Quan pensem en l’11 de setembre, sovint ens venen al cap imatges del segle XXI o de la història de Catalunya. No obstant això, hi ha un altre 11 de setembre que va marcar a foc el destí d’un país sencer i va esdevenir un dels capítols més obscurs i estudiats de la Guerra Freda. Viatgem a l’any 1973. Aquell dia, a Santiago de Xile, el soroll dels avions de combat i els tancs trencava la democràcia més sòlida de l’Amèrica del Sud.

L’ascens de la Unitat Popular

Per entendre què va passar, hem de fer una petita passa enrere. L’any 1970, Salvador Allende, un metge i polític socialista, va guanyar les eleccions presidencials al capdavant de la Unitat Popular. El seu objectiu era revolucionari però pacífic: implantar el socialisme a través de les urnes i la via democràtica, una fita inèdita en ple xoc global entre els Estats Units i la Unió Soviètica.

El govern d’Allende va iniciar reformes profundes, com la nacionalització del coure (la principal riquesa del país, fins llavors en mans de grans empreses nord-americanes) i una ambiciosa reforma agrària. Tot i el suport de les classes populars, l’oposició de les elits econòmiques, la inflació creixent i, especialment, el boicot econòmic promogut en secret per l’administració dels EUA (dirigida per Richard Nixon) van portar el país a una polarització extrema.

El setge a La Moneda

La tensió va esclatar la matinada de l’11 de setembre de 1973. Les forces armades, liderades pel general Augusto Pinochet —que havia estat nomenat cap de l’exèrcit pel mateix Allende feia només unes setmanes—, van iniciar un cop d’estat coordinat.

Allende es va refugiar al palau presidencial, La Moneda, decidit a defensar la seva legitimitat democràtica. Des d’allà, mentre el palau era envoltat per tancs i posteriorment bombardejat per l’aviació, va pronunciar el seu últim i cèlebre discurs a través de Ràdio Magallanes:

«Trabajadores de mi patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.»

Poc després d’aquestes paraules, amb el palau en flames i les tropes assaltant l’edifici, Salvador Allende es va suïcidar abans de caure en mans dels colpistes.

Un llegat que perdura a les aules

La caiguda d’Allende va donar pas a una dictadura militar encapçalada per Pinochet que es va allargar durant 17 anys (1973-1990). Aquest règim va suprimir les llibertats civils, va dissoldre els partits polítics i va aplicar una repressió brutal que va deixar milers de detinguts desapareguts, executats i exiliats. Alhora, Xile es va convertir en el laboratori mundial del neoliberalisme, aplicant privatitzacions radicals sota la influència dels anomenats Chicago Boys.

Estudiar aquest fet a la classe de Ciències Socials no és només una lliçó sobre el passat. Ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de la democràcia, el pes de la geopolítica mundial durant la Guerra Freda i la importància de la memòria històrica per construir societats més justes.