Avui, 15 de maig, ens aturem en una d’aquelles fites que sovint passen desapercebudes als llibres de text convencionals, però que va canviar per sempre la configuració geopolítica d’Europa després de la Segona Guerra Mundial.

Ens situem a l’any 1955, al Palau Belvedere de Viena. Avui commemorem la signatura del Tractat de l’Estat Austríac.

Després del final de la Segona Guerra Mundial l’any 1945, Àustria es trobava en una situació molt similar a la d’Alemanya: ocupada per les quatre potències vencedores (els Estats Units, la Unió Soviètica, el Regne Unit i França) i dividida en zones de control. Viena, la capital, també estava fragmentada. Tot i que els austríacs havien format un govern propi poc després de la guerra, la sobirania real estava en mans dels aliats.

La tensió de la Guerra Freda feia témer el pitjor: que Àustria acabés dividida permanentment en dos estats, com va passar amb l’Alemanya de l’Est i de l’Oest. Tanmateix, el 15 de maig de 1955, es va produir el “miracle de Viena”.

Un oasi de neutralitat enmig de la tensió

La signatura d’aquest tractat va ser un èxit diplomàtic sense precedents. La Unió Soviètica, sota la nova direcció de Nikita Khrusxov després de la mort de Stalin, va acceptar retirar les seves tropes a canvi d’una condició fonamental que ha definit Àustria fins als nostres dies: la neutralitat perpètua.

Àustria es comprometia a no unir-se a cap aliança militar (com l’OTAN o el Pacte de Varsòvia) i a no permetre bases militars estrangeres al seu territori. A canvi, les potències d’ocupació abandonarien el país i Àustria tornaria a ser un estat lliure, sobirà i democràtic.

Per què és important per a nosaltres avui?

Aquest esdeveniment ens ensenya el valor de la diplomàcia en moments de màxima polarització. En un món on semblava que només existien els “blocs”, Àustria va trobar una tercera via. Per als estudiants de Ciències Socials, aquest fet és clau per entendre com es van moure les peces del tauler europeu durant el segle XX i com un país pot mantenir la seva identitat enmig de gegants en conflicte.

La imatge de Leopold Figl, el ministre d’Afers Exteriors, mostrant el tractat signat des del balcó del Palau Belvedere davant una multitud entusiasta, és una de les icones de la llibertat a l’Europa central. Aquell dia, les campanes de totes les esglésies d’Àustria van repicar per celebrar que, deu anys després de la guerra, tornaven a ser amos del seu destí.