Avui dia estem acostumats a rebre un bombardeig constant d’informació a través de les pantalles dels nostres telèfons mòbils. Però, com s’assabentava la gent de les grans notícies mundials al segle XIX? En una època de plena expansió industrial, la premsa escrita es va convertir en el gran motor del coneixement i de la política. I un dels pilars d’aquest canvi va néixer precisament el 18 de setembre de 1851, quan va sortir al carrer el primer número d’un diari que canviaria el periodisme per sempre: The New-York Daily Times (que més tard es convertiria en el cèlebre The New York Times).

Un context de premsa groga i partidista

Per entendre el caràcter revolucionari d’aquell 18 de setembre, ens hem de posar en la pell d’un ciutadà de Nova York de mitjan segle XIX. En aquell moment, la ciutat bullia de creixement econòmic i d’immigració. El mercat dels diaris estava dominat per dues tendències molt marcades: per un costat, publicacions altament partidistes vinculades a interessos polítics concrets i, per l’altre, la coneguda com a Penny Press (premsa d’un centau), diaris barats farcits de sensacionalisme, crims, rumors i històries inventades per atraure les masses.

Davant d’aquest panorama, el periodista i polític Henry Jarvis Raymond i el banquer George Jones van decidir obrir un camí alternatiu. La seva idea era agosarada per a l’època: crear un diari rigorós, seriós, centrat en els fets i que defugís completament l’espectacle i els prejudicis de partit. Volien fer un diari que fos, literalment, el registre objectiu de la història diària.

El primer número: Quatre pàgines per a la història

La matinada del 18 de setembre de 1851, les rotatives van imprimir un diari molt senzill de només quatre pàgines, que es venia pel preu d’un sol centau. En la seva primera editorial, Raymond va deixar clars els principis fundacionals del rotatiu:

«Pretenem publicar [el diari] cada matí (excepte els diumenges) durant un nombre indefinit d’anys. El nostre propòsit és escriure de manera que no es pugui acusar el diari d’estar sota cap influència tòxica o partidista. No creiem que tot el que és bo estigui en un sol bàndol, ni tot el que és dolent en l’altre.»

Aquella aposta per la neutralitat i l’exactitud, que anys més tard es va resumir en el seu famós lema «All the news that’s fit to print» (Totes les notícies aptes per ser publicades), va quallar ràpidament entre la creixent classe mitjana i mercantil nord-americana, que necessitava dades fiables per prendre decisions en un món globalitzat.

Estudiar la fundació de The New York Times a les classes de Ciències Socials és d’una utilitat pedagògica immensa per tres motius clau:

1. La Segona Revolució Industrial: El creixement d’aquests grans diaris és indissociable de la invenció de la rotativa de vapor i, sobretot, del telègraf, que per primera vegada permetia rebre notícies transatlàntiques pràcticament al moment.
2. La construcció de la democràcia moderna: L’accés a una informació no manipulada és un requisit fonamental perquè els ciutadans puguin exercir el vot de manera conscient i lliure, trencant l’absolutisme polític del passat.
3. Alfabetització mediàtica i Fake News: Analitzar com el diari va néixer precisament per combatre la premsa groga i manipuladora del segle XIX ofereix un paral·lelisme brutal i enriquidor amb el debat actual sobre la desinformació a les xarxes socials.

Aquell humil projecte de quatre pàgines nascut un 18 de setembre s’ha convertit, gairebé dos segles després, en el diari de referència global per excel·lència, demostrant que la necessitat humana de conèixer la veritat és un dels motors més potents del món contemporani.