Si feu una ullada a TikTok o Instagram, segur que us trobareu amb centenars de trends de bellesa, rutines de skincare impossibles i roba de fast fashion que tothom vol portar per no quedar-se fora de joc. Sembla una dèria del segle XXI, oi? Doncs aixequeu el peu de l’accelerador, perquè el postureig extrem i els cànons de bellesa absurds van inventar-se fa molt de temps. I al passat, literalment, la moda podia ser mortal.

Segle XVIII: Perruques XXL i… nius de ratolins

Imagineu-vos haver de viatjar de genolls a terra dins del cotxe de línia o de l’autobús perquè el vostre pentinat no cap al sostre. Doncs això era el dia a dia de les dones de l’alta noblesa al segle XVIII. Portaven unes perruques tan sumptuoses, verticals i altes que entrar als carruatges es convertia en una missió impossible.

Però el pitjor no era l’alçada, sinó el manteniment. Com que no existia la laca, feien servir greix d’animal (com el llard) per modelar i fixar el cabell. El resultat? Les perruques feien una olor que atreia tota mena de rosegadors. Moltes nobles havien de dormir amb gàbies de ferro al voltant del cap per evitar que els ratolins els fessin el niu (literalment!) al cabell mentre dormien. L’expressió «estar a la moda» mai havia estat tan grisa.

Segle XIX: El «Verd de París» o com vestir-se amb verí

Si el segle XVIII us sembla fastigós, el segle XIX va ser directament nociu. A l’època victoriana es va posar de moda un color radiant, viu i espectacular: el «Verd de París». Tothom volia vestits, guants i barrets d’aquell color verd tan cridaner.

El petit problema? El tint s’aconseguia barrejant coure i arsènic. Sí, heu llegit bé: arsènic, un dels venins més potents del món. Portar aquells vestits feia que el vení s’absorbís a través de la pell, provocant nafres, caiguda del cabell i fallades orgàniques. No només emmalaltia qui els portava per anar als balls de gala; les obreres de les fàbriques tèxtils, que respiraven aquella pols de color verd radiant tot el dia, morien en qüestió de mesos. Morir per anar a la moda era una realitat literal.

Els cànons de TikTok són els nous perruquins?

Aquesta anècdota històrica ens serveix en safata de plata un debat crucial per treballar l’esperit crític a l’aula:

• La pressió estètica no canvia, només es transforma: Abans eren les gàbies al cap per culpa del llard i els vestits amb arsènic; avui són els filtres deformadors de la realitat, les operacions estètiques a edats primerenques o els productes químics dubtosos que es viralitzen a les xarxes.
• El cost del Fast Fashion: El desig de vestir l’última tendència a preus ridículs fa que avui dia es consumeixi roba massivament, sovint fabricada en condicions d’explotació laboral i amb un impacte ecològic devastador. Els «tints mortals» del segle XIX s’han transformat avui en la contaminació de rius sencers a l’altra punta del planeta.

Creieu que els reptes i cànons actuals de les xarxes socials ens obliguen de vegades a fer bajanades similars a les de la noblesa del segle XVIII? On posem el límit entre cuidar la nostra imatge i posar en risc la salut? Us llegeixo als comentaris.