El Castell de Bellver ha ampliat la seva exposició permanent amb la mostra “Bellver: presó franquista”. Es tracta d’una exposició fruit d’una investigació impulsada per Mutus Serveis Culturals i que ha permès documentar un episodi no gaire conegut de la utilització una vegada més del Castell de Bellver com a presó al llarg de la seva història. 

La investigació feta per Tomeu Canyelles Canyelles i Aina Ferro – Horrach ha posat de manifest com Bellver va servir com una peça més del complex aparell repressiu del franquisme a Mallorca. A ells dos s’hi han sumat el documentalista Antoni Mir Marí i la dissenyadora Teresa Hita García. Els investigadors han complementat el gran buit documental que hi ha durant la guerra i han comptat amb les aportacions d’altres historiadors destacats com Bartomeu Garí, Margalida Capellà, Josep Massot i Muntaner, David Ginard o Manel Suárez. També amb el testimoni oral i epistolar facilitat per alguns familiars dels 750 presoners que foren empresonats i represaliats al castell, i que recull un llibre en format de petites biografies. 

Gràcies a les aportacions dels familiars i sobretot de l’anàlisi de la correspondència, els investigadors gairebé han pogut fer una reconstrucció planta per planta i persona a persona, de la situació del castell com a presó franquista: des del personal militar i funcionari que exercia les seves funcions, com vivien aquests i els presoners el desenvolupament del conflicte bèl·lic a partir del seu estat d’ànim, la vida diària amb les activitats que s’hi feien, l’escassa i mala qualitat de l’alimentació que tenien, etc. 

Però on els presos deixaren palesa de la seva estada fou en les parets del mateix castell, que han permès recuperar el nom de 29 noms de presos del conjunt dels 235 grafitis inventariats i analitzats dins el procés de recerca. Una mostra més del drama humà viscut a les parets del Castell de Bellver que no podem i hem d’oblidar.

Article publicat a la secció Campus Obert d’Última Hora el 22 de gener de 2019