Com es va mesurar el planeta Terra?

Aquesta és una pregunta que me fan moltes vegades els i les alumnes. Com es va mesurar el planeta Terra? Idò aquí en teniu l’explicació.

El primer mesurament científic d’una distància còsmica va ser realitzat, cap a l’any 240 aC, per Eratòstenes de Cirene, qui va apreciar que al migdia del 21 de juny, el Sol es trobava exactament en el seu punt més alt a la ciutat de Siena (l’actual Assuan a Egipte), cosa que va descobrir perquè el fons d’un pou estava il·luminat. En aquest mateix instant i a la mateixa hora, a Alexandria, uns 750 km al nord de Siena, uns companys seus li feren notar que allà no era així. Eratòstenes va concloure que l’explicació havia de ser que la superfície de la Terra, al ser rodona, estava sempre més lluny del Sol en uns punts que en uns altres.

Prenent per base la longitud de l’ombra d’Alexandria al migdia en el solstici, la ja avançada Geometria va poder respondre a la pregunta relativa a la magnitud en que la superfície de la Terra es corbava en el trajecte dels 750 km entre Siena i Alexandria. A partir d’aquest valor es va poder calcular la circumferència i el diàmetre de la Terra, suposant que aquesta tenia una forma esfèrica, fet que els astrònoms grecs de llavors acceptaven sense vacil·lació ni disputa.

Eratòstenes va concloure que la distància en línia recta era de 5.000 estadis. Per tant, si la cinquantena part d’un cercle es correspon a 5.000 estadis, la circumferència total de la Terra serà de 50 x 5.000 = 250.000 estadis. Si tenim present que un estadi egipci (no sembla que utilitzàs el grec) grec equivalia a uns 156,9 m, dóna una circumferència de 39.225 quilòmetres. Tenint en compte que el meridià real és de 40.008 km, podem concloure que Eratòstenes, tenint presents els recursos de l’època, va obtenir un resultat amb una excel·lent exactitud: menys d’un 1% d’error.

Tanmateix aquest resultat no fou acceptat i en èpoques posteriors es realitzaren altres càlculs. Aproximadament 100 anys a.C., un altre astrònom grec, Posidoni d’Apamea, va repetir l’experiència d’Eratòstenes, arribant a la conclusió que la Terra tenia una circumferència aproximada de 29.000 km, molt per davall de la realitat.

No obstant això, aquest valor més petit va ser el que va acceptar Ptolomeu i, per tant, el que es va considerar vàlid durant els temps medievals. Colom va acceptar també aquesta xifra i, així, va creure que un viatge de 3.000 milles cap a Occident el conduiria a l’Àsia. Si hagués conegut la grandària real de la Terra, tal vegada no s’hauria aventurat. Finalment, al 1521-1523, la flota de Magallanes – o, millor dit, l’únic vaixell que quedava d’ella – va donar la volta per primera vegada a la Terra, cosa que va permetre restablir el valor correcte, calculat per Eratòstenes.

Font: Wikipedia i Universidad de Cantabria

Rafel Puigserver