Avui recordem l’inici del Genocidi Armeni, un dels episodis més tràgics del segle XX, que va començar oficialment la nit del 24 d’abril de 1915. Aquella nit, a Constantinoble (l’actual Istanbul), les autoritats de l’Imperi Otomà van detenir centenars d’intel·lectuals, polítics i líders comunitaris armenis. Va ser el tret de sortida d’un pla sistemàtic d’extermini que acabaria amb la vida de prop d’1,5 milions de persones.

Per què va passar? El context històric

En plena Primera Guerra Mundial, l’Imperi Otomà es trobava en un procés de descomposició. El govern dels “Joves Turcs” va veure en la minoria cristiana armènia un “enemic intern” que podia aliar-se amb l’Imperi Rus. Sota el pretext de la seguretat nacional, es van ordenar deportacions massives cap als deserts de Síria i Mesopotàmia.

No van ser simples trasllats; van ser marxes de la mort. Homes, dones, nens i ancians van ser obligats a caminar centenars de quilòmetres sense aigua ni aliment, patint atacs constants i massacres pel camí.

La importància del concepte “Genocidi”

És fonamental que, com a estudiants de Ciències Socials, entenguem el pes de les paraules. El terme genocidi no existia el 1915. Va ser creat l’any 1944 pel jurista Raphael Lemkin, qui es va inspirar precisament en el patiment del poble armeni per definir aquells actes perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós.

Per què ho recordem avui?

La història no és només una llista de dates; és una eina per entendre el present. El cas armeni és especialment rellevant per diversos motius:

1. El negacionisme: Encara avui, molts estats (inclosa Turquia) no reconeixen oficialment que allò va ser un genocidi, parlant només de “baixes de guerra”. Recordar el 24 d’abril és un acte de justícia històrica.
2. L’aprenentatge: L’oblit del que va passar a Armènia va obrir la porta a altres atrocitats posteriors. Com va dir Hitler abans d’envair Polònia: “Qui es recorda avui de l’extermini dels armenis?”.
3. La resiliència: Malgrat l’intent de borrar-los de la història, la cultura i el poble armeni han sobreviscut i han mantingut viva la seva identitat arreu del món.

La història ens ensenya que el silenci és el millor aliat de la injustícia. Estudiar el passat ens dona les eines crítiques per identificar els discursos d’odi en l’actualitat.