Quan estudiem la Revolució Francesa a l’aula, sovint ens centrem en la Presa de la Bastilla (1789) o en l’execució a la guillotina de Lluís XVI (1793). Tanmateix, hi ha una data entremig que marca el veritable punt de no retorn institucional en la història d’Europa: el 21 de setembre de 1792. Aquell dia, la Convenció Nacional va abolir oficialment la monarquia a França i va obrir la porta a la proclamació de la Primera República.

De la monarquia constitucional al col·lapse del sistema

Per entendre com es va arribar a aquest moment, hem de situar-nos en el convulsiu any 1792. Després de la insurrecció de 1789, França havia intentat funcionar com una monarquia constitucional. Tanmateix, la convivència entre el rei Lluís XVI i l’Assemblea Legislativa era del tot impossible. El monarca conspirava en secret amb les potències absolutistes europees (com Àustria i Prússia) per recuperar el seu poder absolut, mentre que el poble de París i les faccions més radicals dels revolucionaris no se’n fiaven gens.

La situació va esclatar l’estiu de 1792. Amb les tropes estrangeres unint-se per envair França i restaurar l’absolutisme, la tensió a les carpetes i carrers de París era insostenible. El 10 d’agost de 1792, les masses populars (els coneguts com a sans-culottes) varen assaltar el Palau de les Tulleries, la residència de la família reial. Aquest va ser el cop de gràcia a la figura del rei: Lluís XVI va ser suspès de les seves funcions i empresonat juntament amb la seva família a la torre del Temple.

La jornada del 21 de setembre: Una decisió històrica

Després de la caiguda de la monarquia, es van convocar eleccions per sufragi universal masculí per triar un nou parlament encarregat de redactar una nova Constitució: la Convenció Nacional.

Aquest nou parlament es va reunir per primera vegada el 20 de setembre de 1792, just el mateix dia que les tropes revolucionàries franceses aconseguien una victòria moral crucial contra l’exèrcit prussià a la Batalla de Valmy. Amb l’eufòria d’aquesta victòria militar bufant a favor seu, l’endemà, el 21 de setembre, la Convenció va celebrar la seva primera sessió de treball real.

El debat va ser breu però d’una transcendència colossal. Jean-Marie Collot d’Herbois, un dels diputats, va proposar directament l’abolició de la reialesa. Un altre diputat, l’abat Grégoire, va pronunciar una frase que ha quedat gravada als llibres d’història: «Els reis són en l’ordre moral el que els monstres són en l’ordre físic». Sense cap vot en contra, la Convenció va decretar per unanimitat:

«La monarquia queda abolida a França.»

L’endemà, el 22 de setembre, es va decretar que tots els documents públics datessin de l’«Any I de la República», iniciant així una nova era política que culminaria poc després amb el famós Calendari Republicà.

Per què és tan important per als estudiants de 4t d’ESO o 1r de batxillerat?

La proclamació de la Primera República Francesa no va ser un simple canvi de nom institucional. Va representar la ruptura definitiva amb el model de l’Antic Règim, basat en el dret diví dels reis i el privilegi feudal. Per primera vegada en una gran potència europea continental, la sobirania deixava de residir en la corona per passar teòricament al poble i als seus representants electes.

Tot i que la Primera República acabaria desembocant en el període del Terror i, posteriorment, en l’Imperi Napoleònic, les idees sembrades aquell 21 de setembre de 1792 —llibertat, igualtat, fraternitat i ciutadania— van establir les bases dels sistemes democràtics moderns que tenim avui dia.