Efemèride 16 de novembre | La captura d’Atahualpa a Cajamarca i l’inici de la fi de l’Imperi Inca

El 16 de novembre de 1532 constitueix una de les dates més determinants i tràgiques de la història moderna i del procés de colonització europea del continent americà. Aquell dia, a la plaça de Cajamarca —situada als Andes peruans—, una reduïda expedició castellana encapçalada per Francisco Pizarro va emboscar i capturar Atahualpa, el darrer sobirà sobirà de fet del Tahuantinsuyu, l’immens Imperi Inca. Aquest episodi no només va decapitar políticament el major estat de l’Amèrica precolombina, sinó que va inaugurar l’enfonsament definitiu d’una civilització mil·lenària.

El context: un imperi dividit per la guerra civil

Per comprendre com un contingent de tot just 168 homes amb armes de foc, cavalls i armadures d’acer va poder capturar l’emperador d’un estat que s’estenía des de l’actual Colòmbia fins a Xile, cal observar la situació interna dels inques. Quan Pizarro va desembarcar a la costa nord del Perú el 1532, el Tahuantinsuyu acabava de sortir d’una sagnant guerra civil successòria.

La mort de l’inca Huayna Cápac —probablement a causa de la verola, una malaltia portada pels europeus que va avançar més ràpidament que els mateixos conqueridors— havia enfrontat els seus dos fills: Huáscar, legítim hereu establert a Cuzco, i Atahualpa, que controlava l’exèrcit professional del nord amb base a Quito. Atahualpa havia aconseguit derrotar i capturar el seu germà poc abans de l’arribada dels castellans, però l’imperi estava profundament fracturat, amb nombrosos pobles sotmesos (com els cañaris o els chachapoyas) desitjosos d’aliar-se amb qualsevol força que enderrocés el poder central de Cuzco.

L’emboscada a la plaça de Cajamarca

Conscient que el seu exèrcit de desenes de milers de guerrers acampats als afores de Cajamarca superava aclaparadorament els nouvinguts, Atahualpa va acceptar la invitació de Pizarro per reunir-se al centre de la ciutat el dissabte 16 de novembre. L’emperador va acudir a la cita en una desfilada cerimonial majestuosa, portat en llitera d’or i acompanyat d’uns 6.000 o 7.000 seguidors, nobles i guàrdies pràcticament desarmats, ja que es tractava d’un acte diplomàtic i ritual.

Pizarro, en canvi, havia preparat una trampa militar inspirada en l’estratègia que Hernán Cortés havia utilitzat a Mèxic. Va amagar la cavalleria, la infanteria i les peces d’artilleria als edificis que envoltaven la gran plaça trapezoidal de Cajamarca. Quan el seguici imperial va omplir el recinte, l’únic europeu que va sortir a rebre l’Inca va ser el frare dominic Vicente de Valverde, acompanyat d’un intèrpret indígena.

Valverde va llegir el Requerimiento, un document jurídic i teològic castellà que exigia als pobles indígenes sotmetre’s a l’autoritat del Papa i del rei Carles I d’Espanya, així com abraçar el cristianisme. Segons les cròniques de l’època, el frare va lliurar un breviari o una Bíblia a Atahualpa. L’emperador, desconcertat per un objecte que no «parlava» com li havien dit que feia la paraula de Déu, el va llançar a terra. Aquest gest va servir de pretext immediat per desencadenar l’atac.

El xoc tecnològic i psicològic

Al crit de guerra de «Santiago!», els canons van obrir foc des dels flancs i la cavalleria va carregar contra la multitud desarmada. L’efecte del soroll de la pólvora, el fum, les espases d’acer i l’embat dels cavalls —animals completament desconeguts als Andes— va provocar el pànic absolut. Atrapats dins dels murs de la plaça, milers d’indígenes van morir aixafats o abatuts en menys de dues hores, sense que cap soldat castellà perdés la vida.

Pizarro va dirigir personalment l’assalt cap a la llitera imperial per evitar que Atahualpa morís en el tumult, ja que el necessitava viu com a ostatge per controlar l’imperi. Després d’abatre els portadors que sostenien el tron —els quals es rellevaven sense descans malgrat perdre els braços—, l’Inca va ser capturat i empresonat.

Conseqüències històriques

La captura d’Atahualpa va demostrar la vulnerabilitat d’un estat altament centralitzat i teocràtic: sense la figura sagrada del Sapa Inca, tota l’estructura administrativa i militar del Tahuantinsuyu va quedar paralitzada. Durant els mesos següents, des del seu captiveri, Atahualpa va pactar un rescat fabulós: omplir una habitació d’or i dues de plata a canvi de la seva llibertat. Tot i que els inques van complir amb el lliurament d’aquests tresors, Pizarro va decidir jutjar-lo i executar-lo mitjançant el garrot vil el juliol de 1533, aplanant el camí cap a la presa de Cuzco i la consolidació del Virregnat del Perú.


Descobriu-ne més des de rpuigserversocials.com

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari