sincronització horària amb el sol, o si es poden racionalitzar els horaris sense necessitat de canviar l’hora.
Sigui com sigui el passat 31 d’agost de 2018, la UE va abolir els canvis d’horari estiu-hivern i a partir del 2019 (bé en el 2020 el tema encara no està resolt del tot) cada estat membre podrà decidir a quin fus horari vol quedar-se de manera permanent. Amb quin es quedarà Espanya?
Rafel Puigserver Pou
rpuigserversocials.com 