Imagina un lloc el doble de gran que Austràlia, cobert de gel, extremadament fred i que no pertany a cap país. Un lloc destinat exclusivament a la pau i a la ciència. Sembla una utopia de ciència-ficció, oi? Doncs aquest lloc existeix, és l’Antàrtida, i el seu destí es va segellar oficialment el 23 de juny de 1961, el dia que va entrar en vigor el Tractat de l’Antàrtida.

Per entendre la magnitud d’aquest esdeveniment, ens hem de posar en el context de l’època. L’any 1959, quan es va signar originalment el document a Washington, el món es trobava en el punt més àlgid de la Guerra Freda. Els Estats Units i la Unió Soviètica competien per terra, mar, aire i, fins i tot, per l’espai exterior. El risc que el continent antàrtic es convertís en un nou escenari de tensions militars, assajos nuclears o reclamacions territorials agressives era molt real. Set països (l’Argentina, el Regne Unit, Nova Zelanda, França, Austràlia, Noruega i Xile) ja havien reclamat parts del continent, algunes de les quals se superposaven de manera perillosa.

Els tres pilars d’un acord històric

Davant d’aquest panorama, la diplomàcia va obrir-se pas gràcies a l’èxit científic de l’Any Geofísic Internacional (1957-1958). Dotze països van decidir asseure’s a negociar, i el resultat de la seva firma, compartit definitivament aquell 23 de juny de 1961, es va basar en tres grans principis:

• Desmilitarització absoluta: L’Antàrtida es declarava zona lliure d’armes. Es prohibia qualsevol mesura de caràcter militar, l’establiment de bases militars, les maniobres i, especialment, les explosions nuclears o l’eliminació de residus radioactius.
• Llibertat d’investigació científica: Qualsevol país del món podia (i pot) establir-hi bases per a la recerca científica. A més, s’estipulava que les dades i les conclusions de les investigacions havien de ser compartides lliurement a nivell global.
• Congelació de les reclamacions territorials: El tractat ni acceptava ni rebutjava les reclamacions territorials existents, sinó que les deixava “en pausa”. Mentre el tractat fos vigent, ningú podria fer noves reclamacions ni ampliar les velles.

“L’Antàrtida s’utilitzarà exclusivament per a fins pacífics. Es prohibeix, entre d’altres, qualsevol mesura de caràcter militar…” — Article I del Tractat de l’Antàrtida.

Per què és important avui en dia?

Aquest tractat és un dels èxits més brillants de la diplomàcia moderna. Va demostrar que, fins i tot en els moments de màxima desconfiança global, la humanitat és capaç de cooperar pel bé comú i la preservació del planeta. Avui, en un món afectat pel canvi climàtic, l’Antàrtida és el nostre gran laboratori natural. Gràcies a aquell acord de juny de 1961, milers de científics col·laboren cada any per estudiar el desgel, la capa d’ozó i la història de la Terra continguda en el gel mil·lenari, sense por a conflictes bèl·lics.