Ja som a finals del mes d’octubre i s’acosta tots sants. És temps de recolliment i de recordar-nos de les persones estimades i que ja no hi són. També és un temps en què els cementeris s’omplen més que la resta de l’any i també que les tendes de flors fan el seu particular agost (un 25 % de les vendes de tots l’any) amb els crisantems, margalides i clavells.
Però per altra gent, sobretot la gent jove com vosaltres és el temps de Halloween. Una festa odiada, perquè no és nostra i és importada, però celebrada per igual. A mi la veritat tant m’és que sigui importada (la coca-cola també) i tothom ho celebra. En qualsevol cas, i en vista dels temps que corren és una festa divertida, i si disfressant-se de zombis oblidem una estona els nostres problemes, millor que millor. Tot i que jo només em disfrès per carnaval.
El cas és que la festa, com molta gent creu i pensa, no és originalment americana tot i que als EUA hi ha molta tradició de celebrar-la. Els seus orígens de més de 2500 anys són celtes i aquesta és la seva història resumida.
El 31 d’octubre és una data associada amb els morts, les ànimes en pena, les bruixes i els encanteris. Aquest dia marcava la finalització de l’estiu i la collita, i el començament del fosc i fred hivern, moment de l’any que sovint es va associar amb la mort humana.
En aquella època, s’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar (fer enfora) els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts venien de visita. Els celtes creien que la frontera entre els mons dels vius i dels morts es tornava incerta en la nit abans de l’Any Nou.
La nit del 31 d’octubre celebraven el dia de Samhain (senyor de la mort) data en la qual es creia que els esperits dels morts tornaven a la terra i visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, acompanyats de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia amb caps i pells d’animals com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos i espantar aquests mal esperits.
Quan Roma va conquerir la Britània va assimilar i introduir aquesta festa. Cap al segle VIII, l’Església Cristiana va intentar suplantar aquesta festa pagana per una més cristiana i van traslladar la festa que se celebrava el 13 de maig a dia 1 de novembre, Dia de Tots Sants, per retre homenatge a tots els sants que no tinguessin un dia particular de celebració.
En aquell moment, el 31 d’octubre es convertí en All Hallows Eve (en anglès antic per dir All Saints Eve, és a dir: “vigília del Dia de Tots Sants”. “Hallow” és un mot que en anglès antic significa “sant” o “sagrat” i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag), d’on amb el temps va acabar sortint la paraula Halloween.
La història de les carabasses
El costum de foradar i tallar una carabassa per convertir-la en un fanal té l’origen en el folklore irlandès del segle XVIII. Per cert que els personatges que representa la carabassa s’anomena Jack-o-lantern en honor a Jack el garrepa.
Segons s’explica la llegenda, Jack era un notori bevedor, jugador i gandul que passava els seus dies tirat sota un roure. En una ocasió, se li va aparèixer Satanàs amb intencions de dur-lo cap a l’infern. Jack el va desafiar a enfilar al roure i, quan el diable va estar a la copa de l’arbre, va tallar una creu al tronc per impedir que baixàs. Llavors Jack va fer un tracte amb el diable: li permetria baixar si mai més el tornava a temptar amb el joc o la beguda.
La història diu que quan Jack va morir no se li va permetre l’entrada al cel pels seus pecats en vida, però tampoc va poder entrar a l’infern perquè havia enganyat el diable. Per tal de compensar-lo, el diable li va donar una brasa per il·luminar el seu camí en la gelada foscor per la qual hauria de vagar fins al dia del Judici Final. La brasa estava col·locada dins d’una cubeta foradada en forma de nap perquè cremàs com un fanal durant molt de temps.
Els irlandesos solien utilitzar naps per fabricar els seus “fanals de Jack”, però quan els immigrants van arribar als Estats Units cap a mitjans del segle XIX es temeren que les carabasses eren més abundants que els naps i d’aquí ve el costum de tallar carabasses per a la nit de Halloween i transformar-les en fanals.
El costum de demanar dolços de porta en porta (trick-or-treating, o truc o tracte si ho traduïm al català) es va popularitzar al voltant de 1930. Segons es creu, aquest costum no és cèltic sinó que deriva d’una pràctica que va sorgir a Europa durant el segle IX anomenada souling, una mena de servei per les ànimes. El 2 de novembre, Dia dels Fidels Difunts, els cristians primitius anaven de poble en poble mendicant “pastissos de difunts” (soul cakes), que eren trossos de pa amb panses de raïm. Com més pastissos rebien els captaires, major seria el nombre d’oracions que resarien per l’ànima dels parents morts dels seus benefactors. En aquesta època es creia que els morts romanien en el llimbs (com a una mena de terra de ningú) durant el període posterior a la seva mort i que les oracions, fins i tot resades per estranys, podien accelerar l’ingrés de l’ànima al cel.
Per cert que aquests dies també es duen a terme representacions teatrals com la de Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, i això s’explica pel seu caire fantàstic i del paper protagonista dels difunts en el desenllaç de l’argument.
Potser coneixent una mica més la seva història gaudim d’aquest curiós dia. Feliç festa de Tot Sants o de Halloween a tothom.
rpuigserversocials.com 