El diumenge 29 de novembre de 2026 els ciutadans espanyols són convocats a les urnes per renovar les dues cambres de les Corts Generals, el Congrés dels Diputats i el Senat. el President del govern Pedro Sánchez va avançar els comicis i el decret de convocatòria es va publicar al BOE el 6 d’octubre. Poden votar 38.728.356 electors, dels quals 2.769.645 resideixen a l’estranger (Ara, 2026a). Ja estam immersos en plena campanya electoral i convé tenir clar què s’està triant exactament, perquè el sistema té trampes: no es vota «un president», i les dues cambres no es trien amb les mateixes regles.
El Congrés: 350 diputats i el repartiment per províncies

El Congrés està format per 350 diputats, elegits en circumscripcions provincials. La Constitució i la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) fixen una base mínima de dos escons per província, i Ceuta i Melilla en tenen un cada una; la resta es reparteix en proporció a la població. Per això Barcelona en té 32 i Lleida, 4 (Ara, 2026a), i per això el vot d’una província petita «pesa» més que el d’una de gran.
Dins de cada circumscripció les llistes són tancades i bloquejades: l’elector tria una candidatura sencera, sense alterar-ne l’ordre. Els escons s’assignen amb la llei d’Hondt, un sistema proporcional que afavoreix lleugerament les llistes més votades, i només hi entren les candidatures que superen el 3 % dels vots vàlids de la circumscripció. En províncies que reparteixen pocs escons, la barrera real és molt més alta que aquest 3 %, perquè cal una porció de vot suficient per aconseguir el darrer escó repartit.

El Senat: un altre sistema, una altra lògica
El Senat és la cambra de representació territorial, i es tria de manera majoritària. A cada província peninsular corresponen quatre senadors, i l’elector pot marcar com a màxim tres noms: la llista més votada se’n sol endur tres i la segona, un. A les províncies insulars, en canvi, la circumscripció és l’illa, i no la província. A aquests senadors elegits directament s’hi afegeixen els senadors de designació autonòmica, que no es voten el 29-N: els tria el Parlament de cada comunitat autònoma. Les Illes Balears en tenen dos, i el Parlament balear els designa a proposta dels grups majoritaris.
«No es vota un president: es vota el Congrés que després haurà de fer-ne un.»
Com s’elegeix el president del Govern
La Constitució, a l’article 99, preveu un procediment parlamentari d’investidura. Després de les eleccions i de cada renovació del Govern, el Rei consulta els representants dels grups amb presència al Congrés i, a través del president de la cambra, proposa un candidat. Aquest candidat exposa el seu programa al Congrés i en demana la confiança:
- Primera votació: cal la majoria absoluta, és a dir, 176 vots a favor sobre 350.
- Segona votació: 48 hores després, n’hi ha prou amb la majoria simple (més «sí» que «no»).
- Si no n’hi ha prou, es tramiten propostes successives. Si passen dos mesos des de la primera votació sense que cap candidat obtingui la confiança, el Rei dissol les Corts i convoca noves eleccions.
Un cop investit, el candidat és nomenat president pel Rei, promet el càrrec i proposa els ministres. Això vol dir que el primer partit no governa automàticament: governa qui reuneix més «sí» que «no», encara que sigui amb suports de partits més petits. El president de la formació més votada pot, doncs, no ser president del Govern, com va passar a les passades eleccions del 23 de juliol de 2023.
El calendari del 29-N
| Data | Què ha passat o passarà |
|---|---|
| 6 d’octubre | Es publica la convocatòria al BOE i s’obre la sol·licitud del vot per correu |
| 16 d’octubre | Darrer dia per registrar coalicions |
| 26 d’octubre | Darrer dia per presentar candidatures |
| 13 de novembre | Comença la campanya electoral (fins a les 24 h del 27) |
| 19 de novembre | Darrer dia per demanar el vot per correu |
| 24 de novembre | Comença la prohibició de publicar enquestes (cinc dies) |
| 25 de novembre | Darrer dia per dipositar el vot per correu a Correus |
| 28 de novembre | Jornada de reflexió |
| 29 de novembre | Eleccions: col·legis oberts de 9 a 20 h |
| 2 de desembre | Escrutini general per part de les juntes electorals, amb el vot de l’exterior |
| 23 de desembre | Constitució del Congrés (10 h) i elecció de la nova presidència de la cambra |
Les Illes Balears: una província, quatre circumscripcions
Les Illes Balears són una sola província, però el fet insular se’n ressent a la papereta, i això és el que té de singular el nostre sistema.
Al Congrés: una sola circumscripció, vuit escons
Per al Congrés, l’arxipèlag funciona com una circumscripció única que reparteix vuit escons (La Voz de Ibiza, 2026a). Amb vuit escons i la llei d’Hondt, la proporcionalitat és limitada: hi entren els partits grans i, com a molt, una candidatura mitjana. Segons les candidatures publicades al BOE, hi concorren vuit llistes: PP, PSIB-PSOE, Vox, la coalició Ara Més-Front Ampli, Front Obrer, Pacma, PCTE i Se Acabó la Fiesta (La Voz de Ibiza, 2026a).
Al Senat: cada illa tria pel seu compte
Al Senat, en canvi, la circumscripció és l’illa. Les Illes Balears trien sis senadors: tres per Mallorca i un per cada una de les altres tres illes, Menorca, Eivissa i Formentera (La Voz de Ibiza, 2026a). La conseqüència pràctica és que, a les tres illes de menor mida, qui guanya, encara que sigui per un sol vot, s’emporta l’escó (El Temps, 2026): és un sistema majoritari pur. A Mallorca l’elector només pot marcar dos noms dels tres escons en joc.
Aquest any el mapa de les papeletes del Senat té trets propis: l’esquerra concorre unida a totes les illes, i el pacte entre PP i Vox fa que els populars siguin l’única papereta de la dreta (La Voz de Ibiza, 2026a). A Mallorca, per exemple, la candidatura del PP inclou una candidata de Vox, mentre que l’esquerra hi concorre amb l’Acord de Progrés per Mallorca (PSIB, MÉS i Front Ampli) (La Voz de Ibiza, 2026a).
Novetat: Formentera tindrà senador propi
Fins ara Eivissa i Formentera compartien un únic senador, i en la pràctica el triava el pes demogràfic d’Eivissa. Això s’acaba el 29-N. La causa és una reforma constitucional, la quarta des del 1978: el Senat la va aprovar definitivament el 22 d’abril de 2026 i el Rei la va sancionar el 19 de maig. El canvi afecta l’article 69.3, que ja no agrupa les dues illes en una mateixa circumscripció: ara correspon un senador a cada una de les illes d’Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma (Última Hora, 2026).
Calia encara adaptar la llei electoral. La Llei orgànica 2/2026, de 30 de juny, va modificar els articles 161 i 165 de la LOREG, es va publicar al BOE el 2 de juliol i va entrar en vigor l’endemà (La Voz de Ibiza, 2026b). El Senat la va aprovar amb 252 vots a favor, cap en contra i cinc abstencions, les quatre de Vox i la de UPN (Mallorca Diario, 2026). Vox s’havia oposat també a la reforma constitucional.
El resultat és que, amb l’avançament electoral, Formentera estrena escó el 29 de novembre. Tres candidatures s’hi disputen aquest primer senador: Formentera al Senat (PSOE, Gent per Formentera i Moviment Sumar), amb Neus Massanet; Formentera Viva, amb Llorenç Córdoba, i Sa Unió, amb Vicent Tur (La Voz de Ibiza, 2026a).
Què s’ha de tenir en compte abans de votar
Qui vulgui votar per correu pot demanar-ho fins al 19 de novembre, presencialment a Correus o per via telemàtica amb DNI electrònic o certificat digital, i ha de dipositar el vot abans del 25 (Ara, 2026a). Si la sol·licitud s’accepta, ja no es pot votar presencialment el dia de les eleccions. Els residents a l’estranger poden votar sense haver de demanar prèviament la documentació. La targeta censal és informativa i no cal presentar-la per votar
La lliçó de fons és que el 29 de novembre no s’escull un president, sinó dues cambres amb regles diferents: una proporcional (amb la correcció dels escons mínims per província) i una de majoritària, on les illes decideixen per separat. I que, per primera vegada, Formentera també hi té veu pròpia.


Deixa un comentari