Hi ha dates que marquen un abans i un després en la supervivència cultural d’un poble. Sovint pensem que les grans fites històriques es decideixen en despatxos oficials o mitjançant grans tractats internacionals. No obstant això, de vegades, la veritable història s’escriu a petita escala, dins d’una aula, gràcies a la determinació d’uns pocs idealistes. Això és exactament el que va passar el 16 de setembre de 1976 a Perpinyà amb el naixement de la Bressola, la primera escola d’immersió lingüística en català de la Catalunya del Nord.

Un context d’asfíxia lingüística

Per entendre la importància d’aquella tardor de 1976, hem de viatjar enrere en el temps, concretament fins al Tractat dels Pirineus (1659). Amb aquest acord, els comtats del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part de la Cerdanya van passar a mans de la corona francesa. A partir d’aquell moment, es va iniciar un procés de francesització sistemàtica.

L’any 1700, Lluís XIV va prohibir oficialment l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit públic. Amb el pas dels segles, i especialment amb la implantació de l’escola pública republicana francesa al segle XIX, el francès es va convertir en l’única llengua de l’ensenyament, el progrés social i l’administració. El català va quedar reclòs a l’àmbit familiar i, generació darrere generació, va anar perdent parlants actius fins a quedar pràcticament arraconat.

La gènesi del projecte: Néixer sense permís

A mitjan anys setanta, sota el caliu dels moviments de renovació pedagògica que recorrien Europa i de la reivindicació de les identitats regionals a l’Estat francès, un grup de pares, mares i activistes culturals de Perpinyà van dir prou. Estaven veient com els seus fills perdien definitivament la llengua dels seus avis.

Inspirats per les Ikastoles del País Basc i les escoles Diwan de Bretanya, van decidir fundar una cooperativa per crear una escola on el català no fos només una assignatura de poques hores a la setmana, sinó la llengua vehicular de tot l’aprenentatge.

Així, el 16 de setembre de 1976, en un petit local de Perpinyà, la Bressola obria les seves portes amb un grapat d’alumnes de maternal i molta incertesa. No tenien suports oficials de l’Estat francès —que veia el projecte amb recel i hostilitat—, ni tampoc gaires recursos econòmics. Tot es mantenia gràcies a l’autogestió, el voluntariat i les donacions privades, moltes de les quals arribaven des de la Catalunya Sud, on tot just s’estava iniciant la Transició democràtica.

La pedagogia de la immersió i de la integració

La Bressola no només va ser pionera per la llengua, sinó també pel seu model pedagògic. Des dels seus inicis, va apostar per mètodes actius:

• La immersió lingüística precoç: L’única manera de recuperar una llengua amenaçada és fer que l’infant hi visqui i hi jugui des del primer dia d’escola.
• La verticalitat (classes multinivell): Alumnes de diferents edats comparteixen la mateixa aula, afavorint l’ajuda mútua i l’aprenentatge cooperatiu, tal com es feia a les antigues escoles rurals.
• El laïcisme i l’obertura social: Un espai acollidor per a tothom, independentment de l’origen de les famílies.

A poc a poc, el projecte va anar creixent. De Perpinyà es va estendre a altres municipis com Nyils, Prada, Sant Esteve del Monestir o el Soler. Avui en dia, la Bressola compta amb diversos centres d’educació infantil i primària i també de secundària (col·legis), escolaritzant centenars d’alumnes que viuen la seva quotidianitat plenament en català.