El 28 de setembre de 1868, a pocs quilòmetres de la ciutat de Còrdova, les aigües del riu Guadalquivir van ser testimonies d’un enfrontament militar que canviaria el rumb d’Espanya. Sobre el pont d’Alcolea no només es van creuar trets entre dos exèrcits; es van enfrontar dues visions d’un país: una monarquia Isabelina en decadència, marcada pel corruptelisme i l’autoritarisme, i un moviment revolucionari que exigia llibertat, democràcia i el sufragi universal.

Un país al límit del col·lapse

Per entendre per què es va arribar a les armes el 28 de setembre, cal mirar el context social i polític de la dècada de 1860. L’Espanya d’Isabel II vivia una crisi profunda a tots els nivells. Econòmicament, les collites dolentes havien provocat fam entre les classes populars, mentre que el sector financer i el ferrocarril patien una fallida greu. Políticament, la reina governava de la mà exclusiva dels liberals moderats, deixant fora del sistema els progressistes i els demòcrates.

La repressió violenta de les protestes estudiantils i dels militars rebels va fer que l’oposició s’organitzés a l’exili. L’any 1866, les forces d’oposició van signar el Pacte d’Ostende, un acord secret amb un objectiu clar: destronar Isabel II i deixar que unes Corts constituents triades per sufragi universal decidissin el futur polític d’Espanya.

El 28 de setembre a Alcolea: El combat decisiu

La revolució, coneguda com «La Gloriosa», va esclatar a Cadis a mitjan setembre de 1868 amb el famós manifest ¡Viva España con honra!, liderat pel general Juan Prim, l’almirall Topete i el general Francisco Serrano.

El govern de Madrid va enviar un exèrcit dirigit pel general Manuel Pavía per sufocar la insurrecció, mentre que les forces rebels, comandades pel general Serrano, avançaven cap al centre de la península. Ambdós exèrcits es van trobar el 28 de setembre al pont d’Alcolea.

El combat va ser curt però molt intens. Després de hores de durs enfrontaments per aconseguir el control del pont estratègic, les tropes lleials a la reina no van poder contenir l’empenta de les forces revolucionàries. Amb centenars de baixes i sense reforços, el general Pavía es va veure obligat a retirar-se. La ruta cap a Madrid quedava totalment oberta per als rebels.

Les conseqüències: L’inici del Sexenni Democràtic

Quan la notícia de la derrota d’Alcolea va arribar a la cort, es va produir el col·lapse definitiu del règim. La reina Isabel II, que es trobava estiuejant a Sant Sebastià, va prendre un tren cap a l’exili a França el 30 de setembre. Mai més no tornaria a regnar a Espanya.

La victòria del 28 de setembre va obrir una de les etapes més fascinants i complexes de la nostra història contemporània: el Sexenni Democràtic (1868-1874). Per primera vegada, Espanya va experimentar amb:

• La Constitució de 1869, la més liberal i avançada del seu temps, que recollia una àmplia declaració de drets individuals i la llibertat de culte.
• El sufragi universal masculí, permetent que les classes populars participessin en la política oficial.
• Noves formes de govern, com la monarquia democràtica d’Amadeu de Savoia i, posteriorment, la Primera República Espanyola.

La Batalla d’Alcolea ens mostra com els canvis polítics profunds sovint són el resultat de l’esgotament de les institucions quan aquestes es neguen a democratitzar-se. A la classe de Ciències Socials, analitzar el 1868 ens permet discutir la diferència entre un canvi de govern i una veritable revolució estructural.