Avui ens aturem en el 16 de maig, una data que pot semblar discreta però que amaga un dels episodis més fascinants i cruels de la història de la diplomàcia moderna.

Mentre les trinxeres de la Primera Guerra Mundial s’omplien de fang i sang a Europa, en una sala tancada de Londres, dos homes —el britànic Mark Sykes i el francès François Georges-Picot— passaven el dit sobre un mapa de l’Imperi Otomà. La negociació del tractat es va produir entre novembre de 1915 i març de 1916 i el 16 de maig de 1916 es va ratificar oficialment l’acord que porta els seus noms: l’Acord Sykes-Picot. La declaració Balfour de 1917 mostrà el suport britànic a la creació de la «casa nacional jueva» a Palestina.

Un mapa traçat amb regle i tiralínies

El que fa que aquest fet sigui tan rellevant per a nosaltres, estudiants i curiosos de les ciències socials, és la fredor amb la qual es va decidir el destí de milions de persones. Sense consultar ningú de la regió, el Regne Unit i França es van repartir les esferes d’influència al Pròxim Orient preveient la caiguda dels otomans.

• França es quedava amb el control del que avui coneixem com el Líban i Síria.
• Gran Bretanya prenia el control de Mesopotàmia (l’actual Iraq), Jordània i el port de Haifa.
• Palestina quedava sota una administració internacional.

El gran problema? Aquestes línies eren fronteres artificials. No tenien en compte les realitats ètniques, religioses ni lingüístiques de la població local. Es van traçar rectes sobre el desert per satisfer interessos petroliers i estratègics, ignorant les promeses d’independència que els mateixos britànics havien fet als líders àrabs a canvi de la seva revolta contra els turcs.

Per què encara n’hem de parlar avui?

Entendre el 16 de maig de 1916 és la clau de volta per comprendre els conflictes actuals a la regió. Moltes de les tensions que veiem avui a l’Iraq o a Síria tenen la seva gènesi en aquest despatx de 1916. Quan les fronteres s’imposen des de fora, l’estabilitat és un castell de cartes.

Com a estudiants, aquest fet ens ensenya una lliçó vital de geopolítica: la història no és només el que passa al camp de batalla, sinó el que es decideix en els despatxos de les grans potències. El “pecat original” de Sykes-Picot ens recorda que la pau mai és duradora si no compta amb la veu dels qui habiten el territori.