Avui viatgem en el temps fins a un 15 de setembre que va canviar per sempre la manera de fer la guerra i, en conseqüència, la història del segle XX. Ens situem en el fang, la boira i el soroll ensordidor de la Primera Guerra Mundial.

Imagineu-vos la situació: som al setembre de 1916. La Gran Guerra fa més de dos anys que dessagna Europa. Al front occidental, milions de soldats viuen (i moren) atrapats en un tancat de trinxeres, filferros d’espines i fang. Els assalts de la infanteria topen una vegada i una altra contra les metralladores enemigues, provocant milers de baixes en pocs minuts. És la mort de la guerra cavalleresca i el naixement de la guerra de desgast. L’estancament és total.

Però el 15 de setembre de 1916, durant la sagnant Batalla del Somme (concretament en el combat de Flers-Courcelette), l’exèrcit britànic decideix posar sobre el tauler de joc una arma secreta que revolucionarà l’art militar: el tanc.

Per què en diem «tancs»? Un secret ben guardat

Curiosament, el nom d’aquests gegants blindats prové d’una operació d’espionatge. Durant la seva fabricació a Anglaterra, per evitar que els espies alemanys esbrinessin què s’estava construint, es va fer córrer el rumor que eren simples dipòsits d’aigua mòbils per a l’exèrcit rus. En anglès, «dipòsit d’aigua» es diu tank. El nom va tenir tant d’èxit que va quedar gravat per a la història.

Aquells primers models, coneguts com a Mark I, eren ben diferents dels tancs moderns. Amb una forma romboïdal dissenyada per superar trinxeres i un pes de gairebé 30 tones, es movien a una velocitat gairebé ridícula d’uns 6 km/h. Eren sorollosos, lents, extremadament calorosos per dins (fàcilment s’arribava als 50 °C) i sovint s’espatllaven sols.

El bateig de foc a Flers-Courcelette

Aquell 15 de setembre, dels 49 tancs que els britànics tenien preparats, només una trentena van aconseguir arribar a la línia de sortida a causa dels problemes mecànics. Tot i així, el seu impacte va ser devastador, sobretot a nivell psicològic.

Els soldats alemanys, acostumats al duel d’artilleria i fuselleria, van veure emergir de la boira del matí unes bèsties de metall immenses que aixafaven el filferro d’espines, passaven per sobre de les trinxeres i eren immunes a les bales dels fusells. El pànic es va apoderar de les línies de defensa. Tot i que militarment l’acció no va suposar una victòria definitiva i immediata, el concepte de la guerra de trinxeres havia mort aquell mateix dia.

Una reflexió per al dia a dia

El debut del tanc ens ensenya com la tecnologia i la industrialització es van posar totalment al servei de la destrucció durant la Primera Guerra Mundial. El que va començar com un intent de salvar vides de soldats britànics en el camp de batalla va obrir la porta a una era de mecanització de la mort que culminaria en els desastres de la Segona Guerra Mundial.

Estudiar aquests esdeveniments no serveix només per memoritzar dates, sinó per entendre el paper de la innovació tecnològica i fer-nos una pregunta clau: som conscients dels límits ètics quan utilitzem la tecnologia?

Espero que aquesta efemèrie us serveixi per debatre a classe o simplement per conèixer una mica millor com es va forjar el món contemporani. Compartiu l’article a les vostres xarxes i feu-nos saber què us ha semblat!