L’altitud o cota és la distància vertical d’un objecte respecte d’un punt d’origen considerat el “nivell zero”, el qual es pren el nivell mitjà del mar. En el mapa topogràfic apareixen nombroses cotes d’altitud, generalment en els punts culminants i en llocs d’interès. Al costat del valor numèric corresponent a l’altitud, expressada en metres, s’indica un punt que representa la seva localització exacta.
Quan es varen projectar els primers mapes i mesuraments d’altures d’Espanya a finals del segle XIX, els mesuraments varen confirmar que la diferència del nivell del mar entre la baixamar (el més baix) i la plenamar (el més alt) era menor a la costa d’Alacant. Per això, es va iniciar el 1871 l’aixecament altimètric de l’itinerari Madrid-Alacant, establint el primer senyal en el primer esglaó de l’escala de l’ajuntament d’Alacant. A Madrid es va prendre com a punt altimètric l’Observatori Astronòmic. Els senyals es van identificar amb la nomenclatura N.P.1 per a Alacant i N.P.26 per a Madrid. Després d’anys d’observació del nivell del mar a Alacant, es va fixar la cota zero.
Així, es va assignar al senyal N.P.1 la cota 3,407 metres, la qual va permetre obtenir la del senyal N.P.26, que va resultar ser 625,562 metres. Aquesta serveix com a origen per calcular totes les altres cotes del país. Per fer-ho els topògrafs es varen servir de les vies de tren, ja que les línies de ferrocarril eren bons itineraris per a realitzar les anivellacions, a causa del seu escàs pendent i al seu traçat regular. També era d’interès per a les empreses ferroviàries tenir anivellacions al llarg de les seves línies.
Per elaborar mapes i calcular les altituds, més endavant el primitiu Instituto Geográfico i Estadístico va començar a ubicar a diferents punts uns vèrtexs geodèsics. Es tracta de senyals que indiquen una posició exacta i que forma part d’una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. A Espanya hi ha uns 11000 vèrtexs que solen estar formats per un cilindre de 120 centímetres d’altura i 30 de diàmetre sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Des de 1975 estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i Geofísiques.
La xarxa espanyola de vèrtexs geodèsics es divideix en tres. La de primer ordre està formada per triangles de costats entre 30 i 70 quilòmetres. A la de segon ordre, recolzada en la de primer ordre, els costats dels triangles varien entre els 10 i els 25 quilòmetres. La xarxa de tercer ordre té costats de 5 a 10 quilòmetres. Tots els vèrtexs de les xarxes més grans són al seu torn vèrtexs de les més petites. A les Illes Balears hi ha 216 vèrtexs geodèsics, com el que hi ha situat en el terrat del Santuari de Sant Salvador.
Aquestes posicions serveixen a l’Institut Geogràfic Nacional, per calcular desnivells, fer mapes, calcular altituds, distàncies, etc. Per poder calcular on se situa un punt, geogràficament, i ser exactes, cal fer una triangulació. Amb 3 punts de referència es faciliten les tasques de localització i mesuraments.
Avui tot ja es fa a través d’un Sistema de Posicionament Global (GPS), que només aporta informació de la latitud i la longitud també aporta informació de l’altitud. D’ençà del 1998 es va col·locar una estació permanent GPS d’Alacant, que enllaçaria amb la resta d’estacions que configuren la xarxa de referència, l’objectiu és la integració de la cartografia oficial espanyola amb la cartografia europea.
En el cas de les Illes Balears, des del SITIBSA (Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears) aposten per tenir un marc de referència geodèsic únic i precís per al territori de les Illes Balears. La Xarxa de geodèsia Activa de les Illes Balears que ofereix serveis, tant per a usuaris públics com privats, està constituïda per 9 estacions de referència distribuïdes per totes les illes donant una total cobertura territorial de geoposicionament.
rpuigserversocials.com 