Avui 23 d’abril, mentre els carrers s’omplen de roses i llibres per Sant Jordi, a la nostra web volem viatjar en el temps cap a un esdeveniment que va canviar el curs de la història europea i les relacions de poder a la Mediterrània. No parlarem del drac ni de la princesa, sinó de la desfeta dels Comuners a la Batalla de Villalar l’any 1521.

Mentre arreu del món la tradició ens parla de llibres, cavallers i llegendes, Shakespeare o Cervantes, la història ens recorda que el 23 d’abril de fa més de cinc segles es va lliurar una batalla decisiva per al futur de la Monarquia Hispànica. A les planes de Villalar (Valladolid), les tropes de l’emperador Carles V van derrotar definitivament l’exèrcit de les Comunitats de Castella.

Per què va esclatar la revolta?

Per entendre aquest conflicte, ens hem de posar en la pell dels ciutadans del segle XVI. Carles I d’Espanya i V d’Alemanya havia arribat a la Península com un rei estranger, envoltat de consellers flamencs que no coneixien la llengua ni les lleis locals. A més, va exigir grans sumes de diners a les Corts per finançar la seva elecció com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Això va provocar un aixecament de les ciutats castellanes (Toledo, Segòvia, Salamanca, entre d’altres) que demanaven:

• Una major participació política de les ciutats.
• Que el rei residís a Castella.
• La limitació del poder absolut de la monarquia.

La batalla sota la pluja

El 23 d’abril de 1521, en un dia marcat per una pluja intensa que va convertir el terreny en un fangar, les tropes comuneres de Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado es van veure atrapades. La cavalleria reialista va ser implacable. La derrota va ser total i els tres líders van ser capturats i decapitats l’endemà mateix.

Per què és important recordar-ho avui?

Tot i que la revolta va fracassar militarment, la desfeta de Villalar marca un punt d’inflexió cap a l’absolutisme. Amb la victòria de Carles V, el poder de les corts i de la baixa noblesa i burgesia urbana va quedar supeditat a la voluntat d’un monarca global.

Per a nosaltres, estudiants de Ciències Socials, Villalar és un exemple primerenc de la lluita entre el centralisme autoritari i el constitucionalisme local. Molts historiadors consideren aquest moviment com una de les primeres “revolucions modernes” d’Europa, on s’intentava posar fre al poder il·limitat de la Corona en favor del bé comú. Aquesta va ser la darrera vegada que la veu del poble de Castella va intentar ser escoltada abans del llarg silenci de l’absolutisme.”

Tot i que a casa nostra el 23 d’abril és una festa de cultura i amor, conèixer el que passava simultàniament a altres territoris de la corona ens ajuda a tenir una visió multiperspectivista de la nostra història. La caiguda dels Comuners va coincidir en el temps amb la revolta de les Germanies a València i a les Illes Balears.

Així que, quan avui fullegeu el vostre llibre nou, recordeu també aquells que, en un dia de pluja de 1521, van lluitar pel que consideraven els seus drets i llibertats.