Dia Mundial dels Docents 2026 | Seixanta anys de promeses i 44 milions de docents per contractar

Avatar de Rafel Puigserver Pou
Rafel Puigserver Pou

«Donar suport al personal docent: 60 anys protegint la professió, promovent-ne la condició i configurant el nostre futur»

Lema del Dia Mundial dels Docents 2026

  1. 19665 d’octubre. La UNESCO i l’OIT adopten a París la Recomanació relativa a la condició del personal docent.
  2. 1994Primer Dia Mundial dels Docents, pel trentè aniversari del text.
  3. 2024L’Informe mundial sobre docents xifra en 44 milions els docents que caldran fins al 2030.
  4. 2025Agost. La primera Cimera Mundial de Docents adopta el Consens de Santiago.
  5. 2026La Recomanació fa seixanta anys i s’està revisant.

El 5 d’octubre de 1966, en una conferència intergovernamental a París, la UNESCO i l’Organització Internacional del Treball (OIT) van adoptar la Recomanació relativa a la condició del personal docent (UNESCO, 2026b). Era la primera vegada que la comunitat internacional posava per escrit què calia garantir als qui ensenyen: formació, condicions de treball dignes i drets professionals, però també responsabilitats. Seixanta anys després, el balanç és incòmode. Falten milions de docents, molts abandonen l’ofici abans d’hora, en les economies riques cobren menys que altres titulats universitaris i, en un nombre creixent de països, fer classe s’ha convertit en una activitat de risc.

Què es commemora avui

El Dia Mundial dels Docents es va instaurar el 1994, amb motiu del trentè aniversari de la Recomanació, i des d’aleshores se celebra cada 5 d’octubre. Enguany l’acte central és a la seu de la UNESCO a París, organitzat conjuntament amb l’OIT, l’UNICEF i la Internacional de l’Educació. L’obre el director general de la UNESCO, Khaled El-Enany, i inclou el lliurament de la novena edició del Premi UNESCO-Hamdan per al Desenvolupament Docent (UNESCO, 2026a).

El moment no és casual. El text de 1966 s’està revisant, i la nota conceptual de la jornada proposa examinar fins a quin punt ha estat eficaç com a instrument de protecció de la professió. Parteix del Consens de Santiago, el document final de la primera Cimera Mundial de Docents, adoptat l’agost de 2025, i recorda que la Recomanació va situar l’Estat com a responsable de garantir-ne el compliment (UNESCO, 2026b).

Els qui falten: 44 milions de docents

La xifra de referència surt de l’Informe mundial sobre docents que la UNESCO i l’Equip de Treball Internacional sobre Docents per a l’Educació 2030 van publicar el 2024: per garantir ensenyament primari i secundari universal el 2030 caldrà incorporar 44 milions de docents més. Set de cada deu serien de secundària (UNESCO, 2023). És menys que els 69 milions que es projectaven el 2016, de manera que s’ha avançat, però continua sent una xifra descomunal, i la UNESCO la va tornar a posar sobre la taula a la Cimera de Santiago (UNESCO i Equip de Treball, 2024; UNESCO, 2025a).

El mapa és molt desigual. L’Àfrica subsahariana en necessitaria uns 15 milions. L’Àsia meridional, que ha reduït el dèficit a la meitat des del 2016, en necessita encara 7,8 milions. I Europa i Amèrica del Nord, malgrat la baixa natalitat, 4,8 milions (UNESCO, 2023; UNESCO i Equip de Treball, 2024).

Gràfic que mostra la necessitat de 15 milions de docents a Àfrica subsahariana, 7,8 milions a Àsia meridional, i 4,8 milions a Europa i Amèrica del Nord per al 2030.

Que Europa hi aparegui ha de fer pensar. Més del 90% del dèficit europeu i nord-americà no es deu a la manca de nous titulats, sinó a docents que deixen la professió; a secundària, la manca podria arribar als 3,1 milions el 2030 (UNESCO i Fundación SM, 2025). A escala mundial, l’abandonament entre el professorat de primària ha passat del 4,6% el 2015 a més del 9% el 2022, i els docents joves se’n van amb més freqüència que els veterans (UNESCO i Fundación SM, 2025).

Gràfic que mostra el percentatge de docents de primària que abandonen la professió cada any a nivell mundial en 2015 (4,6%) i 2022 (més del 9%).

Més que un problema d’entrada, és un problema de sortida.

Arreglar-ho té un preu: cobrir els sous dels nous llocs docents costaria uns 120.000 milions de dòlars anuals fins al 2030 (UNESCO, 2025a). I no n’hi ha prou amb el nombre. Al nivell primari, el 86% dels docents del món té la titulació mínima exigida (UNESCO, 2025b), cosa que vol dir que prop d’un de cada set no hi arriba.

Una professió que ja no atrau, ni als països rics

L’edició de 2026 d’Education at a Glance, l’informe anual de l’OCDE, dedica el capítol especial a la manca de professorat. La conclusió és que afecta la majoria de sistemes, amb una incidència especialment greu en matemàtiques i ciències i en les zones rurals, remotes i desfavorides. El curs 2024/25, de mitjana, un 9% dels docents de primària i secundària dels països de l’OCDE no tenia la qualificació completa (OCDE, 2026a).

El factor econòmic hi pesa. De mitjana, el professorat cobra entre el 87% i el 95% del que guanyen altres treballadors amb estudis superiors, segons el nivell educatiu, i el sou inicial dels docents de secundària inferior se situa només al 61% (OCDE, 2026a).

Gràfic que mostra el sou del professorat en comparació amb altres titulats superiors, destacant el sou inicial (61%) i els ingressos del professorat (87-95%), amb una línia discontínua que marca el 100% com a referència.

Les dades de l’enquesta TALIS 2024 expliquen la resta. El 68% del professorat de secundària inferior està satisfet amb les seves condicions d’ocupació sense comptar el sou, però només el 39% ho està amb el sou (OCDE, 2026b). Dit d’una altra manera: la feina agrada més que la nòmina.

Gràfica que mostra la satisfacció dels docents de secundària inferior amb les condicions sense el sou (68%) i el sou (39%), segons l'OCDE 2024.

Convé llegir aquestes xifres amb cautela. Descriuen sobretot economies riques; en els països on falten milions de mestres, el problema previ és tenir-ne, i aconseguir que es quedin allà on fan més falta.

Ensenyar també és una activitat de risc

La Coalició Global per Protegir l’Educació dels Atacs (GCPEA) va documentar almenys 8.566 atacs contra l’educació durant el 2024 i el 2025, més d’un 40% més que el bienni anterior. Van causar danys a més de 10.600 estudiants, docents i personal educatiu en 83 països, 55 dels quals no estaven en conflicte armat actiu (GCPEA, 2026; HRW, 2026). Felicity Pearce, investigadora principal de l’informe, creu que l’increment real és probablement molt superior.

Colòmbia, la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Haití, Palestina i Ucraïna són els països amb més incidents; Camerun, Myanmar, Nigèria i el Iemen, on hi ha hagut més persones ferides o mortes (Common Dreams, 2026). Només a Palestina l’informe recull almenys 620 atacs contra escoles i 2.400 contra estudiants i personal. A l’Afganistan, les autoritats han tancat els centres d’aprenentatge per a nenes a partir de sisè curs i han detingut docents dones. L’ús militar d’escoles gairebé s’ha duplicat, amb més de 1.900 casos (HRW, 2026). Cal precisar que el recompte agrupa estudiants, docents i altre personal educatiu, i que a partir d’aquestes dades no es pot aïllar quants són docents.

Més a prop: una tardor de vagues

Els símptomes que descriuen els informes internacionals —sous, plantilles, estabilitat— són també a l’agenda dels territoris de parla catalana, on el curs 2026-2027 ha començat amb conflicte. A Catalunya, USTEC·STEs, CGT, la Intersindical i COS van convocar vaga el 8 de setembre, primer dia de classe. Hi va haver talls de trànsit i manifestacions, però amb un seguiment baix segons la cobertura de Betevé, en part perquè alguns docents van preferir no aturar-se el primer dia de curs (Betevé, 2026). Al País Valencià, la vaga indefinida que va durar un mes el curs passat va quedar suspesa de manera provisional, no desconvocada, i els sindicats van convocar mobilitzacions el 12 de setembre (Vilaweb, 2026; Diari Públic, 2026). A la Comunitat de Madrid s’anunciava una vaga indefinida a partir del 14 d’octubre (Diari Públic, 2026).

A les Illes Balears, el focus és un altre: l’estabilitat de les plantilles. El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) va convocar vaga els dies 24 i 25 de setembre contra l’abús de temporalitat que, segons el sindicat, afecta milers de docents interins que, després d’anys —de vegades dècades— de servei, continuen sense una estabilitat real. El Govern va fixar els serveis mínims al BOIB núm. 119, del 22 de setembre, i el SIAU forma part de la coalició Línies Vermelles Innegociables, de més de cinquanta organitzacions, que ha portat la qüestió a la Comissió Europea (dBalears, 2026).

El maig, en analitzar les vagues de Catalunya i el País Valencià, ja s’apuntava que la diferència amb les Illes era, potser, de temperatura i no de fons. Els sous, la contractació i les condicions de treball són, precisament, el terreny que la Recomanació de 1966 va voler ordenar.

Què demana el Dia Mundial, i què falta

L’acte de París crida la societat i els governs a protegir, promoure i elevar la condició de la professió (UNESCO, 2026a). La UNESCO també ha demanat als països un suport financer més estable per als docents i una formació que els ajudi a integrar tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial, i a preparar l’alumnat per aprendre al llarg de la vida (EdWeek, 2025).

Si s’ha de resumir en tres fronts, són atraure més gent a l’ofici, aconseguir que s’hi quedi i garantir que pugui treballar amb seguretat. Són, en bona mesura, les mateixes preocupacions del text de 1966, i cap dels tres no està resolt. El lema d’enguany parla de protegir, promoure i configurar. Sis dècades després, el repte ja no és escriure què se’ls deu als docents, sinó complir-ho.

Sobre les dades. Les xifres de manca de docents són projeccions de la UNESCO publicades el 2023 i 2024, i continuen sent les de referència a les publicacions de 2025. Les dades d’Education at a Glance 2026 corresponen als països de l’OCDE i a alguns països associats, i no descriuen el conjunt del món. Les xifres de la GCPEA agrupen estudiants, docents i personal educatiu.

Referències

Descobriu-ne més des de rpuigserversocials.com

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Posted in:

Deixa un comentari

Descobriu-ne més des de rpuigserversocials.com

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint