El cinema de Hollywood ens ha venut durant dècades la imatge de la cavalleria nord-americana com els “bons” de la pel·lícula, lluitant de manera heroica contra unes tribus indígenes salvatges. Però la realitat històrica de l’enfrontament que va tenir lloc a la vora del riu Little Bighorn és radicalment diferent. Aquell 25 de juny de 1876 es va viure la resistència desesperada, i coordinada amb una precisió mil·limètrica, dels pobles nadius contra l’expansió colonial dels Estats Units.

El context: La febre de l’or i els tractats trencats

Per què es va arribar a les mans? Anys abans, el govern dels EUA havia signat el Tractat de Fort Laramie (1868), reconeixent les Terres Negres (Black Hills) com a territori sagrat i exclusiu de la nació sioux. Tanmateix, l’any 1874 es va descobrir or en aquelles muntanyes.

La cobdícia va poder més que la diplomàcia: milers de miners blancs van envair el territori lícit dels nadius. Quan els líders indígenes es van negar a vendre la seva terra ancestral, l’exèrcit estatunidenc va rebre l’ordre de desplaçar-los a la força cap a reserves delimitades.

Els protagonistes del xoc

L’estratègia de Washington semblava senzilla, però va topar amb dues grans figures de la resistència de les grans planes:

• Toro Assegut (Sitting Bull): Cap espiritual dels sioux lakota, que va unificar diferents tribus (sioux, xeienes i arapahos) sota una mateixa causa.
• Cavall Boig (Crazy Horse): El líder militar indiscutible de la coalició nadiua, un tàctic brillant que va saber aprofitar el terreny i la motivació dels seus guerrers.

A l’altre bàndol hi trobem el tinent coronel George Armstrong Custer, al comandament del prestigiós 7è Regiment de Cavalleria. Custer era un home ambiciós, amb aspiracions polítiques, que buscava una victòria ràpida i espectacular per augmentar la seva fama.

Què va passar realment el 25 de juny?

Creient erròniament que els nadius fugirien en veure l’exèrcit, Custer va cometre un error estratègic fatal de manual: va dividir les seves forces en tres columnes per rodejar el campament. Però no s’esperava el que es va trobar. No era un petit poblat, sinó un gran assentament provisional d’entre 2.000 i 3.000 guerrers armats i completament organitzats per Cavall Boig.

Quan Custer i el seu contingent directe de 210 homes van llançar l’atac, es van veure superats ràpidament i encerclats en un turó. L’enfrontament va ser intens però breu. En menys d’una hora, Custer i tots els seus homes van caure en combat. Va ser la desfeta més contundent de l’exèrcit dels Estats Units durant les anomenades Guerres Indígenes.

Les conseqüències: La fi d’una era

Tot i que a curt termini Little Bighorn va ser una victòria aclaparadora per als nadius, a llarg termini va segellar el seu destí. La mort de Custer va ser utilitzada per la premsa de l’època com a propaganda de guerra, pintant els fets com un “massacre abominable”.

Això va fer que el govern dels EUA hi enviés moltes més tropes, iniciant una campanya militar implacable d’asfíxia. Pocs anys després, gairebé totes les tribus havien estat sotmeses o recloses a les reserves, i el seu mode de vida tradicional basat en la caça del bisó va desaparèixer per sempre.